Rui Faleiro, o Ruy Falero ( Covillana, finals del - Sevilla, després de 1526), va ser un cosmògraf portuguès del .

Biografia El coneixement de la longitud al mar era fonamental, ja que completava els mètodes ja coneguts per determinar la latitud i permetre la localització dels vaixells al mar. Ruy Faleiro va ser el gran artífex de l'esbrinament de la longitud a partir del lloc d'observador.

Ruy Faleiro va ser el cosmògraf que va exposar, juntament amb Fernando de Magallanes (1480-1521), la idea d'una nova ruta per occident per arribar a les « illes de l'espècieria » a Carlos I d'Espanya. El rei (encara no emperador) autoritzaria una Armada al comandament de tots dos «per al descobriment de l'espècieria».

No obstant, Faleiro no va arribar a embarcar-se a l'expedició. El 28 de setembre de 1518, l'ambaixador portuguès Alvaro Costa li va informar al seu rei que Faleiro dormia poc i estava gairebé descerebrat (quase for de seu siso ). El 18 de juliol de 1519, un altre portuguès, el factor Sebastián Álvarez, informava des de Sevilla que Faleiro tenia perdut el judici (aquesta com homem torvado do juizo ). Vuit dies més tard, la Corona va destituir Faleiro del seu càrrec a l'expedició i li va ordenar romandre a Sevilla i posar per escrit el seu coneixement sobre la determinació de longituds. En el seu lloc el rei va ordenar que fos Juan de Cartagena.

Faleiro va viatjar posteriorment a Portugal i va ser empresonat allà. El 1521 va ser alliberat i va retornar a Sevilla al costat del seu germà Francisco. Allí es va decidir que, com que la seva salut mental s'havia degradat molt, se'l tancaria en una habitació de la Casa de la Contractació.Gil, El exilio portugués en Sevilla, pp.356-357. Els llibres de comptabilitat de la Casa recullen que se li va seguir pagant el seu sou de capità fins al 1553, i un document mostra que encara era viu el 1556.Gil, El exilio portugués en Sevilla, p.380.

Regiment de la longitud Rui Faleiro va redactar el 1519 un Regiment (és a dir, unes instruccions) que explicava tres mètodes per mesurar la longtiud geogràfica d'un lloc. Un exemplar va ser lliurat a Magallanes i sembla que el pilot reial Andrés de San Martín va tenir accés a ell. L'original s'ha perdut, però s'han conservat dues còpies parcials. Una còpia, en castellà i anònima, és a l'Arxiu General d'Índies (Patronato, 262, R.3). Va ser publicada per primera vegada en 1893 però no es va entendre la seva relació amb el Regiment Faleiro fins a la investigació d'Avelino Teixeira da Mota. L'altra còpia, en italià i titulada Regole sull'art del navigare, la va adjuntar Antonio Pigafetta al final del seu relat de l'expedició de Magallanes-Elcano. Tot i que al principi els historiadors van suposar que l'autor d'aquest text era el mateix Pigafetta avui sembla clar que aquest el va copiar de Faleiro i, com a molt, va fer la traducció.

Els tres mètodes que explica Rui Faleiro al seu Regiment són:

Mesurant la latitud de la Lluna. Observant conjuncions i oposicions de la Lluna, que és un cas particular del mètode de les distàncies lunars descrit per Johannes Werner el 1514. Mesurant la diferència entre el nord magnètic i el nord geogràfic. Aquest mètode havia estat detallat el 1514 pel navegant portuguès Joao de Lisboa i es basava en la teoria errònia que la declinació magnètica varia uniformement amb la longitud.

Faleiro preferia el tercer d'aquests mètodes, el de la declinació magnètica, i per això li va dedicar la majoria de la seva obra. San Martín va intentar posar en pràctica aquest mètode en una ocasió, sense gaire èxit, i va optar al seu lloc pel mètode de les conjuncions lunars. Així, el 17 de desembre de 1519 a Rio de Janeiro, San Martín va observar la conjunció de la Lluna amb Júpiter i, consultant les taules d'efemèrides d'Abraham Zacuto i de Regiomontano, va deduir una diferència de longitud amb Sevilla de gairebé 270°, que ell mateix va reconèixer com a disbarada. San Martín va continuar no obstant amb els seus experiments i l'1 de febrer de 1520 va observar l'oposició de la Lluna amb Venus, el 23 de febrer i 23 de desembre del mateix any sengles oposicions amb el Sol, i el 17 d'abril de 1520 un eclipsi de Sol. Sant Martí va calcular així un resultat de 61º per a la longitud de la badia de Sant Julià respecte al meridià de Sevilla, valor que difereix menys d'un grau del valor real.

Referències

Categoria:Morts al segle XVI Categoria:Nascuts al segle XV Categoria:Art de navegar Categoria:Cartògrafs portuguesos Categoria:Astrònoms europeus Categoria:Morts a Sevilla Categoria:Científics portuguesos Categoria:Persones del districte de Castelo Branco