Bruno Maçães (nascut el 1974) és un politòleg i polític portuguès. Del 2013 al 2015, va exercir com a secretari d'Estat d'Afers Europeus al Govern de Portugal. Des de 2026, és columnista del New Statesman, membre del Consell Europeu de Relacions Exteriors, i també membre del Consell Assessor de l'Institut de Geopolítica de Brussel·les. Ha introduït una sèrie de nous conceptes en la política contemporània, com ara la dialèctica euroasiàtica, el virtualisme, la construcció de mons (world building) i l'estat-civilització.

Trajectòria Maçães va estudiar dret a la Universitat de Lisboa i ciència política a la Universitat Harvard, on va escriure la seva tesi doctoral sota la direcció de Harvey Mansfield.

Del 2006 al 2007, Maçães va ser professor d'Economia Política Internacional a la Universitat Yonsei a Seül, Corea del Sud. El 2008 va treballar per a l'American Enterprise Institute. Des de juny de 2011 fins a març de 2013, va exercir com a assessor polític del primer ministre portuguès Pedro Passos Coelho. El seu mandat com a secretari d'Estat d'Afers Europeus a Portugal va coincidir amb la crisi financera del país. Wolfgang Munchau el va descriure com algú que "reinventava la roda" després de presentar un seguit de propostes per a la reforma de la zona euro.

L'abril de 2014, Maçães va defensar un pacte energètic entre els Estats Units i Europa per fer front a l'amenaça russa. La seva estratègia era crear una revolució energètica i traslladar Europa cap a l'Atlàntic. També el 2014, va ser el primer polític occidental a visitar Mariúpol mentre continuava sota l'atac rus. Maçães va deixar el govern el novembre de 2015. Va ser investigador sènior a la Carnegie Europe, l'Hudson Institute i la Universitat Renmin de Pequín.

Obres És autor de set llibres: Dawn of Eurasia: On the Trail of the New World Order, Belt and Road: A Chinese World Order, History Has Begun: The Birth of a New America, Geopolitics for the End Time: From the Pandemic to the Climate Crisis i World Builders. Segons la visió de Maçães, la Nova Ruta de la Seda de la Xina és la primera política industrial transnacional del món, ja que va més enllà de la política nacional per influir en la política industrial d'altres estats. El seu llibre The Dawn of Eurasia, publicat el 2018, defensava que la distinció entre Europa i Àsia havia desaparegut.

El 2018, The Dawn of Eurasia va rebre el premi internacional Ranald MacDonald Award. El seu llibre History Has Begun descriu una teoria del "virtualisme". Geopolitics for the End Time va ser ressenyat per Paul Krugman a la New York Review of Books. El 2025, Maçães va escriure World Builders: Technology and the New Geopolitics, en què defensa que la intel·ligència artificial reconfigurarà les lluites geopolítiques del segle XXI. El llibre va ser ressenyat per G. John Ikenberry a Foreign Affairs. El seu manifest polític del 2025 Exit from Our Age of Disorder: with Lessons from Ibn Khaldun fa una crida a substituir els conceptes d'ordre mundial per conceptes d'ordenació mundial. El 2026 va publicar In Search of Greater India, un llibre que explora el concepte de l'Índia com a "estat-civilització".

Referències

Categoria:Polítics portuguesos Categoria:Politòlegs Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Nascuts el 1974