Bastilla és un sector urbà de París conegut com el barri de la Bastilla, articulat a l'entorn de la plaça de la Bastilla, a la confluència dels 4t, 11è i 12è districtes. La denominació s'utilitza en un sentit territorial i històric, diferent de la divisió oficial de París en vuitanta barris administratius.
El barri pren el nom de La Bastilla, la fortalesa i presó d'estat que s'alçava prop de l'actual plaça i que fou assaltada en la presa del 14 de juliol de 1789. La desaparició de la fortalesa transformà el sector, mentre que l'indret conservà un fort valor simbòlic vinculat a la Revolució Francesa i a les mobilitzacions polítiques posteriors.
Situació i delimitació La Bastilla s'articula al voltant de la plaça de la Bastilla, situada a la confluència dels 4t, 11è i 12è districtes.
El topònim s'aplica a un sector urbà que s'estén més enllà de la plaça. La Bibliothèque nationale de France situa, per exemple, la Bibliothèque de l'Arsenal, al 4t districte, dins el «quartier de la Bastille», mentre que la Ville de Paris utilitza també aquesta denominació per a l'entorn revolucionari de la plaça i del Faubourg Saint-Antoine.
Història La fortalesa i el barri de Saint-Antoine miniatura|300px|Façana oriental de la Bastilla cap al 1790-1791.
La fortalesa de la Bastilla s'originà com una fortificació vinculada a la muralla de Carles V i a la defensa de la porta Saint-Antoine, un dels principals accessos orientals de París. La primera bastida, formada per dues torres, fou construïda entre 1356 i 1358, i a partir de 1367 Carles V la transformà en una fortalesa urbana de vuit torres destinada a protegir la porta i les defenses orientals de la ciutat.
La fortalesa s'alçava entre la ciutat emmurallada i el Faubourg Saint-Antoine, sobre l'eix que comunicava París amb el castell de Vincennes. Aquesta posició la convertia en un element defensiu sobre un dels principals accessos orientals a la capital.
Amb el pas dels segles, el sector de Saint-Antoine es desenvolupà com un espai densament poblat i d'activitat artesanal. Al segle XVII, la Bastilla esdevingué definitivament una presó d'estat i dominava els barris populars del faubourg Saint-Antoine.
La Revolució Francesa i la destrucció de la Bastilla miniatura|300px|Demolició de la Bastilla el juliol de 1789.
El 14 de juliol de 1789, en el context dels primers episodis de la Revolució Francesa, una multitud assaltà la Bastilla. Els revolucionaris s'apoderaren de les reserves de pólvora i munició de la guarnició, i la Presa de la Bastilla es convertí ràpidament en un dels principals símbols de la Revolució.
La fortalesa començà a ser desmantellada després de la seva presa. El 18 de juliol de 1790 se celebrà un ball públic entre les ruïnes, i el Parcours Révolution de la Ville de Paris situa el final de la demolició el 21 de maig de 1791.
La desaparició de la fortalesa transformà profundament aquest sector de l'est de París. L'indret conservà, però, una forta càrrega simbòlica associada a la Revolució i tornà a tenir un paper destacat en les revolucions del segle XIX.
Transformacions urbanes del segle XIX miniatura|300px|Representació de la plaça de la Bastilla el 1841, obra de Theodor Hoffbauer realitzada a la segona meitat del segle XIX.
El paisatge de la plaça canvià profundament durant el segle XIX. Després de la Revolució de Juliol de 1830, Lluís Felip ordenà construir-hi una columna triomfal en memòria de les víctimes de les Tres Glorioses.
La Columna de Juliol, projectada successivament pels arquitectes Jean-Antoine Alavoine i Joseph-Louis Duc i coronada pel Geni de la Llibertat, fou inaugurada el 1840. Durant la cerimònia, les restes dels revolucionaris de 1830 foren dipositades en el monument.
Durant la Revolució de 1848, el tron de Lluís Felip fou cremat al peu de la columna i les restes d'insurgents d'aquella revolució foren dipositades posteriorment en un segon sepulcre del monument.
Revolucions i mobilitzacions populars miniatura|300px|Entorn de la plaça de la Bastilla durant la Comuna de París, el 1871.
El caràcter simbòlic adquirit per la Bastilla durant la Revolució Francesa es mantingué al llarg del segle XIX. La plaça i els carrers de l'entorn tornaren a ser escenari de barricades durant la Revolució de Juliol de 1830, la Revolució de 1848 i la Comuna de París de 1871.
Aquesta activitat política estava vinculada també als faubourgs populars de l'est de París. El Faubourg Saint-Antoine participà en la presa de la Bastilla i els moviments revolucionaris reaparegueren als faubourgs durant les revolucions de 1830 i 1848 i la Comuna de 1871.
La plaça continua sent en l'actualitat un lloc de convergència de manifestacions a París.
Paisatge urbà i patrimoni miniatura|300px|La Columna de Juliol a la plaça de la Bastilla.
La plaça de la Bastilla constitueix el principal espai urbà del barri. Al centre s'alça la Columna de Juliol, inaugurada el 1840 i protegida com a monument històric des de 1995.
Tot i la desaparició de la fortalesa, el seu emplaçament continua visible en el paisatge de la plaça. La remodelació contemporània de l'espai materialitzà al paviment la delimitació de l'antiga fortalesa i hi incorporà motius relacionats amb la història de la plaça.
La mateixa remodelació creà més d'una hectàrea d'espai per a vianants i un accés directe per escales des de la plaça fins al port de l'Arsenal.
Vida urbana i cultural La Bastilla és un dels sectors de l'est parisenc caracteritzats per una intensa activitat cultural. La Mairie du 12e destaca l'òpera i els cinemes dels carrers adjacents entre els elements del dinamisme cultural de la plaça.
La construcció de l'Opéra Bastille reforçà aquesta funció a finals del segle XX. L'edifici, projectat per l'arquitecte Carlos Ott, fou inaugurat el 13 de juliol de 1989, la vigília de la celebració del bicentenari de la Revolució Francesa.
L'Opéra Bastille és un gran teatre modern dotat de tallers integrats de decorats, vestuari i accessoris, així com de sales de treball i d'assaig i equipaments escènics especialitzats.
La Bastilla en l'actualitat Actualment, la vida urbana de la Bastilla continua articulada al voltant de la plaça de la Bastilla. La plaça és una gran cruïlla entre els 4t, 11è i 12è districtes i el seu entorn concentra activitats culturals i comercials, cafès i restaurants.
La plaça conserva també una marcada funció simbòlica en la vida pública parisenca i continua acollint nombroses concentracions i manifestacions.
Al sector oriental, la Ville de Paris utilitza també la denominació «Bastille-Popincourt» per a un àmbit específic del 11è districte de París. Aquesta delimitació municipal contemporània és diferent de l'ús més ampli de «quartier de la Bastille», que altres fonts institucionals apliquen també a indrets situats al 4t districte.
Referències
Categoria:4t districte de París Categoria:11è districte de París Categoria:12è districte de París