Lalabès (basc: Arabako euskara) és un dialecte del basc que es parlava antigament a Àlaba. A les comunitats actuals d'Aramaio i Legutio, al llarg de la frontera nord amb Biscaia, no s'hi parla l'alabès, sinó una variant del biscaí, i tot i que en general al voltant del 25% dels habitants d'Àlaba són actualment bascoparlants, la majoria d'aquests són parlants de la modalitat estàndard (euskera batua) en haver-la adquirit a través del sistema educatiu o per haver-se traslladat a la zona des d'altres indrets del País Basc.
Classificació i característiques El 1997, el professor Koldo Zuazo va publicar una investigació feta sobre proves registrades disperses i articles elaborats especialment per Koldo Mitxelena. Hi descriu tres àrees lingüístiques principals que van de nord a sud, on les característiques relacionades amb els dialectes occidentals i navarresos es barregen en diferents graus segons la seva posició geogràfica.
El treball de Zuazo se centra principalment en diferències lexicomorfològiques rellevants, com ara les marques de cas instrumental -gaz/rekin i ablatiu -rean/tik i variacions sonores com ara barria/berria ('nou'), elexea/elizea ('església'), padura/madura ('pantà').
Testimonis miniatura|Una pàgina del manuscrit de Lazarraga escrita en dialecte alabès El dialecte alabès no està ben testimoniat. Abans del descobriment del manuscrit de Joan Perez de Lazarraga el 2004, l'única peça de prosa coneguda escrita en aquest dialecte, les úniques fonts n'eren:
Mots de substrat alabès en el castellà d'Àlaba Un grapat mots trobats en esteles funeràries basques Un vocabulari del escrit per l'italià Nicolao Landuchio el 1562 a Vitòria titulat Dictionarium linguae cantabricae - Bocabularioa ezqueraz jaquiteco eta ezqueraz verba eguiteco La Doctrina Christiana en Romanze y Basquenze de 1596 de Joan Perez Betolatza, de Betolatza (Arratzua-Ubarrundia).
Més tard es va descobrir que una fragments de ceràmica amb inscripcions aparentment basques descoberts en una excavació arqueològica a Iruña-Veleia, a l'oest de Vitòria, eren falsificacions.
Referències
Vegeu també Errementari (2017) i Gaua (2025), pel·lícules de Paul Urkijo en què s'empra una versió recreada del dialecte alabès com a llengua principal.
Categoria:Cultura d'Àlaba Categoria:Dialectes del basc Categoria:Llengües europees mortes