"El codi Shakespeare" (títol original en anglès "The Shakespeare Code")El codi Shakespeare a Doctor Who Català és el segon episodi de la tercera temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who, emès per primera vegada el 7 d'abril de 2007 a BBC One. Segons les xifres de BARB, aquest episodi va ser vist per 7,23 milions d'espectadors i va ser la cinquena emissió més popular de la televisió britànica aquella setmana. Originalment titulat "Love's Labor's Won", ambé va ser titulat per David Tennant com a "Theatre of Doom" durant "David's Video Diaries 2", part del DVD de la temporada 3, l'episodi va ser rebatejat com a referència a El codi Da Vinci.
En l'episodi, l'alienígena viatger del temps el Doctor (David Tennant) porta la seva nova companya viatgera Martha Jones (Freema Agyeman) en el seu primer viatge en el temps i l'espai. Arriben el 1599 prop del Teatre Globe a Southwark, on coneixen el dramaturg William Shakespeare. Shakespeare està sent embruixat per tres carrionites semblants a bruixes per reescriure el final de la seva obra Love's Labor's Won perquè la representació creï les paraules adequades per alliberar la resta de la raça carrionita de l'empresonament.
Argument El Desè Doctor, que va prometre portar la Martha en un viatge, la porta a una representació de Treball d'amor perdut al Globe Theatre de Southwark el 1599. Al final de l'obra, William Shakespeare anuncia una propera seqüela titulada Love's Labor's Won. Una bruixa anomenada Lilith utilitza una nina vudú per influir en Shakespeare perquè declari que la nova obra s'estrenarà la nit següent. Quan Lynley, el Master of the Revels, exigeix veure el guió abans de permetre que l'obra continuï, Lilith submergeix una nina vudú feta amb els seus cabells en una galleda d'aigua i la clava al pit. Lynley s'esfondra a terra morta. Lilith obliga Shakespeare a escriure un estrany paràgraf final per a Love's Labor's Won abans de volar en una escombra.
Al matí, el Doctor, la Martha i Shakespeare es dirigeixen al Globe Theatre, i el Doctor pregunta per què el teatre té 14 cares. Decideixen visitar l'arquitecte del teatre a l'Hospital Bethlem Royal. Troben l'arquitecte, Peter Street, en un estat catatònic. El Doctor l'ajuda a sortir de la seva catatonia el temps suficient per revelar que les bruixes li van dictar el disseny tetradecàgon del Globe. Les bruixes Lilith, Doomfinger i Bloodtide ho observen a través del seu calderó, i Doomfinger es teletransporta a la cel·la i mata Peter amb un toc. El Doctor identifica les bruixes com a Carrionites, una espècie la màgia de la qual es basa en el poder de les paraules que els permet manipular l'energia psíquica. En pronunciar el nom Carrionite, el Doctor aconsegueix repel·lir-la.
El Doctor dedueix que els Carrionites tenen la intenció d'utilitzar les poderoses paraules de "Love's Labor's Won" per alliberar la seva espècie de l'empresonament. El Doctor s'enfronta a Lilith, que explica que les tres bruixes van ser alliberades del seu desterrament per les genials paraules de Shakespeare després de perdre el seu fill Hamnet. Lilith atura temporalment un dels dos cors del Doctor i vola al Globe Theatre. Shakespeare no aconsegueix aturar la representació de l'obra. Els actors diuen les últimes línies de l'obra. S'obre un portal, permetent que els Carrionites tornin a l'univers. El Doctor li diu a Shakespeare que només ell pot trobar les paraules per tancar el portal. Shakespeare improvisa una estrofa curta que rima, però es queda atrapat per a una última paraula fins que Martha deixa anar Expelliarmus. Els Carrionites i totes les còpies de "Love's Labour's Won" són xuclades de tornada a través del portal que es tanca.
Continuïtat Shakespeare a "Doctor Who" Shakespeare ha aparegut en un episodi anterior de "Doctor Who", i el Doctor també ha esmentat reunions anteriors. El Bard és vist pel Doctor i els seus companys a la pantalla del seu Visualitzador Espai-Temps a The Chase (1965), conversant amb Elisabet I; a Planet of Evil (1975), el Quart Doctor esmenta haver conegut Shakespeare, i a City of Death (1979) afirma que va ajudar a transcriure el manuscrit original de Hamlet; i a The Mark of the Rani (1985) el Sisè Doctor diu "L'he de tornar a veure [a Shakespeare] algun dia".
Entre el material no televisiu, Shakespeare apareix a les novel·les de Virgin Missing Adventures The Empire of Glass i The Plotters, i al drama d'àudio de Big Finish Productions The Kingmaker. En un altre drama de Big Finish The Time of the Daleks, es revela que un nen és Shakespeare al final de la història. Això té una seqüela al conte d'Ian Potter Apocrypha Bipedium a Short Trips: Companions, que tracta de la trobada anacrònica del jove Shakespeare amb alguns dels personatges que més tard interpretarà a Troilos i Crèssida. Finalment, el Bard també apareix al còmic A Groatsworth of Wit de la revista Doctor Who Magazine del Novè Doctor (també escrit per Gareth Roberts).
El productor Russell T Davies i el guionista Gareth Roberts han declarat que eren conscients d'aquestes referències passades a la seva trobada amb Shakespeare, però que no serien esmentades ni contradeïdes a l'episodi. Roberts va afegir que, tot i que un primer esborrany de "El codi Shakespeare" contenia "una referència astuta a City of Death", es va eliminar perquè "era tan astuta que hauria estat una mica confusa per als fans que la van reconèixer i hauria desconcertat a tothom".
Referències a episodis i històries anteriors de Doctor Who El nom dels Carrionites deriva de la pròpia novel·la del guionista Gareth Roberts, New Adventures, Zamper (1995), que fa referència a una raça semblant a una llimac coneguda com a "arrionites". Roberts ha dit: "Sempre vaig pensar que era una paraula bonica, i pensava en les bruixes com a criatures carronyaires, així que hi vaig posar una C al davant".Doctor Who Magazine 382
A l'aventura perduda de Douglas Adams Shada, hi ha una referència passatgera a un Senyor del Temps, Scintilla, que va ser empresonat per conspirar amb els Carrionites; La novel·lització de Shada també va ser escrita per Roberts.
Hi ha diverses referències a races d'episodis anteriors de Doctor Who. En un moment donat, el Doctor utilitza el títol de "Sir Doctor de la TARDIS", que li havia estat atorgat per la Reina Victòria a "Natura violenta" (2006). La contribució dels Carrionites a Love's Labour's Won inclou una referència a les "costes dravídiques"; una "nau espacial dravidiana" s'esmenta a The Brain of Morbius (1976). Lilith es refereix als Eternals, una raça introduïda a la sèrie original Enlightenment (1983). A més, el Doctor troba una calavera a la botiga d'atrezzo de Shakespeare que li recorda la raça Sycorax de "La invasió de Nadal" (2005); quan el Doctor esmenta el nom "Sycorax" a Shakespeare, Shakespeare diu que utilitzarà el nom (la broma és que el nom, de fet, deriva de la mare de Caliban a l'obra de Shakespeare La tempesta).
Altres seqüències inclouen referències subtils a episodis molt anteriors. Una de les suposades frases de "Love's Labour's Won", "l'ull hauria de tenir satisfacció on descansa", està extreta del tercer episodi del serial de 1965 "The Crusade" — una història escrita conscientment en estil shakespearià.
Referències externes Referències relacionades amb Shakespeare L'episodi fa referència a l'obra de Shakespeare "perduda" Love's Labour's Won, a la qual es fa referència en més d'un document històric, però que pot ser només un títol alternatiu per a una obra de teatre existent. Històricament, una referència a "Love's Labour's Won" (a "Palladis Tamia, Wits Treasury" de Francis Meres, 1598) és anterior a la construcció del Globe Theatre (1599).
El Doctor i la Martha fan nombroses referències a l'aspecte de Shakespeare: ella assenyala que no s'assembla gens al seu retrat i es pregunta per què no és calb, mentre que el Doctor diu que podria deixar-se el cap calb si se'l frega i més tard li dóna una gorguera perquè es quedi (anomenant-la "una faixa per al coll"). El mateix Shakespeare parla amb un accent notable de les Midlands, una referència al seu naixement i criança a Stratford-upon-Avon.
L'episodi fa referència als molts debats sobre la sexualitat de Shakespeare. Shakespeare flirteja amb Martha diverses vegades durant l'episodi i finalment compon el Sonet 18 per a ella, anomenant-la la seva "Dama Fosca". Això és una referència a l'enigmàtic personatge femení dels Sonets de Shakespeare, tot i que el Sonet 18 és en realitat un dels adreçats a un personatge masculí, els Jove Ros. Posteriorment, Shakespeare també flirteja amb el Doctor, i el Doctor observa: "Cinquanta-set acadèmics acaben de donar un cop de puny", una referència als debats sobre aquest tema.
Hi ha una broma recurrent al llarg de l'episodi en què el Doctor crea una aparent paradoxa ontològica inspirant Shakespeare a manllevar frases que el Doctor cita de les seves obres. Exemples d'això inclouen el Doctor dient a Shakespeare que "el món és un escenari" (de Al vostre gust) i "l'obra és la cosa" (de Hamlet), així com el nom Sycorax de La tempesta. Tanmateix, quan el mateix Shakespeare encunya la frase "Ser o no ser", el Doctor li suggereix que l'escrigui, però Shakespeare la considera "massa pretensiosa". En una versió diferent de l'acudit, el Doctor exclama "Un cop més fins a la bretxa", i a Shakespeare inicialment li agrada la frase, abans d'adonar-se que és una de les seves d'Enric V, que probablement va ser escrita a principis de 1599. Quan pregunta a Shakespeare sobre les bruixes, Martha comenta que ha escrit sobre bruixes; una referència a Macbeth, cosa que Shakespeare nega. En l'època en què s'ambienta l'episodi, Shakespeare encara no havia escrit Macbeth ni Hamlet, que presenten de manera destacada el paranormal, com ara bruixes i fantasmes.
Hi ha nombroses altres al·lusions a les obres de Shakespeare. Just abans que el Doctor surti de la TARDIS, exclama "Un món feliç", de l'Acte V Escena I de La tempesta. En una escena primerenca es veu un rètol d'una posada anomenada "L'elefant". Aquest és el nom d'una posada recomanada a Nit de reis. Els tres Carrionites fan al·lusió a les Germanes estranyes de Macbeth (que va ser escrita diversos anys després de l'ambientació d'aquest episodi); com ells, els Carrionites utilitzen tetràmetre trocaic i coples rimats per llançar encanteris. Quan fa una regressió de l'arquitecte a Bedlam, el Doctor utilitza la frase "Conte d'hivern", mentre que el mateix arquitecte utilitza la frase "pobre Tom" de la mateixa manera que el "boig" Edgar a El rei Lear.
Lilith atribueix la fugida dels Carrionites del desterrament dels Eternals a paraules "noves... brillants". A Shakespeare se li atribueix afegir de dues a tres mil paraules a la llengua anglesa, incloent-hi 'assassination', 'eyeball', 'leapfrog' i 'gloomy'.
El personatge de Kempe és William Kempe, un actor còmic molt apreciat de l'època, que va ser membre dels Homes de Lord Chamberlain juntament amb Shakespeare i Richard Burbage.
Wiggins rep el nom del Doctor Martin Wiggins, un acadèmic en el camp de la literatura isabelina i jacobina i editor de diverses edicions d'obres de teatre influents d'aquest període. Wiggins també és fan de Doctor Who i amic de l'escriptor Gareth Roberts. Segons Roberts, "si algú m'havia de fer la traveta després de la transmissió, seria ell, així que vaig pensar a donar-li un petó primer".
Altres