Banteay Chhmar (en khmer, បន្ទាយឆ្មារ) és un gran complex arqueològic de l'època de l'Imperi Khmer situat a la comuna de Banteay Chhmar, al districte de Thma Puok, a la província de Banteay Meanchey, al nord-oest de Cambodja. Es troba uns 65 km al nord de Sisophon i aproximadament 110 km d'Angkor.
El conjunt va ser construït principalment a finals del i començaments del , durant el regnat de Jayavarman VII, i és un dels grans complexos monumentals provincials d'aquest monarca. L'arquitectura i l'escultura pertanyen principalment a l'estil del Bayon.
Història miniatura|esquerra|Garuda sobre un nāga, Banteay Chhmar miniatura|esquerra|Lleó guardià (singha) de Banteay Chhmar Banteay Chhmar es trobava en una posició estratègica dins la xarxa de carreteres reials que comunicaven Angkor amb els territoris del nord-oest de l'Imperi Khmer. El complex formava part d'una ciutat de gran extensió dotada d'un sofisticat sistema hidràulic.
El temple principal va ser consagrat a la memòria del príncep Srindrakumara, fill o protegit de Jayavarman VII, i de quatre dels seus companys d'armes, que segons les inscripcions li havien salvat la vida durant combats contra els txams.
Banteay Chhmar va ser concebut com un important centre del budisme mahayana, tot i que la seva iconografia combina també elements de l'hinduisme i de cultes religiosos khmers preexistents. Aquesta barreja religiosa és característica d'altres grans projectes construïts durant el regnat de Jayavarman VII.
Amb la decadència de l'Imperi Khmer, el conjunt va quedar progressivament abandonat i una gran part de les estructures es va ensorrar. Durant els segles posteriors, la vegetació cobrí bona part del jaciment i molts elements escultòrics van ser objecte d'espoli.
Arquitectura miniatura|Torre amb rostres de Lokesvara, Banteay Chhmar El temple principal està construït principalment amb gres gris i ocupa un recinte d'uns 770 per 690 metres, envoltat per un fossat d'uns 63 metres d'amplada.
El nucli central, format per galeries amb columnes, mesura aproximadament 250 per 200 metres i contenia cinc santuaris interconnectats disposats sobre un eix est-oest. El conjunt comprèn cinc recintes concèntrics, diversos estanys artificials, estructures identificades convencionalment com a biblioteques i nombrosos santuaris secundaris.
Els accessos principals al temple travessen el fossat mitjançant calçades decorades amb balustrades formades per representacions de déus i dimonis que sostenen una gran naga, en una composició comparable a la de les portes d'Angkor Thom.
Una de les característiques més distintives del conjunt són les torres amb grans rostres esculpits, relacionades estilísticament amb les del Bayon.
Baixos relleus miniatura|esquerra|Soldats en un baix relleu de Banteay Chhmar miniatura|Escena de vida quotidiana en un baix relleu de Banteay Chhmar miniatura|Escena de caça, Banteay Chhmar
Banteay Chhmar conserva un important conjunt de baixos relleus que representen escenes religioses, militars i de la vida quotidiana. Entre les escenes més destacades hi ha combats terrestres i navals entre els khmers i els txams, processons, audiències reials i preparatius militars.
Els relleus constitueixen una font important per al coneixement de la guerra, la societat i la cultura material de l'Imperi Khmer durant el regnat de Jayavarman VII.
Especialment singulars són les representacions del bodhisattva Avalokiteshvara, també conegut com a Lokesvara. A la galeria occidental hi havia originàriament vuit grans representacions de Lokesvara amb múltiples braços. Una de les figures conservades presenta nombrosos braços disposats radialment al voltant del cos.
Aquestes representacions constitueixen un dels conjunts iconogràfics budistes més singulars de l'art khmer de l'època angkoriana.
Sistema hidràulic A l'est del temple principal hi ha un gran baray o embassament artificial conegut com a Rahal, d'aproximadament 1,7 km de llargada per 800 metres d'amplada. Al centre hi ha una illa artificial o mebon que conserva les restes d'un santuari.
El sistema hidràulic recollia aigua procedent de la serralada de Dângrêk mitjançant canals naturals i artificials. L'aigua s'utilitzava per al reg dels camps d'arròs i probablement també per al proveïment de la població, els usos religiosos i la regulació de les inundacions.
La combinació del temple, la ciutat, els canals, els estanys i els grans embassaments mostra que Banteay Chhmar no era únicament un santuari, sinó un extens complex urbà i agrícola.
Conservació Una gran part de Banteay Chhmar es conserva en estat de ruïna. Quan es van iniciar els principals programes moderns de conservació, es calculava que més del 95% dels materials arquitectònics del temple principal havien caigut o es trobaven enterrats sota les estructures ensorrades.
El Ministeri de Cultura i Belles Arts de Cambodja ha desenvolupat treballs arqueològics, de neteja, estabilització i restauració al jaciment. El World Monuments Fund hi va intervenir a finals de la dècada de 1990 i començaments de la dècada de 2000, especialment per eliminar vegetació perillosa i estabilitzar estructures.
Entre 2007 i 2012, el Global Heritage Fund va col·laborar amb les autoritats cambodjanes en un projecte de formació en conservació i en l'elaboració d'un pla general destinat a protegir les galeries amb relleus i estabilitzar el temple central.
Patrimoni mundial El complex arqueològic de Banteay Chhmar va ser incorporat el 27 de març de 2020 a la Llista indicativa del Patrimoni de la Humanitat de Cambodja, pas previ necessari per a una eventual candidatura a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. La candidatura indicativa es basa en els criteris culturals ii, iii i iv.
La proposta inclou no només el temple principal, sinó també els santuaris perifèrics, el baray, les infraestructures hidràuliques i les restes de l'antic assentament urbà.
Referències
Categoria:Temples de Cambodja Categoria:Jaciments arqueològics de Cambodja