La IV legislatura del Parlament Europeu va ser un cicle parlamentari que va començar el 19 de juliol de 1994, després de les eleccions europees celebrades entre el 9 i el 12 de juny, i va durar fins al 19 de juliol de 1999. Els diputats del Parlament Europeu es van agrupar en grups polítics segons la seva afinitat ideològica, i seguint la tradició de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer.

Principals esdeveniments 9-12 de juny de 1994

Eleccions al Parlament Europeu de 1994.

19 de juliol de 1994

Sessió constitutiva del 4t Parlament Europeu. Grups constituïts: PSE (198), PPE (156), ELDR (44), EUE (28), FE (27), ADE (26), V (23), ARE (19), EDN (19), NI (27). Elecció de la presidència del Parlament Europeu per a la primera meitat de la legislatura. Klaus Hänsch (SOC) d'Alemanya, es elegit president. 1 de gener de 1995

Entrada d'Àustria, Finlàndia i Suècia a la Unió Europea.

El Parlament Europeu augmenta el seu número de diputats a 626, per donar entrada als 21 representants designats per Àustria, als 16 de Finlàndia i als 22 de Suècia. Grups a l'entrada d'Àustria, Finlàndia i Suècia: PSE (221), PPE (172), ELDR (53), EUE/EVN (31), FE (29), ADE (26), V (25), ARE (19), EDN (19), NI (31). 23 de gener de 1995

Inicia el mandat la Comissió Santer, que substitueix la Comissió Delors III.

5 de juliol de 1995

Fusió del Grup Força Europa i el Grup de l'Aliança Democràtica Europea en el Grup Unió per Europa, que se situa com a tercer grup al Parlament Europeu. 17 de setembre de 1995 Suècia celebra les seves primeres eleccions al Parlament Europeu. 9 d'octubre de 1995 Els eurodiputats electes suecs substitueixen als designats. Grups polítics a l'entrada dels eurodiputats: PSE (217), PPE (170), UPE (56), ELDR (53), EUE/EVN (33), V (28), ARE (19), EDN (19), NI (31).

13 d'octubre de 1996

Àustria celebra les seves primeres eleccions al Parlament Europeu.

20 d'octubre de 1996

Finlàndia celebra les seves primeres eleccions al Parlament Europeu.

10 de novembre de 1996

Dissolució del Grup Europa de les Nacions, que passen als No inscrits.

11 de novembre de 1996

Els eurodiputats electes austríacs i finlandesos substitueixen als designats. Grups polítics a l'entrada dels eurodiputats: PSE (216), PPE (172), UPE (55), ELDR (52), EUE/EVN (34), V (28), ARE (19), NI (50).

13 de gener de 1997

Constitució del Grup Independents per a l'Europa de les Nacions, amb els partits que van conformar el Grup Europa de les Nacions i el Partit Unionista de l'Ulster.

14 de gener de 1997

Elecció de la presidència del Parlament Europeu per a la segona meitat de la legislatura. José María Gil-Robles (PPE) d'Espanya, es elegit president. 15 de març de 1999

Després de diverses acusacions de frau i nepotisme, cau en bloc la Comissió Santer, que es substituïda, de manera interina, per la Comissió Marín.

10-13 de juny de 1999

Eleccions al Parlament Europeu de 1999 Grups a la dissolució: PSE (214), PPE (201), ELDR (42), EUE/EVN (34), UPE (34), V (27), ARE (21), I-EDN (15), NI (38).

Resultats electorals

Els partits socialdemòcrates agrupats al Partit dels Socialistes Europeus van guanyar la majoria d'escons amb 183 eurodiputats, 7 per sobre de les anteriors eleccions, per davant dels partits conservadors i democratacristians del Partit Popular Europeu que van aconseguir 125 escons, 21 escons per sobre de les anteriors. Els partits liberals i centristes del Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes van sumar un total de 37 diputats europeus, 6 menys que a les anteriors eleccions, mentre que la Federació Europea de Partits Verds i l'Aliança Lliure Europea van aconseguir 21 i 3 escons respectivament.

Formació de grups polítics Després de les eleccions, el Parlament Europeu va patir molts canvis en la composició dels seus grups. Els grans grups es va mantenir, liderats pel Grup Socialista amb 198 escons enfront dels 156 eurodiputats del Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià, que va mantenir dins del seu grup els partits de l'antic Grup dels Demòcrates Europeus.

El liberalisme va tenir dos grups parlamentaris a l'inici de la IV legislatura, el major, el Grup del Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes, amb 44 representants, i liderat pel Partit Socialdemòcrata de Portugal, els Liberals i Demòcrates Flamencs i la Lliga Nord d'Itàlia, mentre que el francès Partit Radical d'Esquerra va constituir, amb altres partits centristes i l'Aliança Lliure Europea el Grup de l'Aliança Radical Europea.

Els partits comunistes i anticapitalistes van tornar a conformar un grup únic al parlament, després de conformar dos diferents (Grup de l'Esquerra Unitària Europea i Grup de la Coalició d'Esquerres) anomenat Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea, liderats pel Partit Comunista Francès i el Partit de la Refundació Comunista italià, amb 28 eurodiputats.

El partit Forza Italia, liderat per Silvio Berlusconi, i que va guanyar les eleccions europees a Itàlia, va conformar un grup independent anomenat Força Europa, amb 27 eurodiputats, mentre que la resta de partits conservadors, a la dreta del Partit Popular Europeu, encapçalats pel francès Reagrupament per la República i l'irlandès Fianna Fáil, van mantenir el Grup de l'Aliança Democràtica Europea, amb 26 escons.

Per últim, els dissidents dels francesos Unió per a la Democràcia Francesa i Reagrupament per la República, euroescèptics de dretes, els euroescèptics d'esquerres de Dinamarca i els partits catòlics dels Països Baixos van conformar un grup de coordinació transversal i euroescèptic anomenat Grup Europa de les Nacions, amb 14 eurodiputats, per sortir del Grup dels No Inscrits, que es va constituir amb 27 membres, amb el francès Reagrupament Nacional i l'italià Aliança Nacional com a partits més importants. +Grup políticPosicióIdeologiaEsconsGrup del Partit Socialista Europeu (PSE)CentreesquerraSocialdemocràciaSocialisme democràticGrup del Partit Popular Europeu (Grup Demòcrata Cristià) (PPE)CentredretaConservadorisme liberalDemocràcia cristianaGrup del Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes (ELDR)CentreLiberalismeSocioliberalismeProgressismeGrup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea (EUE)EsquerraMarxismeAnticapitalismeGrup Força Europa (FE)DretaConservadorismeDemocràcia cristianaGrup de l'Aliança Democràtica Europea (ADE)DretaConservadorisme nacionalistaGrup Verd al Parlament Europeu (V)CentreesquerraEcologismeGrup de l'Aliança Radical Europea (ARE)CentreLiberalismeSocioliberalismeProgressismeGrup Europa de les Nacions (EDN)TransversalismeEuroescepticismeSobiranismeNo inscrits (NI) +EstatGrups polítics del Parlament EuropeuMEPPSEPPEELDREUEFEADEVAREEDNNI40 SPD +939 CDU8 CSU -15 -512 Grüne +6 -49915 PS -65 PR4 CDS2 UDF1 PSD1 CPR -11 PRAD -87 PCF14 RPR +3 -812 MRG1 CES13 AE11 FN +88716 PDS2 PSI -168 PPI3 Segni1 SVP -176 LN1 PRI +35 PRC25 FI2 CCD3 FdV1 RETE -22 Panella11 AN1 PSDI +38762 Lab1 SDLP +1718 CON1 UUP -142 LD +22 SNP1 DUP8722 PSOE -528 PP1 UDC1 PNB -132 CDC -39 IU -2 -11 CC -5648 PvdA10 CDA6 VVD4 D66 +61 GL -11 SGP1 GPV -1313 PS3 SP -24 CVP2 PSC1 CSP3 VLD3 PRL +21 Ecolo1 Agalev -11 VU2 VB1 FN +32510 PASOK +19 ND -12 SYN2 KKE2 AN +1 -12510 PS +2 -39 PSD3 PCP3 CDS-PP +3253 A3 C -14 V1 RV +31 SF2 FolkeB2 JuniB -2161 Lab4 FG1 Cox -17 FF +12 GP +2 -1152 LSAP2 CSV +11 DP1 Gréng +16Total198156-644-12827+2726+623-419+11927MEPPSEPPEELDREUEFEADEVAREEDNNIGrups polítics del Parlament EuropeuNota: Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups a la finalització del tercer mandat del Parlament Europeu.

Elecció de la Mesa per la primera meitat de la legislatura Presidència

Per a la presidència del Parlament, el Grup del Partit Popular Europeu va presentar a l'alemany Klaus Hänsch, amb el suport del Grup del Partit Socialista Europeu, mentre que la resta de grups no va presentar candidat alternatiu amb l'excepció del Grup del Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes que va presentar al francés Yves Galland, del Partit Radical. Hänsch va ser elegit en primera votació amb 365 vots. Votació per a la presidència del Parlament EuropeuVots emesos: 452 | Vots blancs o nuls: 82 | Majoria absoluta: 227Candidatcenter|130x130px130x130pxKlaus HänschYves GallandEstatPartit políticPartit Socialdemòcrata d'AlemanyaPartit RadicalGrup políticPartit Socialista EuropeuPartit Europeu dels Liberals, Demòcrates i ReformistesVotació365 20x20px87 20x20px

Vicepresidències En les 14 vicepresidències el Grup del Partit Popular Europeu va aconseguir sis, el Grup Socialista cinc i el Grup del Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes, el Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea i el Grup Forza Europa un cadascú.

Votació per a les vicepresidències del Parlament EuropeuPrimera voltaNomEstatPartit PolíticGrup políticVotsNicole FontaineCentre dels Demòcrates SocialsPPE20x20pxDavid MartinPartit LaboristaSOC20x20pxNicole PeryPartit SocialistaSOC20x20pxGeorgios AnastassopoulosNova DemocràciaPPE20x20pxParaskevas AvgerinosMoviment Socialista Panhel·lènicSOC20x20pxUrsula ScheleicherUnió Demòcrata Cristiana d'AlemanyaPPE20x20pxAntonio CapuchoPartit SocialdemòcrataELDR20x20pxJosé María Gil-RoblesPartit PopularPPE20x20pxFred CatherwoodPartit ConservadorPPE20x20pxJosep VerdePartit Socialista Obrer EspanyolSOC20x20pxRenzo ImbeniPartit de l'Esquerra DemocràticaSOC20x20pxJack Stewart-ClarkPartit ConservadorPPE20x20pxSegona voltaNomEstatPartit PolíticGrup políticVotsAntoni GutiérrezEsquerra UnidaEUE20x20pxTercera voltaNomEstatPartit PolíticGrup políticVotsAlessandro FontanaForza ItaliaFE20x20px

Entrada d'Àustria, Finlàndia i Suècia a la Unió Europea +Grup políticPosicióIdeologiaEsconsGrup del Partit Socialista Europeu (PSE)CentreesquerraSocialdemocràciaSocialisme democràticGrup del Partit Popular Europeu (Grup Demòcrata Cristià) (PPE)CentredretaConservadorisme liberalDemocràcia cristianaGrup del Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes (ELDR)CentreLiberalismeSocioliberalismeProgressismeGrup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea / Esquerra Verda Nòrdica (EUE/EVN)EsquerraMarxismeAnticapitalismeEcologismeGrup Força Europa (FE)DretaConservadorismeDemocràcia cristianaGrup de l'Aliança Democràtica Europea (ADE)DretaConservadorisme nacionalistaGrup Verd al Parlament Europeu (V)CentreesquerraEcologismeGrup de l'Aliança Radical Europea (ARE)CentreLiberalismeSocioliberalismeProgressismeGrup Europa de les Nacions (EDN)TransversalismeEuroescepticismeSobiranismeNo inscrits (NI) +EstatGrups polítics del Parlament EuropeuMEPPSEPPEELDREUE/EVNFEADEVAREEDNNI40 SPD39 CDU8 CSU12 Grüne9915 PS5 PR4 CDS2 UDF1 PSD1 CPR1 PRAD7 PCF14 RPR12 MRG1 CES13 AE11 FN8716 PDS2 PSI8 PPI3 Segni1 SVP5 LN1 PRI -15 PRC25 FI2 CCD1 FLD1 PSDI +23 FdV1 RETE2 Panella11 AN -18762 Lab1 SDLP18 CON1 UUP2 LD2 SNP1 DUP8722 PSOE28 PP1 UDC1 PNB2 CDC9 IU1 CC648 PvdA10 CDA6 VVD4 D661 GL1 SGP1 GPV313 PS3 SP4 CVP2 PSC1 CSP3 VLD3 PRL1 Ecolo1 Agalev1 VU2 VB1 FN2510 PASOK9 ND2 SYN2 KKE2 AN2510 PS9 PSD3 PCP3 CDS-PP2511 SAP +115 MOD1 KD +62 CP1 LP +31 MP +11 V +1228 SPÖ +86 ÖVP +61 LIF +11 Grünen +15 FPO +5213 A3 C4 V1 RV1 SF +1 -12 FolkeB2 JuniB164 SDP +44 KOK +45 KESK1 SFP +61 VAS +11 Vihr +1161 Lab4 FG1 Cox7 FF2 GP152 LSAP2 CSV1 DP1 Gréng6Total221+23172+1653+931+329+22625+2191931+4MEPPSEPPEELDREUE/EVNFEADEVAREEDNNIGrups polítics del Parlament EuropeuNota: Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups a l'inici del quart mandat del Parlament Europeu.

Elecció de la Comissió Santer Fusió de Força Europa i l'Aliança Democràtica Europea