Regio XIV Transtiberim era la catorzena de les catorze regiones en què August va dividir administrativament la ciutat de Roma l'any 7 aC. Comprenia els sectors urbans situats a la riba dreta del Tíber, juntament amb l'illa Tiberina, i s'estenia cap al sud fins a l'àrea del temple de Fors Fortuna i cap al nord fins al sector del Vaticà.

Situació i límits miniatura|esquerra|300px|L'illa Tiberina, que formava part de la Regio XIV.

La Regio XIV comprenia tota la part de la ciutat situada a la riba dreta del Tíber, juntament amb l'illa Tiberina. El seu territori era considerablement més extens que l'espai que posteriorment quedà inclòs dins la Muralla Aureliana.

Els seus límits exactes no es poden reconstruir amb seguretat. Platner i Ashby indiquen, però, que cap al sud arribava almenys fins al temple de Fors Fortuna, mentre que cap al nord s'estenia prou lluny per incloure el sector del Vaticà.

La delimitació coneguda a partir dels catàlegs regionaris del segle IV no s'ha de projectar directament sobre la situació d'època d'August, ja que almenys alguns dels límits exteriors de les regiones havien estat modificats durant els segles intermedis.

Història i evolució urbana miniatura|300px|Plànol de la Naumàquia d'August al Trans Tiberim.

Una de les principals intervencions augustanes al Trans Tiberim fou la construcció de la Naumachia Augusti, un gran estany artificial dedicat l'any 2 aC per acollir combats navals simulats i altres espectacles aquàtics. Segons la Res Gestae, el recinte mesurava 1.800 per 1.200 peus romans, aproximadament 533 per 355 metres, i disposava d'una illa central connectada a la riba per un pont.

Per proveir d'aigua la naumàquia, August feu construir l’Aqua Alsietina, un aqüeducte destinat principalment a alimentar el gran estany i utilitzat també per al reg de propietats del Trans Tiberim. El conducte arribava des de l'oest, descendia pel Janícul i acabava darrere de la naumàquia.

La construcció de la naumàquia i de l'aqüeducte contribuí a monumentalitzar un sector de la riba dreta que, en comparació amb altres zones d'expansió de Roma, conservava encara una urbanització relativament limitada.

Vici Els catàlegs regionaris del segle IV atribueixen a la Regio XIV setanta-vuit vici, setanta-vuit aediculae, quaranta-vuit vicomagistri i dos curatores.

La Base Capitolina documenta diversos vici adscrits a la regió. Entre els que Platner i Ashby identifiquen explícitament dins la Regio XIV hi ha el Vicus Brutianus, el Vicus Gemini, el Vicus Pauli, el Vicus Ploti, el Vicus Quadrati, el Vicus Rostratae, el Vicus Salutaris, el Vicus Saufei, el Vicus Sergi, el Vicus Statae Siccianae i el Vicus Tiberini.

La documentació conservada permet identificar individualment només una part dels setanta-vuit vici registrats pels catàlegs regionaris.

Vies i sectors urbans miniatura|300px|Restes del Pons Aemilius, que comunicava el Fòrum Boari amb el Trans Tiberim.

El Pons Aemilius constituïa un dels principals punts de connexió entre la riba esquerra del Tíber i el Trans Tiberim. Al seu extrem occidental s'articulaven dos dels grans eixos viaris del sector, la Via Aurelia i la Via Campana.

La Via Campana recorria el sector meridional del Trans Tiberim. Des de l'entorn del Pons Aemilius i del Pons Sublicius seguia el curs del Tíber cap al sud-oest, passant pels jardins situats al peu del Janícul, i constituïa una antiga via de comunicació entre Roma i les salines de la desembocadura del riu.

La Via Aurelia travessava la plana de la riba dreta del Tíber i ascendia cap al Janícul abans de continuar cap a l'oest. Ambdues vies estructuraven bona part de les comunicacions del territori situat a la riba dreta.

Monuments i equipaments miniatura|300px|Vista de Roma des del Janícul.

A l'illa Tiberina hi havia el temple d'Esculapi, erigit després de l'epidèmia que afectà Roma a començament del segle III aC. El santuari i el conjunt de l'illa experimentaren una important monumentalització cap a mitjan segle I aC. La localització del temple se situa habitualment a l'extrem sud-est de l'illa, tot i que l'edifici no ha estat identificat arqueològicament amb certesa.

El Pons Fabricius, construït l'any 62 aC, connectava l'illa Tiberina amb la riba esquerra del Tíber. Després de la inundació de l'any 23 aC, fou restaurat parcialment pels cònsols de l'any 21 aC.

Al sector meridional del Trans Tiberim hi havia el santuari de Fors Fortuna, relacionat amb la Via Campana i situat a la riba dreta del Tíber. La seva localització exacta és incerta i ha estat objecte de diverses propostes topogràfiques.

El Janícul constituïa una elevació estratègica a l'oest del Tíber. Les fonts antigues el relacionaven amb una antiga posició fortificada i amb el control dels accessos occidentals de Roma.

Més al nord s'estenia l’Ager Vaticanus, una plana de la riba dreta que en època augustana combinava terrenys agrícoles, jardins i monuments funeraris.

Administració i estructura urbana Els catàlegs regionaris del segle IV coincideixen a atribuir a la Regio XIV setanta-vuit vici, setanta-vuit aediculae, quaranta-vuit vicomagistri i dos curatores. Aquestes dades corresponen a l'antiguitat tardana i no s'han de projectar directament sobre l'organització administrativa de la regió en el moment de la divisió augustana.

Tant el Curiosum com la Notitia registren 2.405 insulae, 150 domus, 22 horrea, 86 balnea, 180 lacus i 24 pistrina.

La xifra del perímetre presenta problemes de transmissió textual. El Curiosum conserva una indicació abreujada de trenta-tres milers de peus, mentre que el text de la Notitia presenta una lectura més detallada però amb variants manuscrites diferents. Per aquest motiu no es pot establir amb la mateixa seguretat una única xifra exacta del perímetre.

Referències

Categoria:Regions de la Roma augusta