miniatura|Centre de control de pandèmies Una pandèmia (del grec πᾶν (pan), "tot", i δῆμος (demos), "poble") és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d'una àrea geogràficament extensa, sigui un continent o fins i tot el món sencer. Etimològicament parlant hauria de cobrir el món sencer i afectar-nos a tots. És una epidèmia estesa a molts països i que afecta a molts individus del mateix país a la vegada.
Convé dir que el fet que una malaltia presenti una alta mortalitat no necessàriament és una pandèmia. Moltes malalties, com per exemple el càncer, són la causa de mort d'un gran nombre de persones, però no es parla de pandèmia. Perquè una malaltia pugui denominar-se així, aquesta ha de ser transmissible amb rapidesa i ser capaç d'extendre's amb facilitat de llocs allunyats entre si.
Al llarg de la història les conseqüències de les diverses pandèmies han tingut un pes terrible sobre la humanitat. Malalties com la pesta, la verola, el xarampió, la tuberculosi, la malària, el tifus, la lepra, la febre groga, la grip i la COVID-19 han causat epidèmies i pandèmies que han provocat grans davallades entre la població de territoris molt extensos. P. ex. la pandèmia anomenada Pesta Negra començà a principis del s. XIV amb xifres estimades de 75 milions de morts.New MOL Archaeology monograph: Black Death cemetery . Archaeology at the Museum of London.
Condicions i fases d'una pandèmia miniatura|Fases d'alerta de la pandèmia de grip segons l'Organització Mundial de la Salut L'Organització Mundial de la Salut (OMS) indica que perquè pugui aparèixer una pandèmia, en aquest cas vírica, es necessita: Que aparegui un virus nou, que no hagi circulat prèviament i, per tant, no hi hagi població immune a ell. Que el virus sigui capaç de produir casos greus de malaltia. Que el virus tingui la capacitat de transmetre's de persona a persona de forma eficaç.
Les fases en una pandèmia vírica, segons la OMS, s'estructurarien seguint el següent protocol:Pan American Health Organization. "WHO Pandemic Alert Phases", Immunization Newsletter, Volum XXXI, núm. 3 (Juny 2009).OMS.Current WHO phase of pandemic alert Fase 1: Es refereix a virus que circula entre els animals però que encara no ha causat cap infecció en els humans Fase 2: El virus, que afectava animals domèstics o salvatges, ha contagiat alguna persona, per la qual cosa pot considerar-se una potencial amenaça de pandèmia. Fase 3: El virus afecta petits grups de persones i es dona, per primera vegada, la transmissió d'humà a humà, i no només d'animals a humans. Tanmateix, són casos esporàdics i sota determinades circumstàncies. Fase 4: El poder del virus per transmetre's entre persones es verifica i és capaç de provocar brots comunitaris. Aquesta situació augmenta significativament el risc de pandèmia. Qualsevol país que sospiti o que verifiqui algun cas s'ha de posar immediatament en contacte amb l'OMS perquè avaluï la situació i coordini la resposta. Aquesta fase indica un important salt en el risc de pandèmia, però no vol dir que inevitablement aquesta s'arribi a produir. Fase 5: Es caracteritza per la propagació del virus d'humà a humà en, almenys, dos països d'una mateixa regió. Segons l'OMS, "encara que molts llocs no es vegin afectats, la declaració d'aquesta fase és un signe clar pel qual la pandèmia és imminent i que el temps per posar en marxa totes les mesures necessàries s'acaba". Fase 6: La fase pandèmica. El brot de la malaltia s'ha registrat a més països de regions diferents. Arribar a aquest nivell vol dir que la pandèmia ja està activa, ja ha començat. Ja no es pot prevenir, sinó tan sols tractar de controlar-la.
Pandèmies a l'antiguitat Hi ha hagut un nombre d'importants pandèmies a la història de la humanitat, totes elles generalment zoonosis que han arribat amb la domesticació d'animals, com per exemple la verola, la diftèria, la grip i la tuberculosi. Hi ha hagut un nombre d'epidèmies particularment importants que mereixen un esment per sobre de la mera destrucció de pobles. Es poden citar:
Guerra del Peloponès, 430 aC. La febre tifoide va matar la quarta part de les tropes ateneses i una quarta part de la població al llarg de quatre anys de la guerra. Això va afeblir fatalment la preminència d'Atenes, però la virulència absoluta de la malaltia va evitar una major expansió; és a dir, va matar als afectats a un ritme més ràpid del que es podria estendre. La causa exacta de la malaltia va ser desconeguda durant molts anys. El gener de 2006, uns investigadors de la Universitat d'Atenes van analitzar unes dents trobades en una fossa comuna descoberta a la mateixa ciutat, i va confirmar la presència del bacteri responsable de la febre tifoide."Ancient Athenian Plague Proves to Be Typhoid". Scientific American, 5 de gener de 2006. Pesta antonina, 165-180. Possiblement va ser la verola que arribà amb el soldats que tornaven del Pròxim Orient; va matar una quarta part dels infectats i fins a cinc milions de persones en total. En el moment més actiu d'un segon brot (251-266) es va dir que a Roma morien 5.000 persones al dia.
Pesta negra miniatura|Il·lustració de la pesta negra. "The Chronicles of Gilles Li Muisis" (1272-1352). Bibliothèque royale de Belgique, MS 13076-77, f. 24v.
El primer brot registrat de pesta bubònica va ser la pesta de Justinià, que va estar activa pel Mediterrani entre el 541 i aproximadament l'any 700. Tot va començar a Egipte, i a la primavera següent des d'allà va passar a Constantinoble; segons el cronista romà d'Orient Procopi, causà la mort de 10.000 persones al dia en la seu moment més virulent; probablement va morir el 40% dels habitants de la ciutat. La pesta va arribar a eliminar entre una quarta part i la meitat de la població humana del món occidental.Cambridge Catalogue page "Plague and the End of Antiquity"Quotes from book "Plague and the End of Antiquity" Lester K. Little, ed., Plague and the End of Antiquity: The Pandemic of 541-750, Cambridge, 2006. Va causar una caiguda de la població d'Europa d'aproximadament un 50%, entre els anys 550 i 700.
Les grans pandèmies de pesta negra van començar a inicis del . El nombre total de morts a tot el món s'estima en uns 75 milions de persones. Vuit-cents anys després de l'últim brot, la pesta bubònica va tornar a Europa. Aparegué a Àsia, i des d'allà, el 1348, la malaltia va arribar al Mediterrani i a l'Europa occidental, probablement a través dels mercaders italians que fugien dels combats de la guerra de Crimea, i en sis anys va matar entre uns 20 i 30 milions d'europeus,Death on a Grand Scale . MedHunters. un terç de la població total,Stéphane Barry i Norbert Gualde, a L'Histoire núm. 310, Juny del 2006, p. 45–46, se cita "entre una tercera i dues terceres parts"; Robert Gottfried (1983). "Black Death" a Dictionary of the Middle Ages, volum 2, p. 257–67, proposen "entre el 25% i el 45%". i fins a la meitat de la població de les zones urbanes més afectades.Plague - LoveToKnow 1911. 1911encyclopedia.org. Aquesta va ser la primera pandèmia d'un cicle europeu d'epidèmies de pesta que es va perllongar fins al ."A List of National Epidemics of Plague in England 1348-1665" Durant aquest període, més d'un centenar d'epidèmies de pesta s'estengueren per Europa. A Anglaterra, per exemple, les epidèmies es mantingueren en cicles de 2 a 5 anys des de 1361 fins al 1480. A la dècada del 1370, la població d'Anglaterra va patir una disminució d'un 50%. La gran pesta de Londres de 1665-66 va ser l'últim gran brot de la plaga a Anglaterra. La malaltia va matar unes 100.000 persones, el 20% de la població de Londres.The Great Plague of London, 1665. The Harvard University Library, Open Collections Program: Contagion.
A mitjans del va produir-se l'anomenada tercera pandèmia de pesta bubònica. Va començar a la Xina, i es va escampar a tots els continents habitats; arribà a matar uns 10 milions de persones a l'Índia.Plague. World Health Organization. Durant aquesta pandèmia, els Estats Units va tenir el seu primer cas de pesta el 1900 a San Francisco.Bubonic plague hits San Francisco 1900 - 1909. A Science Odyssey. Public Broadcasting Service (PBS). Actualment, encara es troben casos aïllats de la malaltia a l'oest dels Estats Units.Human Plague -- United States, 1993-1994, Centers for Disease Control and Prevention
Pandèmies de còlera miniatura|Còlera a l'hospital de Dhaka, que mostra els típics llits per a malalts del còlera. Hi ha descrites set grans pandèmies de còlera la món: Primera pandèmia (1816-1826). La primera va començar a Bengala, i tot i que prèviament havia quedat restringida al subcontinent indi, cap al 1820 es va expandir per arreu de l'Índia. Uns 10.000 soldats britànics i incomptables civils indis van morir durant la pandèmia.Cholera- Biological Weapons Posteriorment es va estendre fins a la Xina i a Indonèsia –on més de 100.000 persones van morir només a l'illa de Java– i a la mar Càspia, abans de començar a remetre. Els morts a l'Índia entre 1817 i 1860 es calcula que van superar els 15 milions de persones. Uns altres 23 milions de persones van morir entre 1865 i 1917. Les morts a Rússia durant un període similar va superar els 2 milions d'individus.The 1832 Cholera Epidemic in New York State Segona pandèmia (1829-1851). Provinent d'Àsia, primer es va escampar per Rússia i a Hongria (al voltant de 100.000 morts); va estendre's per Alemanya el 1831, i a Londres arribà el 1832 (més de 55.000 persones van morir al Regne Unit),Asiatic Cholera Pandemic of 1826-37 El mateix 1832 s'escampà per França, Canadà (Ontario), i els Estats Units (Nova York);The Cholera Epidemic Years in the United States afectà la costa del Pacífic d'Amèrica del Nord el 1834. El 1848, a Anglaterra i Gal·les es va iniciar un brot que durà dos anys i va matar 52.000 persones."Cholera's seven pandemics", a Cbc.ca, 2 de desembre de 2008 Es creu que més de 150.000 nord-americans van morir de còlera entre 1832 i 1849.G. William Beardslee. The 1832 Cholera Epidemic in New York State, p. 2 Tercera pandèmia (1852-1860). Va causar una gran mortalitat especialment a l'Imperi Rus, on va provocar més d'un milió de morts. El 1852, el còlera va afectar l'est d'Indonèsia i més tard, el 1854, va envair la Xina i el Japó. Les Filipines van patir la pandèmia el 1858, i Corea el 1859. El 1859, un brot iniciat a Bengala es va estendre per l'Iran, l'Iraq, Aràbia i Rússia.Asiatic Cholera Pandemic of 1846-63. UCLA School of Public Health. Quarta pandèmia (1863-1875). Es va difondre principalment a Europa i Àfrica. Almenys 30.000 dels 90.000 pelegrins de la Meca van ser víctimes de la malaltia. El 1866, el còlera va matar 90.000 individus a Rússia. El mateix 1866, hi va haver un brot a Amèrica del Nord que va causar la mort d'uns 50.000 nord-americans. Cinquena pandèmia (1881-1896). L'epidèmia de 1883-1887 provocà 250.000 morts a Europa i almenys 50.000 a tota Amèrica. El còlera causà 267.890 morts a Rússia (1892),Cholera - LoveToKnow 1911 120.000 a Espanya, 90.000 al Japó i 60.000 a Pèrsia. El 1892, la còlera contaminà el subministrament d'aigua d'Hamburg i va causar 8.606 morts. Sisena pandèmia (1899-1923). Va tenir un efecte menor a Europa a causa dels avenços en salut pública, però a Rússia va ser greu, amb més de 500.000 víctimes que van morir a causa de la malaltia durant el primer quart del ."Cholera: Seven pandemics", Britannica Online Encyclopedia. Aquesta sisena pandèmia causà la mort a més de 800.000 persones a l'Índia, i entre el 1902 i el 1904 va provocar més de 200.000 morts a les Filipines."1900s: The Epidemic Years" , Society of Philippine Health History. Entre finals del i l'any 1930 es van registrar 27 d'epidèmies durant els pelegrinatges a la Meca, i més de 20.000 pelegrins van morir de còlera durant el hajj de 1907 i 1908."Cholera (pathology)". Britannica Online Encyclopedia.