Regio I Porta Capena era la primera de les catorze regiones en què August va dividir administrativament la ciutat de Roma l'any 7 aC. Originàriament les regions eren conegudes pel seu número; la denominació Porta Capena, recollida posteriorment pels catàlegs regionaris, feia referència a la Porta Capena, una porta de l'anomenada muralla serviana des d'on partia la Via Àpia.
Situació i límits Segons les reconstruccions topogràfiques més acceptades, la Regio I s'estenia des del vessant occidental del Celi cap a la vall situada als seus peus. El seu límit amb la Regio II seguia parcialment el clivus Scauri i la carena superior del turó.
A l'oest, el límit baixava per la vall seguint el traçat de la Via Àpia, que, després de sortir de la Porta Capena, constituïa també el límit oriental de la Regio XII. Cap al sud, la Regio I s'estenia fins al curs de l'Almone, més enllà del primer mil·liari de la Via Àpia i del traçat on, segles més tard, s'aixecaria la Muralla Aureliana.
Història i evolució urbana Abans de la creació de la regio augustana, aquest sector meridional de Roma ja era travessat per importants vies de comunicació. Un antic itinerari que partia de la zona de la Porta Capena comunicava la ciutat amb el Laci i el Massís Albà i corresponia a la Via Llatina. L'any 312 aC se'n separà la Via Àpia, que es convertí progressivament en l'eix viari principal de la zona.
Al llarg de la Via Àpia hi havia també espais de culte anteriors a la reorganització d'August, entre els quals el temple de Mart de la Via Àpia, situat al costat nord de la via entre el primer i el segon mil·liari i relacionat per les fonts antigues amb Porta Capena.
Amb la reforma administrativa del 7 aC, aquest territori quedà integrat en la Regio I. El seu caràcter urbà es modificà posteriorment amb la construcció de la Muralla Aureliana al segle III dC, que incorporà dins del nou recinte fortificat el primer mil·liari de la Via Àpia, un tram que anteriorment s'estenia fora de les muralles republicanes.
Vici Com les altres regions augustanes, la Regio I estava subdividida en vici. Els catàlegs regionaris de l'antiguitat tardana n'atribueixen deu a la regió.
La denominada Base Capitolina, una inscripció de l'any 136 dC, documenta per a la Regio I els vicus Camenarum, vicus Drusianus, vicus Sulpici ulterior, vicus Sulpici citerior, vicus Fortunae Obsequentis, vicus Pulverarius, vicus Honoris et Virtutis, vicus Trium Ararum i vicus Fabrici. Els catàlegs regionaris tardans esmenten, a més, el vicus Vitrarius.
La localització dels vici és coneguda de manera desigual. El vicus Camenarum estava relacionat amb el santuari de les Camenes, situat probablement als afores de Porta Capena i al peu del Celi; el vicus Honoris et Virtutis es trobava a l'entorn del temple homònim.
Vies i sectors urbans miniatura|300px|La Via Àpia vista des de Porta San Sebastiano
La Via Àpia constituïa l'eix viari principal de la Regio I. Començava a la Porta Capena i avançava cap al sud per la vall situada entre el Celi i l'Aventí, sector que funcionava com una zona de transició entre el nucli urbà i la perifèria immediata de Roma.
La Via Llatina, d'origen anterior a la Via Àpia, seguia inicialment el mateix corredor meridional i se'n separava més al sud, aproximadament a l'altura de l'actual Piazzale Numa Pompilio. El seu traçat continuava cap al Laci i el Massís Albà.
Monuments i equipaments miniatura|L'anomenat Arc de Drus, un arc de l'aqüeducte Antoninià del segle III
Entre els principals santuaris de la Regio I hi havia el temple d'Honos i Virtus, situat prop de la Porta Capena, probablement a l'exterior de la porta i al peu del Celi. Marc Claudi Marcel restaurà un temple anterior dedicat a Honos i hi afegí una cella per al culte de Virtus; el conjunt fou dedicat pel seu fill l'any 205 aC. L'any 19 aC, el Senat feu erigir davant del temple l'altar de Fortuna Redux per commemorar el retorn d'August d'Orient.
A la mateixa zona es trobava el santuari de les Camenes, associat a una font sagrada i al vicus Camenarum. Les fonts literàries situen aquest espai als afores de Porta Capena i al peu del Celi.
Un altre equipament destacat era el Mutatorium Caesaris, una propietat imperial situada probablement al costat oriental de la Via Àpia, davant del sector ocupat més tard per les Termes de Caracal·la. L'edifici apareix representat en un fragment de la Forma Urbis Romae, tot i que la seva funció exacta no es coneix amb certesa.
La Regio I disposava també d'importants establiments termals. Les Thermae Commodianae, construïdes per Cleandre, favorit de l'emperador Còmmode, se situaven probablement al sud o al sud-est de les futures termes de Caracal·la, tot i que no se n'han identificat restes arqueològiques.
Els catàlegs regionaris de l'antiguitat tardana esmenten encara altres equipaments dins la Regio I, entre els quals les Thermae Severianae, l'Area Pannaria, diversos balnea, el temple de Mart i els arcs atribuïts a Drus, Trajà i Luci Ver.
Administració i estructura urbana L'organització administrativa de la Regio I evolucionà des de la reforma augustana fins a l'antiguitat tardana. En època d'August, cada vicus disposava de quatre vicomagistri, mentre que els catàlegs regionaris tardans atribueixen a cada regio, independentment del nombre de vici, quaranta-vuit vicomagistri i dos curatores.
En el cas de la Regio I, els catàlegs regionaris registren deu vici i deu aediculae, així com 3.250 insulae, 120 domus, 16 horrea, 86 balnea i 20 pistrina. Les dues versions conservades dels catàlegs no coincideixen en el nombre de lacus, que apareix com a 81 en una i 87 en l'altra.
Referències
Categoria:Regions de la Roma augusta