El Pacte Europeu pel Clima (en anglès, European Climate Pact) és una iniciativa de participació ciutadana de la Comissió Europea creada el 2020 en el marc del Pacte Verd Europeu. Té com a objectiu implicar ciutadans, comunitats, organitzacions i altres actors socials en la lluita contra el canvi climàtic i en l'adaptació als seus efectes, i contribuir a l'objectiu de la Unió Europea d'assolir la neutralitat climàtica el 2050.

A diferència del Pacte Verd Europeu, que constitueix el marc general de la política europea de transició ecològica, o de la Llei Europea del Clima, que fixa jurídicament objectius climàtics, el Pacte Europeu pel Clima és principalment un mecanisme voluntari de participació, sensibilització i mobilització social.

Història La proposta d'establir un pacte climàtic amb la ciutadania formava part del Pacte Verd Europeu presentat per la Comissió presidida per Ursula von der Leyen el desembre de 2019. La iniciativa es va concretar el 9 de desembre de 2020 amb la comunicació COM(2020) 788 de la Comissió Europea. En el moment del llançament, la premsa va descriure el Pacte com un espai obert a individus, comunitats i organitzacions per compartir experiències, impulsar iniciatives locals i adquirir compromisos voluntaris d'acció climàtica.

El Pacte parteix de la idea que l'assoliment dels objectius climàtics europeus no depèn únicament de la legislació, les administracions i les empreses, sinó també de la participació social. Entre les seves funcions hi ha la de facilitar informació basada en el coneixement científic, donar eines per desenvolupar iniciatives climàtiques, posar en contacte persones i organitzacions i crear espais de debat sobre les polítiques climàtiques europees.

La iniciativa s'ha desenvolupat paral·lelament a altres instruments del Pacte Verd Europeu, com el paquet legislatiu Fit for 55, les polítiques de transició energètica o les estratègies europees d'adaptació al canvi climàtic. El Pacte, però, no estableix per si mateix obligacions de reducció d'emissions, sinó que pretén reforçar la participació social en l'aplicació de les polítiques climàtiques.

Funcionament Un dels elements centrals del Pacte és la xarxa d'ambaixadors del Pacte Europeu pel Clima. Són persones seleccionades per promoure l'acció climàtica en les seves comunitats, entitats o àmbits professionals, divulgar informació i establir vincles entre iniciatives locals i les polítiques europees. Els ambaixadors actuen a títol personal o professional i no com a representants de la Comissió Europea.

A més dels ambaixadors, el Pacte treballa amb organitzacions associades i promou activitats locals, trobades, projectes educatius i iniciatives de participació ciutadana. El juliol de 2026, la Comissió indicava que la comunitat estava formada per prop de 1.200 ambaixadors i més d'un centenar d'organitzacions associades i que durant el 2025 havia donat suport a 357 activitats locals als estats membres.

La iniciativa també ha cercat la participació d'actors de fora de l'activisme ambiental tradicional. Poc després de la seva creació, per exemple, la UEFA va anunciar la seva adhesió al Pacte i es va comprometre a utilitzar l'abast del futbol europeu per promoure la sensibilització climàtica.

Als Països Catalans El Pacte Europeu pel Clima ha desenvolupat activitats i una xarxa d'ambaixadors en diversos territoris dels Països Catalans. A Catalunya, l'octubre de 2022 l'Aula Europa de Barcelona va acollir una reunió estatal d'ambaixadors dedicada, entre altres qüestions, als efectes del canvi climàtic a Catalunya i als Pirineus i al paper dels joves en l'acció climàtica. Entre els ambaixadors vinculats a Catalunya hi han figurat el meteoròleg Tomàs Molina, l'activista Olivia Mandle i Maria Serra, que posteriorment va renunciar a aquesta funció.

El Pacte també ha tingut presència a Lleida, on l'abril de 2023 es va celebrar una cimera d'ambaixadors centrada en les conseqüències del canvi climàtic sobre el sector primari i la indústria agroalimentària, amb participació d'entitats, empreses, sindicats agraris i membres de la Universitat de Lleida.

Al País Valencià, la xarxa ha comptat amb diversos ambaixadors, entre els quals Carmen Marqués Ruiz, antiga funcionària de les institucions europees i vinculada a activitats de sensibilització i acció climàtica a València. El 2021, la Comissió Europea també va designar ambaixador Juan Medina, aleshores regidor de desenvolupament urbà sostenible, transició ecològica i canvi climàtic de Quart de Poblet. El Centre d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana també es va incorporar a la iniciativa amb activitats de divulgació i participació sobre el canvi climàtic.

Després de la DANA de 2024 al País Valencià, la xarxa d'ambaixadors també va participar en activitats sobre adaptació i resiliència climàtica a l'Horta Sud. El juliol de 2025, una vintena d'ambaixadors van participar en una jornada dedicada a les víctimes del canvi climàtic que va recórrer diversos municipis afectats per les inundacions i va reunir entitats ecologistes i representants locals.

A les Illes Balears, el Pacte disposa igualment d'ambaixadors, com Dolores Ordóñez, establerta a Palma. El gener de 2025, ambaixadors de les Balears i les Canàries van organitzar una activitat específica sobre els efectes del turisme intensiu als territoris insulars i les alternatives de turisme sostenible, amb l'objectiu de donar visibilitat a iniciatives locals compatibles amb la protecció dels ecosistemes i una transició climàtica justa.

Recepció El Pacte Europeu pel Clima ha format part d'estudis sobre governança climàtica i participació ciutadana com una fórmula poc habitual dins de les polítiques de la Unió Europea pel pes que concedeix al voluntariat i a les xarxes d'ambaixadors. Un estudi de Jale Tosun, Jan Pollex i Laurence Crumbie publicat el 2023 va analitzar aquest model com un instrument de política pública destinat a incrementar la implicació ciutadana i va estudiar les estratègies que poden contribuir a mantenir la motivació i augmentar l'impacte dels participants.

Un altre estudi, publicat aquell mateix any per Tosun, Lucas Geese i Irene Lorenzoni a l'European Journal of Risk Regulation, va analitzar els perfils de 876 ambaixadors existents el gener de 2023. Els autors van considerar el Pacte una forma innovadora de governança climàtica i van observar que els joves constituïen un grup destinatari important de les activitats dels ambaixadors, especialment en el cas dels educadors, tot i que les generacions joves i futures apareixien amb menys freqüència com a motivació explícita dels participants.

La dimensió participativa del Pacte també ha rebut anàlisis crítiques. En un article de 2025 a la revista Journal of European Integration, el politòleg Feyyaz Barış Çelik va argumentar que el Pacte interpreta en bona part el problema climàtic com una manca de participació ciutadana, però tendeix a proposar solucions centrades en els comportaments individuals i en el paper dels ciutadans com a consumidors. Segons aquesta anàlisi, aquest plantejament pot limitar l'espai per a formes de participació més orientades a qüestionar o transformar les decisions polítiques i econòmiques que condicionen la transició ecològica.

Referències

Enllaços externs Lloc web oficial del Pacte Europeu pel Clima

Categoria:Canvi climàtic Categoria:Política de la Unió Europea