El Marqués de la Ensenada (D-43) va ser un dels tres destructorés de la classe Oquendo pertanyents a la Armada Espanyola. Va rebre el seu nom en honor a Zenón de Somodevilla y Bengoechea, primer marquès de la Ensenada.
Disseny i construcció Originalment era del mateix disseny que l' Oquendo (D-41). Es va iniciar la seva construcció en Ferrol, però vists els problemes d'estabilitat dels dos primers vaixells de la classe, igual que el Roger de Lauria (D-42), va ser botat sense finalitzar i remolcat fins a Cartagena per a remodelar-ho, on van ser literalment tallats per la meitat, en sentit longitudinal, a fi d'augmentar-los la màniga. Després d'haver estat allargat i eixamplat, va ser tornat a botar el 2 de març de 1968. A més, se li va millorar l'armament i els sensors en muntar-se-li equips FRAM II estatunidencs.
Després de vint anys des que es van dissenyar i després dels múltiples problemes en la seva construcció, que van estar a punt de condemnar-ho al desballestament, en gran manera va néixer desfasat. Va ser lliurat a Marina, el 10 de setembre de 1970.La Vanguardia Española, 11 de septiembre de 1970
Historial El Marqués de la Ensenada (D-43) va ser destinat juntament amb el Roger de Lauria (D-42) a Ferrol a la 11a Esquadrilla d'Escortes, juntament amb els destructors de Classe Churruca, antics classe Gearing FRAM II (Fleet Rehabilitation and Modernization; Modernització i Rehabilitació de la Flota) d'origen estatunidencs.
En 1971, el Marqués de la Ensenada va realitzar una visita als ports de Nàpols, Casablanca i Portsmouth.
El 2 d'octubre de 1981, quan estava a punt de ser donat de baixa, va ser danyat en Santander per una bomba col·locada per ETA en la seva línia de flotació, que li va provocar una bretxa de 3 per 2,5 m en la zona de la secció de calderes.Amb la finalitat d'evitar la imatge de donar de baixa un vaixell que acabava de sofrir un atemptat terrorista, amb la consegüent publicitat per als autors d'aquest, es va decidir mantenir el vaixell en servei tant com es pogués, amb un cost de reparacions de 10 milions de pessetes (uns 247 000 € de 2009), amb el que es va prolongar així la seva vida fins al 20 d'octubre de 1988, convertint-se en el més longeu de la seva classe (13, 15 i 18 anys cadascun dels tres vaixells).
La planxa al costat de la qual va esclatar l'artefacte explosiu el 2 d'octubre de 1981 i la campana del vaixell es troben exposades en el Museu Naval de Ferrol.
Referències
Categoria:Destructors espanyols