Mateu Fontirroig Jordà (Lloret de Vistalegre, 1866 – Maó, 1931) fou un mestre i pedagog mallorquí establert a Menorca, vinculat als corrents de renovació pedagògica que es desenvoluparen a l'illa entre la fi del segle XIX i el primer terç del segle XX.

Desenvolupà la major part de la seva carrera a Maó, on dirigí el Centre d'Ensenyament sota l'advocació de Sant Tomàs d'Aquino. La seva activitat es caracteritzà per l'adopció de l'ensenyament graduat, la introducció del mètode Montessori a l'educació infantil, l'interès per l'educació física i l'escoltisme i la defensa dels ensenyaments tècnics i professionals. També afavorí una major incorporació de les dones a l'educació, tot i que mantingué una concepció diferenciada dels papers socials dels dos sexes. Per aquest motiu, la historiografia ha matisat la consideració de Fontirroig com a precursor de la coeducació i ha qualificat el seu model més aviat com una forma de coinstrucció o escola mixta.

Vida Nascut a Lloret de Vistalegre l'any 1866, era fill de Guillem Fontirroig i Magdalena Jordà, també naturals d'aquesta localitat mallorquina. Arribà a Menorca devers el 1886 per complir el servei militar i hi residí la resta de la seva vida. Després de cursar els estudis de Magisteri a Palma, s'establí a Maó. Es casà amb Magdalena Garcia, amb qui tingué almenys dues filles, Magdalena i Maria.

Les primeres notícies de la seva activitat professional daten del 1888, quan fou nomenat ajudant del mestre Antoni Juan Alemany a l'escola pública nocturna de Maó. Aquell mateix any començà també a impartir docència al col·legi de Sant Joan Berchmans, fundat pel capellà Joan Garcia Tudurí i agregat a l'Institut de Maó.

El 1896 obrí un projecte educatiu privat propi a Maó, inicialment situat a la plaça de la Miranda. Segons una recerca posterior sobre el pedagog menorquí Bartomeu Al·lès Pons, l'any 1900 aquest projecte s'uní amb el col·legi de Sant Tomàs d'Aquino que Al·lès dirigia des del 1881, i els dos mestres passaren a dirigir conjuntament el centre resultant. Cap al 1906, coincidint amb el creixement del nombre d'alumnes, el centre es traslladà a la plaça de s'Arravaleta (actual Plaça Reial). Fontirroig en mantingué la direcció i durant molts anys en fou subdirectora Magdalena Humbert Villalonga, responsable de la secció de noies.

La seva activitat docent no es limità al seu col·legi. El 1915 l'Ajuntament de Maó li confià l'escola creada a la barriada obrera de Dalt Vilanova, on es pretenia atreure a l'escolarització els fills de famílies treballadores d'una zona fins aleshores poc integrada en el sistema educatiu. Exercí igualment a l'Escola Elemental del Treball de Maó, sorgida de l'antiga Escola Municipal d'Arts i Oficis. El 1920 en fou nomenat secretari i durant el curs 1927-1928 hi constava com a professor de matemàtiques.

Fontirroig morí a Maó el 1931, als 65 anys. Després de la seva mort, Magdalena Humbert continuà al capdavant del col·legi, que posteriorment fou traslladat a la plaça Reial i es mantingué sota la seva direcció fins al 1951. El curs 1979-1980 es va inaugurar a Maó una escola amb el seu nom, el CEIP Mateu Fontirroig.

Treball pedagògic Fontirroig ha estat inclòs entre els mestres menorquins influïts, en graus diversos, pels corrents de l'educació activa i de l'Escola Nova. El seu pensament combinava pràctiques pedagògiques renovadores amb una orientació ideològica conservadora i catòlica, i presentava alguns punts de contacte amb el noucentisme pedagògic català.

Una de les característiques del Centre de Sant Tomàs d'Aquino fou l'organització graduada de l'ensenyament. El projecte que Fontirroig exposà públicament el 1914 dividia l'educació primària en diferents grups segons l'edat i el nivell dels alumnes: pàrvuls, dues classes elementals i una classe superior. Els continguts s'organitzaven de manera cíclica, de manera que les mateixes matèries reapareixien en els diversos nivells amb una extensió i una dificultat progressivament majors.

El mètode Montessori El centre de Fontirroig protagonitzà la primera aplicació documentada del mètode Montessori a Menorca. El 1914 el mateix col·legi becà la mestra Eulàlia Villalonga, encarregada de la secció de pàrvuls, perquè assistís a l'Escola d'Estiu organitzada a Barcelona pel Consell d'Investigació Pedagògica i s'hi formàs en els procediments de Maria Montessori. En tornar a Menorca, Villalonga començà a aplicar-los a la secció infantil de Sant Tomàs d'Aquino. La introducció pràctica del mètode a Menorca fou, per tant, pràcticament simultània a la seva implantació a Mallorca i Catalunya.

Fontirroig concedia també una importància destacada a l'educació física. El centre disposava d'un jardí i d'una casa de camp als afores de Maó, on els alumnes podien desenvolupar activitats a l'aire lliure, i el mestre defensava especialment la pràctica de la gimnàstica sueca.

Ensenyament pràctic i escoltisme A més de l'ensenyament primari i de la preparació per al batxillerat, el col·legi oferia formació destinada a l'ingrés en acadèmies militars, Correus i Telègrafs i altres ocupacions tècniques, com les de maquinista, radiotelegrafista o sobreestant d'obres públiques. També s'hi impartien comptabilitat, francès, dibuix, cal·ligrafia i gimnàstica. Fontirroig defensava especialment aquesta mena de formació per als alumnes que no podien continuar estudis superiors i considerava convenient combinar l'estudi amb l'aprenentatge d'un ofici.

Participà igualment en la introducció de l'escoltisme a Menorca. Quan els Exploradors d'Espanya s'implantaren a l'illa el 1913, Fontirroig i Antoni Juan Alemany incorporaren sengles grups d'exploradors als seus centres educatius. Aquestes experiències han estat considerades entre les primeres manifestacions menorquines de les noves formes d'educació no formal en el lleure i en contacte amb la natura. Fontirroig tornà a participar en l'organització dels Exploradors quan el moviment fou reorganitzat a Maó durant la dècada de 1920.

Educació de les dones Fontirroig defensà una ampliació de l'accés de les dones a l'educació, una posició relativament avançada dins els sectors conservadors del seu temps. El seu col·legi disposava d'una secció de nenes i considerava que matèries com la geografia, la gramàtica, les matemàtiques o la comptabilitat havien de ser apreses pels dos sexes. En els graus superiors, nens i nenes assistien conjuntament a algunes explicacions i eren sotmesos a les mateixes preguntes i exercicis.

Tanmateix, no defensava una educació completament igualitària. Les aules de nens i nenes continuaven separades durant bona part de la jornada i Fontirroig considerava que determinats ensenyaments havien d'adaptar-se als papers socials que atribuïa a cada sexe. Defensava que les dones poguessin guanyar-se la vida mitjançant el treball, sobretot en l'ensenyament i el comerç, i recomanava el batxillerat i els estudis de mestra a les alumnes amb més capacitat. Alhora, es mostrava contrari, llevat d'excepcions, a la continuació de les dones en els estudis universitaris i entenia que la seva educació havia de contribuir especialment a preparar-les per a les funcions de mare i esposa.

Per aquesta raó, Xavier Motilla ha matisat la qualificació tradicional de Fontirroig com a precursor de la coeducació: la seva pràctica s'aproximava més a la coinstrucció o a una escola mixta que no a una coeducació que qüestionàs els papers socials tradicionals dels dos sexes.

Concepció de l'educació i de la família Fontirroig exposà de manera més sistemàtica les seves idees pedagògiques en la conferència La educación y la familia, pronunciada a l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó el 24 d'abril de 1926. Considerava l'educació un procés que es desenvolupava al llarg de tota la vida i atribuïa a la família el paper de primer agent educador. Dins aquesta concepció, concedia una funció especialment important a la mare en la primera educació dels fills.

Al mateix temps, Fontirroig considerava que la família no podia proporcionar tota la formació especialitzada necessària i atribuïa a l'escola i al mestre una funció pròpia. El mestre havia d'actuar com a guia de l'alumne i, quan fos necessari, suplir parcialment la família. L'educació havia d'atendre conjuntament el desenvolupament intel·lectual, físic i moral i adaptar-se a l'edat i a les capacitats de cada alumne. Era contrari a sobrecarregar els estudiants amb una acumulació excessiva de continguts i defensava que l'escola proporcionàs els coneixements fonamentals que permetessin posteriorment l'autoaprenentatge. En aquest plantejament, Motilla hi ha assenyalat elements propers a Herbert Spencer i a l'Escola Nova, com la importància de l'activitat, del treball manual, de l'autoeducació i del mestre entès com a guia de l'educand.

Obres La producció escrita coneguda de Fontirroig és reduïda i es conserva principalment a través de la premsa maonesa.

Centro de Enseñanza bajo la advocación de Santo Tomás de Aquino, sèrie de textos publicats a La Voz de Menorca els dies 30 de setembre i 1, 2 i 3 d'octubre de 1914. Hi exposà l'organització i els principis pedagògics que volia aplicar al seu centre, entre els quals l'ensenyament graduat, el mètode Montessori, l'educació física, els ensenyaments professionals i l'educació de les nenes. La educación y la familia. Conferencia leída en el Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón el día 24 de abril de 1926, conferència pronunciada a l'Ateneu de Maó el 24 d'abril de 1926 i reproduïda en quatre fulletons de La Voz de Menorca, els dies 17, 19, 21 i 25 de maig del mateix any. Constitueix la font principal per conèixer la seva concepció de la relació entre família, escola, mestre i educació femenina.

Referències

Bibliografia

Categoria:Mallorquins contemporanis Categoria:Persones de Lloret de Vistalegre Categoria:Morts a Maó Categoria:Menorquins contemporanis Categoria:Educadors Categoria:Pedagogs menorquins Categoria:Maonesos Categoria:Pedagogs mallorquins