Caterina Freixa () va ser una dona acusada de bruixeria. Va tenir una defensa de catorze prestigiosos juristes catalans després que fou arrestada l'any 1619. Aquest cas va marcar el principi de la fi de la cacera de bruixes a Catalunya.
Judici Freixa va néixer en una família adinerada i va viure a Artés on es va casar amb un terratinent. El 8 de novembre de 1619, va ser arrestada després de l'acusació d'una veïna de fer bruixeria en haver extret "el fetge d'un nen usant arts diabòliques i sense que deixés cicatriu".
En 2024, Josep Capdeferro, catedràtic d'Història de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, va descobrir a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, a Catalunya, un document jurídic titulat Iuris responsum pro Catherina Frexer et de Prat, termini Artes, parochiae Sanctae Mariae de Horta, dioecesis Vicensis, uxore Iacobi Frexer que contenia els arguments de catorze prestigiosos juristes catalans vinculats a la Generalitat, entre ells Joan Pere Fontanella, en defensa de la innocència de Caterina Freixa per a intentar evitar la seva condemna a mort.
Aquest document complementa un altre descobert, que conté la resposta donada pel fiscal Felip Vinyes i el testimoni de catorze presumptes bruixes confesses que van atestar contra Freixa.
Catalunya havia estat pionera a Europa en la legislació contra els delictes de bruixeria, amb el Còdex d’Ordinacions de les Valls d’Àneu. La llei de 1424 és una de les més antigues sobre la qüestió. En el , els intel·lectuals catalans van començar a qüestionar la cacera de bruixes. De fet, al gener de 1619, pocs mesos abans de l'arrest de Caterina Freixa, el jesuïta Pere Gil va lliurar un document al virrei espanyol de Catalunya, Francisco Fernández de la Cueva, VII duc de Alburquerque, en contra de la caçera de bruixes.
Després del seu arrest, entre 1619 i 1622, es va deslligar un ampli debat entre els partidaris i els detractors de la cacera de bruixes, sent el bisbe de Vic un dels principals defensors del seu manteniment. Segons l'investigador Capdeferro, això va marcar el principi de la fi de la cacera de bruixes a Catalunya.
Es desconeix la sentència contra Freixa, però se sap que l'any 1622 va ser traslladada a Barcelona. Aquest mateix any, un decret de la Reial Audiència de Catalunya va ordenar investigar els casos, inclòs el de Caterina Freixa, i els detinguts van ser portats a Barcelona per a ser degudament jutjats.
Referències
Categoria:Acusades de bruixeria a Catalunya Categoria:Nascuts al segle XVII Categoria:Morts al Bages