Grenelle fou un antic nucli urbà i una antiga comuna situada al sud-oest de París. Es desenvolupà durant la primera meitat del segle XIX a la plana de Grenelle, fins aleshores vinculada al territori de Vaugirard, i esdevingué una comuna diferenciada el 1830.
Grenelle existí com a municipi independent fins a l'1 de gener de 1860, quan fou incorporat íntegrament a París en el marc de l'ampliació territorial de la capital. El seu territori contribuí, juntament amb el de Vaugirard, a la formació del nou 15è districte.
Geografia històrica miniatura|esquerra|300px|Límits de l'antiga comuna de Grenelle sobre el traçat urbà actual
Grenelle ocupava la plana situada al sud-oest de París. Abans de constituir-se en comuna pròpia, aquest territori estava vinculat a Vaugirard.
Després de l'annexió de 1860, el territori de l'antiga comuna quedà integrat en el nou 15è districte, constituït principalment a partir de Grenelle i Vaugirard.
Història La plana de Grenelle abans de la urbanització El nom de Grenelle deriva, segons la Mairie du 15e arrondissement, de garanella, amb el significat de «petita garenne». Cap al 1650, la plana de Grenelle era encara un espai relativament despoblat on es practicava la caça de la llebre i la guatlla. La major part dels terrenys pertanyien a l'abadia de Sainte-Geneviève.
La parcel·lació de 1824 El 1824, Jean-Baptiste-Léonard Violet i Alphonse Letellier, consellers municipals de Vaugirard, impulsaren una gran operació de parcel·lació de la plana de Grenelle. Els dos promotors adquiriren aproximadament 105 hectàrees de terrenys procedents de l'antiga Grande Ferme de Grenelle.
L'operació donà lloc a un nou nucli urbà estructurat entorn de diverses vies. La rue du Commerce fou concebuda com el principal eix comercial del lotissement, mentre que la rue Violet esdevingué una de les vies centrals del nou assentament.
El desenvolupament fou prou ràpid perquè Grenelle esdevingués una comuna diferenciada el 1830.
Creació de la comuna de Grenelle miniatura|300px|Antiga mairie de la comuna de Grenelle
La nova comuna disposà posteriorment d'una seu municipal pròpia. L'edifici situat al número 69 de la rue Violet, construït el 1825, fou adquirit per la municipalitat de Grenelle el 1841 i adaptat com a mairie per l'arquitecte Claude Naissant. Mantingué aquesta funció fins al 1860.
Desenvolupament de la comuna La urbanització de Grenelle seguí una organització funcional. Les activitats artesanals i industrials es concentraren principalment a l'oest, prop del Sena, mentre que les activitats comercials s'articularen a l'est entorn de la rue du Commerce. Al voltant de la rue Violet es construïren cases burgeses, mentre que en altres vies s'aixecaren immobles d'habitatges destinats als treballadors.
Grenelle mantingué la seva existència municipal fins a l'ampliació de París. Els Archives de Paris la inclouen entre les onze comunes íntegrament annexades a la capital el 1860.
Annexió a París La llei del 16 de juny de 1859 amplià els límits de París fins a les fortificacions i comportà la supressió de la comuna de Grenelle. L'annexió entrà en vigor l'1 de gener de 1860.
El territori de Grenelle, juntament amb el de Vaugirard, constituí la part principal del nou 15è districte, creat també amb sectors procedents dels antics districtes parisencs.
Evolució urbana després de 1860 miniatura|La rue du Commerce, un dels eixos històrics de Grenelle
Després de la incorporació a París, el traçat sorgit de la parcel·lació de 1824 es mantingué visible especialment a l'entorn de la rue du Commerce. Aquesta via conserva edificis que testimonien tant la primera urbanització de Grenelle com les transformacions posteriors a l'annexió.
Entre aquests edificis hi ha construccions anteriors a 1860 i d'altres immediatament posteriors. El número 71 de la rue du Commerce, per exemple, fou construït el 1864 segons les normes i l'estètica urbanes de París; també s'hi conserven edificis datats el 1867 i el 1872.
Grenelle en l'actualitat El nom de Grenelle es conserva actualment en un dels quatre grans sectors del 15è districte, juntament amb Saint-Lambert, Necker i Javel.
La denominació també continua present en el sector Beaugrenelle-Front de Seine. Desenvolupat principalment durant la dècada de 1970, aquest sector s'estén al llarg del Sena entre el Champ-de-Mars i el parc André-Citroën i es caracteritza per la combinació d'edificis de gran alçada i construccions més baixes sobre una plataforma urbana.
Entre els testimonis de l'antiga comuna es conserva el cementiri de Grenelle, creat el 1835 per iniciativa de la família Violet. La Ville de Paris indica que hi ha unes mil sepultures de famílies de l'antic poble de Grenelle, distribuïdes sobre una superfície de 64 àrees.
Referències
Categoria:15è districte de París