Peirona Moles, també coneguda com a Peirona Julià o Peirona del Petx (Eras Bòrdas d’Arribèra, c. 1595 -?) va ser una dona resident a Terrassa (Vallès Occidental), natural d'Eras Bòrdas d'Arribèra, al departament d'Haute-Garonne. Amb setze anys es va casar amb Bertran Moles, paraire de la vila de Terrassa, qui tenia una filla d'un matrimoni anterior.
L'any 1615 fou acusada de bruixeria i infanticidi per Joana Farrés -una dona també acusada- davant la Batllia de Terrassa. El seu cas forma part del procés de Cacera de Bruixes de Terrassa (1602 - 1619), del qual en va ser l'única supervivent.
Biografia Peirona Juliana o del Puèg, era filla de Joan Julià, àlies el Puèg, i Joana Juliana, tots tres nascuts a Eras Bòrdas d'Arribiera, un poble situat al departament de l'Alta Garona, a la regió Occitània. Tenia una germana anomenada Beatriu, qui es casà amb Pere Bertran Alesart, també francès.
Es desconeix quan va arribar a la vila de Terrassa. La primera vegada que apareix a la documentació de la batllia és el dia 20 de març de 1611, quan es casa amb Bertran Moles, paraire de la vila i de qui adopta el cognom Moles. Bertran Moles es va casar en segones núpcies i tenia una filla del matrimoni anterior, del qual se'n desconeixen detalls.
Procés Judicial El 3 de juliol de 1615, Joana Farrés, acusada de bruixeria i empresonada per aquest motiu, declara a les autoritats judicials locals que Peirona Moles havia anat a casa seva a preparar vidre mòlt i aranyes per emmetzinar la seva fillastra, la quan emmalaltí i morí pocs dies després.
El mateix dia, en una altra audiència, Joana Farrés acusa a onze dones de Terrassa de tenir coneixements de bruixeria, entre les quals hi ha Peirona Moles i la seva mare, Joana Juliana. Segons Joana Farrés, totes aquestes dones es trobaven en un bosc a prop de Can Figueres de la Quadra les nits dels dimecres i els dijous, després de les onze, per reunir-se amb Satanàs, qui anava vestit de vellut i estava assegut en una cadira. Segons la seva declaració, després de fer reverències al diable i besar-li les mans, Satanàs s'alçava i ballaven i cantaven totes agafades de les mans fins que es cansaven. Aleshores, el diable els donava menjar, beure i instruccions per fer el mal. Segons la declaració de Joana Farrés, entre les instruccions, que havien de fer en grups de tres dones, hi havia l'infanticidi d'una criatura de Can Figueres de la Quadra i una de Can Borrell de Sant Julià d'Altura. També diu que abans de dur a terme els designis del diable, s'untaven un ungüent.
Els dies 11 i 13 de juliol del mateix any, l'agutzil de la Santa Inquisició Pere Mollet, demana a les autoritats de la vila de Terrassa que posi sota arrest domiciliari a totes les dones que havien estat mencionades en la declaració de Joana Farrés i que es quedin tots els seus béns, a causa del risc de fugida. D'aquesta manera, Peirona Moles serà arrestada en el seu domicili i portada a les presons de la Santa Inquisició de Barcelona abans del dia 25 de juliol de 1615. El dia 5 de novembre de 1615, Joana Farrés declara sota turment que les principals instigadores dels episodis de bruixeria de Terrassa eren Eulàlia Totxa i Peirona Moles. Finalment, el dia 12 de novembre de 1615, la Santa Inquisició allibera a Peirona Moles i la resta de dones empresonades, considerant-les dones miserables, sent la majoria d'origen francès, pobres i, fins i tot, vagabundes.
Un cop alliberada, Peirona Moles torna a la vila de Terrassa, on continuarà compartint assenyalaments i acusacions públiques de bruixeria amb la resta de dones també empresonades i posteriorment alliberades. Aquesta situació es mantindrà fins a l'any 1619, on es produirà una nova onada d'acusacions de bruixeria per part de la batllia de Terrassa, reforçada per la Santa Inquisició de Barcelona, la qual, va encarregar a un veí de la vila, Pere Ribot, que col·laborés amb el Sant Ofici en la persecució i captura de les dones acusades de bruixeria.
A finals de maig de 1619 s'inculpa a sis dones del delicte de bruixeria, entre les quals no es troba Peirona Moles, tot i que serà empresonada més endavant. A finals de setembre, amb vint-i-quatre anys i embarassada, Peirona és empresonada a l'ergàstul de la vila, on no va ser sotmesa a turment. El dia 13 d'octubre, Peirona Moles va tenir una criatura mentre es trobava a les presons de la vila. Dos dies més tard, el seu marit Bertran Moles, demana al batlle de la vila, Montserrat Ullastrell, que n'ordeni l'alliberament, ja que després de donar a llum a les presons estava a punt de morir.
Actes de desgreuge miniatura|224x224px|Placa commemorativa de les dones acusades de bruixeria a Terrassa entre els anys 1602 i 1619 L'any 2019, els col·lectius feministes de la ciutat de Terrassa, agrupats al Comitè de Vaga Feminista de Terrassa, van organitzar la primera Passejada per la memòria de les dones acusades de bruixeria a Terrassa, on es va fer un recorregut per diferents punts clau del centre històric de la ciutat durant la cacera de bruixes.Els col·lectius han organitzat la passejada el 2022 i el 2025.
El març de l'any 2022, l'Ajuntament de Terrassa va celebrar un acte de desgreuge institucional en memòria de les dones acusades on es va instal·lar una placa commemorativa a la plaça de la Torre del Palau, l'antiga presó reial on moltes de les dones acusades de bruixeria van ser empresonades i torturades.
Referències
Categoria:Acusades de bruixeria a Catalunya