El Paraguai occidental, també conegut com a Chaco paraguaià o simplement el Chaco, és una de les dues grans regions geogràfiques del Paraguai. Se situa a l'oest del riu Paraguai i comprèn els departaments de Presidente Hayes, Boquerón i Alt Paraguai. Té una superfície de 246.925 km², aproximadament el 60,7% del territori nacional.

La regió forma part del Chaco Boreal, la porció septentrional del Gran Chaco, una extensa plana interior compartida principalment pel Paraguai, Bolívia i l'Argentina. El paisatge combina boscos secs, sabanes, matollars, planes inundables i zones humides, amb un fort gradient de precipitacions entre l'est més humit i l'oest més sec.

Segons el cens de 2022, els tres departaments del Paraguai occidental sumaven 211.586 habitants, aproximadament el 3,5% de la població del país. La regió concentra també una part molt important de la població indígena del Paraguai i inclou els principals assentaments mennonites del Chaco central.

Geografia El Paraguai occidental ocupa tota la part del país situada a l'oest del riu Paraguai. Els departaments de Presidente Hayes, Boquerón i Alt Paraguai sumen 246.925 km².

miniatura|esquerra|300px|Camí rural del Chaco paraguaià prop de Filadèlfia.

El relleu és predominantment planer i presenta pendents molt suaus. A l'est són freqüents les planes baixes i inundables associades al riu Paraguai, mentre que cap a l'oest el paisatge esdevé progressivament més sec.

Els principals cursos d'aigua són el riu Paraguai, que en delimita el sector oriental, i el riu Pilcomayo, al sud-oest. A l'interior, els cursos superficials permanents són escassos i hi ha nombroses depressions, llacunes temporals i àrees susceptibles d'inundació.

Clima El Chaco paraguaià presenta un clima de transició entre condicions tropicals i subtropicals, amb temperatures elevades durant gran part de l'any i una marcada variabilitat de les precipitacions.

Les precipitacions disminueixen clarament d'est a oest. A les àrees pròximes al riu Paraguai poden superar els 1.300 mm anuals, mentre que a l'extrem occidental de Boquerón se situen entorn dels 400-600 mm.

Els estius són molt calorosos i poden registrar temperatures pròximes als 45 °C. Durant l'hivern, les entrades d'aire fred procedents del sud poden provocar descensos bruscos de temperatura.

La irregularitat de les pluges exposa la regió tant a períodes de sequera com a inundacions estacionals, amb repercussions sobre la ramaderia, l'agricultura i l'accés a l'aigua.

Medi natural miniatura|300px|Llacunes salades del Chaco paraguaià.

El Paraguai occidental forma part del Gran Chaco i presenta una gran varietat d'ambients, entre els quals boscos secs, matollars espinosos, sabanes, palmerars, salines i zones humides.

El gradient de precipitacions condiciona fortament la vegetació: el sector occidental presenta formacions més xeròfiles, mentre que cap a l'est augmenten les sabanes inundables i els aiguamolls.

A l'interior de la regió hi ha nombroses llacunes temporals i permanents. Algunes presenten aigües salobres o salines i constitueixen hàbitats per a nombroses espècies d'ocells aquàtics.

Entre les principals àrees protegides hi ha el Parc Nacional Defensores del Chaco, que protegeix una extensa mostra dels ecosistemes secs del nord-oest del Paraguai.

Història Pobles indígenes Abans de l'expansió de l'Estat paraguaià i dels assentaments agrícoles i ramaders moderns, el Chaco estava habitat per diversos pobles indígenes adaptats als diferents ambients de la regió.

Actualment hi viuen comunitats pertanyents, entre d'altres, als pobles Enlhet, Enxet, Nivaclé, Ayoreo, Sanapaná i Maká.

La Regió Occidental continua concentrant una proporció molt elevada de la població indígena del país. El cens indígena de 2022 indica que només Presidente Hayes i Boquerón reunien prop del 43% de la població indígena del Paraguai.

Colonització mennonita miniatura|300px|Centre d'interpretació del Chaco a Filadèlfia.

Durant la primera meitat del segle XX es van establir al Chaco central diverses colònies mennonites.

La colònia Menno es va establir a finals de la dècada de 1920, mentre que el 1930 mennonites germanoparlants procedents de la Unió Soviètica van fundar la colònia Fernheim.

Filadèlfia es va desenvolupar com a centre administratiu de Fernheim, mentre que Loma Plata es convertí en el principal centre de la colònia Menno.

Les colònies van desenvolupar progressivament una economia agropecuària basada sobretot en la ramaderia, la producció làctia i la transformació d'aliments.

Guerra del Chaco El Chaco Boreal fou l'escenari principal de la Guerra del Chaco entre el Paraguai i Bolívia, desenvolupada entre 1932 i 1935.

Les operacions militars es van desenvolupar en condicions difícils a causa de les grans distàncies, les temperatures elevades i l'escassetat d'aigua.

Les hostilitats van cessar el 12 de juny de 1935 i el tractat de pau de 1938 va reconèixer al Paraguai la major part del territori en disputa.

Diversos fortins, camps de batalla i altres indrets vinculats al conflicte es conserven a la regió.

Població miniatura|300px|Carrer de Filadèlfia, un dels principals nuclis urbans del Chaco central.

Segons el cens de 2022, Presidente Hayes tenia 123.313 habitants, Boquerón 71.078 i Alt Paraguai 17.195. En conjunt, el Paraguai occidental sumava 211.586 habitants.

La densitat mitjana era d'uns 0,86 habitants per km², molt inferior a la de la Regió Oriental.

La població es distribueix entre nuclis urbans petits i mitjans i nombrosos assentaments rurals. Entre les principals localitats hi ha Villa Hayes, Filadèlfia, Loma Plata, Mariscal Estigarribia i Fuerte Olimpo.

La composició demogràfica inclou comunitats indígenes, població criolla i colònies d'origen mennonita.

Economia miniatura|300px|Ramats en una explotació del Chaco paraguaià.

La ramaderia bovina és una de les principals activitats productives del Paraguai occidental. Té una presència especialment important als departaments de Boquerón i Presidente Hayes.

El sistema productiu inclou explotacions ramaderes, serveis veterinaris, plantes de transformació i altres activitats agroindustrials relacionades amb el bestiar.

Al Chaco central, les cooperatives mennonites han desenvolupat una activitat agroindustrial vinculada a la producció de carn, llet i aliments per al bestiar.

L'agricultura té un pes menor que la ramaderia i està condicionada per la irregularitat de les precipitacions i per la disponibilitat d'aigua.

El desenvolupament agropecuari ha anat acompanyat de transformacions importants en l'ús del sòl. Segons l'Institut Forestal Nacional, el Paraguai mantenia el 2024 un 44,4% del territori nacional amb cobertura forestal, concentrada en gran part a la Regió Occidental.

Comunicacions i infraestructures miniatura|300px|Antic i nou traçat de la carretera Transchaco.

La principal via terrestre del Paraguai occidental és la Ruta PY09, coneguda tradicionalment com a Transchaco. Comunica l'àrea d'Asunción amb Mariscal Estigarribia i amb les rutes que continuen cap a la frontera amb Bolívia.

Durant la dècada de 2020 la carretera ha estat objecte de grans obres de rehabilitació i millora.

La Ruta PY15 forma part del Corredor Bioceànic, un projecte viari internacional destinat a connectar l'Atlàntic i el Pacífic a través del Brasil, Paraguai, Argentina i Xile.

El tram Mariscal Estigarribia-Pozo Hondo, de 224 km, continuava en construcció el 2026 i estava dividit en quatre lots.

La xarxa viària inclou també les rutes PY12, PY14 i PY16, que comuniquen diferents sectors de la regió.

Les grans distàncies, la baixa densitat de població i les inundacions estacionals continuen condicionant l'accessibilitat d'algunes zones rurals.

Conservació i problemes ambientals miniatura|300px|Ocells a la llacuna Campo María, al Chaco paraguaià.

Els boscos, sabanes i aiguamolls del Paraguai occidental estan sotmesos a transformacions derivades principalment dels canvis d'ús del sòl, l'expansió agropecuària, els incendis i la fragmentació dels hàbitats.

Una gran part de la cobertura forestal del Paraguai es concentra a la Regió Occidental, fet que dona una importància especial a la planificació de l'ús de la terra i al control dels canvis de cobertura vegetal.

La regió inclou diverses àrees protegides, entre les quals el Parc Nacional Defensores del Chaco i altres parcs i reserves que conserven boscos secs, sabanes, salines i aiguamolls.

Les llacunes i zones humides del Chaco central i oriental proporcionen hàbitat a nombroses espècies d'ocells aquàtics i altres organismes associats als sistemes inundables.

Referències

Categoria:Geografia del Paraguai