La Guerra dels Infants de la Cerda fou un període de guerres entre la Corona d'Aragó i la de Castella que durà del 1289 al 1304. La causa dels enfrontaments fou la successió d'Alfons X de Castella al tron castellà.
Història L'infant castellà Ferran de la Cerda, primogènit d'Alfons X i Violant d'Aragó (filla de Jaume el Conqueridor), es va morir el 1275, abans que el seu pare (que es va morir el 1284), de manera que el primogènit de l'infant Ferran, Alfons de la Cerda, fou proclamat legítim hereu del regne de Castella en comptes del germà de Ferran (i, per tant, oncle d'Alfons), Sanç –el futur Sanç IV de Castella. Aquest, però, s'oposà als designis del seu pare i, ajudat pels nobles i les principals ciutats, disputà la corona a Alfons de la Cerda, qui comptava amb el suport del seu germà petit, Ferran II de la Cerda. Tots dos infants van haver de fugir, amb la seva àvia Violant, a la cort de Pere el Gran d'Aragó, germà de Violant i, per tant, besoncle seu.
Com que el rei Felip III de França ajudà els infants, nebots seus (Blanca, la mare dels infants, era germana de Felip), Sanç s'alià amb el seu oncle Pere el Gran, qui a partir de 1281 va fer retenir els infants al Castell de Xàtiva com a ostatges per a poder negociar amb el seu nebot, el rei castellà. Poc després, Sanç, que no es volia enemistar amb Roma, incomplí el pacte d'aliança amb Pere el Gran arran de la Croada contra la Corona d'Aragó i la consegüent invasió francesa de Catalunya el 1285. A causa d'això, el 1288, Alfons el Franc, successor al tron de Pere el Gran, alliberà els infants del seu captiveri a Xàtiva i proclamà Alfons de la Cerda rei de Castella des de Jaca. Esclatà així una guerra entre Castella i la Corona d'Aragó que es prolongà fins al 1291.
Durant el conflicte armat entre ambdós regnes, els infants de la Cerda van ser més que res un pretext per a la guerra: Jaume II, germà i successor al tron d'Alfons el Franc, retirà el seu ajut als infants el 1291, quan decantà el seu interès vers el domini de Sicília. Tanmateix, després del Tractat d'Anagni de 1295, en què hagué de renunciar als drets sobre Sicília, Jaume II tornà a protegir els infants i el 1296 inicià l'ocupació de Múrcia, unes terres que hagué d'abandonar quan el fill de Sanç, Ferran IV de Castella, fou legitimat el 1301. A la subsegüent Sentència Arbitral de Torrellas (1304), Jaume II s'assegurà la conservació de les places d'Elx, Oriola i Alacant a canvi de la renúncia a continuar sostenint els drets d'Alfons de la Cerda, el qual els perdé definitivament aquell mateix 1304.
Referències
Vegeu també Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304) Guerra dels Dos Peres (1356-1375) Guerra dels Infants d'Aragó (1429-1445)
Infants de la Cerda Infants de la Cerda