La fàbrica d'indianes de Josep Buch, Armengol i Cia era un conjunt d'edificis situats als carrers del Torrent de Jonqueres, 19 (actualment Via Laietana, 69) i de les Moles, 36 de Barcelona, del que només es conserva el segon.
Història El 1763, es va constituir la companyia Josep Buch, Armengol i Cia (fàbrica d'indianes de Sant Gaietà) amb un capital de 7.000 lliures i un termini de cinc anys, formada pel galoner Josep Buch i Pla (2.000), el veler (teixidor de seda) Manuel Armengol (2.000), el retorcedor de seda Andreu Nadal (2.000) i el veler Joan Pau Olsina (1.000). Buch en seria el caixer i Olsina el fabricant, anant al seu càrrec l'admissió i el pagament dels salaris dels treballadors.AHPB, notari Carles Carbonell, manual 1.068/4, f. 281v-286v, 14-10-1763. El 1767, la societat va ser renovada per cinc anys més amb un capital de 24.000 lliures (Buch i Armengol 8.000 cadascú i Nadal i Olsina 4.000 cadascú), més les 8.000 aportades per un nou soci, el comerciant Joan Santmartí.AHPB, notari Joan Costa i Aparici, manual 1.026/22, f. 273-227v, 08-07-1767.
Aquell mateix any, Buch va adquirir una casa al carrer de les Moles per agnició de bona fe del sastre Carles MaríAHPB, notari Joan Costa i Aparici, manual 1.026/22, f. 227v-228v, 15-06-1767. de la venda que li havien fet els calderers Josep Rodon i Pere Rovira.AHPB, notari Joan Costa i Aparici, manual 1.026/22, f. 207-209v, 09-06-1767. Tot seguit, va adquirir a Anna Soler, vídua de l'hortolà Bartomeu Massó, un terreny de 26 pams d'amplada per 32 de fons de l'hort de la seva casa del carrer de les Moles,AHPB, notari Joan Costa i Aparici, manual 1.026/22, f. 307-310, 02-08-1767. i poc després, una altra casa al carrer del Torrent de les Junqueres que havia estat de Josep Carbonell, fabricant de mitges de seda, per agnició de bona fe del comerciant Josep Lleonart, que l'havia adquirit per venda judicial.AHPB, notari Joan Costa i Aparici, manual 1.026/22, f. 400-404v, 25-09-1767; f. 440v-443, 03-11-1767. El 1768, van adquirir un terreny de 2 mujades a l'actual Poblenou al courer Pere Joan Ramon i a la seva esposa Caterina Ferrer,AHPB, notari Joan Costa i Aparici, 19-05-1768. i van obtenir l'establiment enfitèutic d'un altre de 6 quartes a l'arquitecte Josep Ribes i Margarit, la seva germana Josepa, vídua del tintorer de draps Francesc Aimar, Jaume Aimar i Ribas i Susanna Mas, vídua del també tintorer Josep Santsalvador.AHPB, notari Joan Costa i Aparici, 31-05-1768. on van establir el seu prat d'indianes.
El 1770 van adquirir una altra casa amb hort del carrer del Torrent de Jonqueres a Maria, vídua de l'hortolà Josep Cebrià, tutora del seu net Josep Sebrià i Segués.AHPB, notari Josep Ribas i Granés, manual 1.046/17, f. 188-191, 16-04-1770. El 1774, la societat va demanar permís per a reformar la façana en aquest i posar-hi estenedors, i novament el 1786 per a fer-hi una remunta i obrir un balcó al segon pis. El 1777, van demanar permís per a reedificar la casa del carrer de les Moles, i el 1781 va adquirir a Anton Massó, jove teixidor de lli, un altre terreny de 25 pams d'ample per 40 de fons,AHPB, notari Pere Màrtir Golorons, 20-12-1781. i l'any següent, la resta de la propietat,AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 23-04-1782. que el 1783 van fer redificar. El 1788, van demanar permís per a obrir finestres a la planta baixa del carrer de les Moles, i novamente el 1797 per a fer-hi reformes.
La societat es mantindria fins al 1793, i l'any següent, es va reconstituir com a Josep Buch, Nadal i Cia, amb Josep Buch, el seu nebot Manuel Buch i Buch (comerciant de Calella), Domènec Nadal i Parera (retorcedor de seda i fill d'Andreu), Josep de Llança (en representació de la seva sogra Maria Santmartí, vídua de Ramon Canals i filla de Joan Santmartí), i el veler Josep Valentí i Andarió, que seria el fabricant, El 1798, la mala conjuntura econòmica i la mort de Josep Valentí va motivar-ne la dissolució, i van posar en venda els utensilis de la fàbrica. Manuel Buch va cedir la seva participació al seu oncle,AHPB, notari Jeroni Cavallol i Gras, manual 1.122/11 (1a part), f. 60-61, 09-03-1778. i tot seguit, es va procedir a la divisió de les finques de la companyia, quedant-se Josep Buch amb les cases del carrer del Torrent de Jonqueres, i Josep Canals, en representació de la seva sogra i la seva esposa Maria Teresa Canals i Santmartí, les del carrer de les Moles; per la seva banda, Domènec Nadal i Josep Valentí i Martí, fill del difunt, es van quedar amb el prat d'indianes.AHPB, notari Jeroni Cavallol i Gras, manual 1.122/11 (1a part), f. 69-77, 31-03-1798.
El 1819, i a instància del concurs de creditors de Manuel Buch i Buch i el seu fill Josep Buch i Brunet, la casa-fàbrica del carrer del Torrent de Jonqueres, juntament amb altres propietats, va ser posada en venda extrajudicial, i el 1836, es va treure a subhasta pública, essent adquirida pel taverner Jeroni Cauhé i Batlle (†1861). El 1880, l'indià Francesc Marcer i Oliver va fer reconstruir les finques núms. 17 i 19 del carrer del Torrent de Jonqueres segons el projecte del mestre d'obres Domènec Balet,AMCB, Q127 Foment 839 I. convertint-les en el núm. 221 del nou carrer de Bilbao. Aquest edifici acolliria la seu de la Banca Rosés, després Banco Condal, que el 1971 hi va fer construir un de nou. Després d'acollir la Conselleria de Governació i el Memorial Democràtic de Catalunya, ha estat reformat com a hotel (H10 Cubik).
miniatura|esquerra|Quarteró núm. 25a de Garriga i Roca (c. 1860)
Notes
Referències
Bibliografia
Vegeu també Casa-fàbrica Marí Casa Josep Buch Casa Joan Santmartí Casa Francesc de Llança Casa-fàbrica Ribes i Margarit Casa-fàbrica Cauhé Rellotge dels Llums (Via Laietana)
Buch Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts