Regio XI Circus Maximus era l'onzena de les catorze regiones en què August va dividir administrativament la ciutat de Roma l'any 7 aC. Comprenia el Circ Màxim i un territori de traçat irregular que arribava fins al Tíber i limitava amb les regiones IX, VIII, X, XII i XIII.

Situació i límits miniatura|esquerra|300px|El Circ Màxim vist des del Palatí.

La Regio XI tenia un perímetre molt irregular i estava definida principalment per la presència del Circ Màxim. Platner i Ashby indiquen que limitava amb el Tíber i amb les regiones IX, VIII, X, XII i XIII.

El Circ Màxim ocupava la vall situada entre el Palatí i l'Aventí. Cap al nord-oest, els catàlegs regionaris del segle IV inclouen dins la Regio XI el Velabrum i la Porta Trigemina. El Fòrum Boari, situat entre el Velabrum, el Tíber i la vall del Circ Màxim, pertanyia majoritàriament a la Regio XI, tot i que una petita part corresponia a la Regio VIII.

Història i evolució urbana miniatura|Obelisc Flaminio, instal·lat originàriament al Circ Màxim per August l'any 10 aC.

El Circ Màxim era el circ més antic i gran de Roma. La tradició romana n'atribuïa la fundació als Tarquinis, però el recinte, que havia experimentat diverses intervencions durant la República, adquirí la seva forma monumental definitiva durant les actuacions de Juli Cèsar i August.

L'any 46 aC, Cèsar amplià considerablement el circ i estengué les graderies pels costats llargs i per l'extrem semicircular sud-oriental, de manera que tres costats de la pista quedaren envoltats per una graderia contínua. Durant el període augustà continuà la monumentalització del recinte. L'any 33 aC, Agripa hi instal·là set dofins i un segon conjunt d'ova, utilitzats per indicar als espectadors el nombre de voltes completades durant les curses.

Un incendi greu l'any 31 aC provocà una restauració del circ per part d'August. Potser arran d'aquesta intervenció es monumentalitzà el Pulvinar ad Circum Maximum, una llotja situada a les graderies del costat del Palatí. El pulvinar, construït per August, acollia les estàtues dels déus portades al circ durant la processó ritual que precedia els espectacles.

L'any 10 aC, August hi feu erigir un obelisc egipci procedent d'Heliòpolis, dedicat al déu Sol i situat aproximadament al punt mitjà entre les dues metae. L'obelisc fou traslladat al segle XVI i actualment s'alça a la Piazza del Popolo.

Vici Els dos catàlegs regionaris del segle IV discrepen sobre el nombre de vici de la Regio XI. El Curiosum n'enumera vint-i-un, amb vint-i-una aediculae, mentre que la Notitia registra dinou vici i dinou aediculae.

Tots dos catàlegs coincideixen, en canvi, a atribuir a la regió quaranta-vuit vicomagistri i dos curatores. Els catàlegs indiquen el nombre total de vici, però no n'ofereixen una enumeració individual que permeti reconstruir amb seguretat els noms de tots els vici de la Regio XI.

Vies i sectors urbans miniatura|300px|Vista del Fòrum Boari.

El Velabrum, inclòs pels catàlegs regionaris dins la Regio XI, era una important zona de pas entre el Fòrum Romà, el Fòrum Boari, el port del Tíber i el Circ Màxim. Dos grans eixos travessaven aquest sector: el Vicus Iugarius, al peu del Capitoli, i el Vicus Tuscus, al peu del Palatí.

El Vicus Tuscus sortia del Fòrum Romà entre la Basílica Júlia i el temple de Càstor i Pòl·lux i recorria el costat occidental del Palatí cap al Fòrum Boari i el Circ Màxim, constituint una de les principals vies de comunicació entre aquests sectors. El Vicus Iugarius anava des del Fòrum en direcció a la Porta Carmentalis i formava part d'un antic itinerari comercial que comunicava el centre urbà amb el pas del Tíber.

El Fòrum Boari era un important nus de comunicacions. Hi arribaven els itineraris procedents del Fòrum Romà i dels passos del Tíber, així com la via que recorria la vall del Circ Màxim i el Clivus Publicius que descendia de l'Aventí.

Monuments i equipaments miniatura|300px|Temple circular prop del Tíber, atribuït a Hèrcules Olivarius o a Hèrcules Victor.

El principal equipament monumental de la Regio XI era el Circ Màxim. En època augustana tenia dotze carceres a l'extrem del Fòrum Boari, graderies distribuïdes en tres nivells i un pòrtic exterior amb accessos, escales i establiments comercials.

Al costat del Palatí s'hi trobava el Pulvinar ad Circum Maximum, construït per August per acollir les imatges dels déus durant la processó ritual que precedia els espectacles. A les graderies del costat de l'Aventí hi havia un antic temple dedicat al déu Sol, mentre que l'obelisc egipci instal·lat per August l'any 10 aC ocupava el punt mitjà entre les dues metae.

A l'àrea del Fòrum Boari, situada majoritàriament dins la Regio XI, hi havia l'Ara Maxima d'Hèrcules, un dels centres més antics i venerats del culte a aquesta divinitat a Roma. Les restes d'un gran podi situat sota l'església de Santa Maria in Cosmedin han estat atribuïdes amb cautela a aquest altar.

Els catàlegs regionaris també enumeren un Hercules Olivarius dins la Regio XI. El temple circular conservat prop del Tíber ha estat identificat per alguns autors amb aquest santuari, mentre que altres l'han relacionat amb el temple d'Hèrcules Victor ad portam Trigeminam; la seva dedicació exacta continua sent discutida.

Administració i estructura urbana Els catàlegs regionaris del segle IV descriuen l'organització administrativa i urbana de la Regio XI, però presenten algunes discrepàncies entre ells. El Curiosum registra vint-i-un vici i vint-i-una aediculae, mentre que la Notitia en registra dinou de cada tipus. Tots dos coincideixen a atribuir a la regió quaranta-vuit vicomagistri i dos curatores.

Les diferències afecten també el nombre d'edificis residencials: el Curiosum consigna 2.500 insulae i 88 domus, mentre que la Notitia en registra 2.600 i 89, respectivament. En canvi, els dos catàlegs coincideixen en 16 horrea, 15 balnea, 20 lacus i 16 pistrina.

Tant el Curiosum com la Notitia atribueixen a la Regio XI un perímetre de 11.500 peus romans. Aquestes xifres corresponen a l'antiguitat tardana i no s'han de projectar directament sobre l'estructura urbana de la regió en el moment de la divisió augustana.

Referències

Categoria:Regions de la Roma augusta