La 13a Divisió, La 13a Divisió, també coneguda com la Mano Negra, va ser una Divisió del bàndol revoltat que va combatre en la guerra civil espanyola. El seu cap durant la contesa civil va ser el General de brigada de Cavalleria Fernando Barrón Ortiz, veterà de les guerres del Rif. En acabar la contesa va servir de base per a la creació la Divisió Cuirassada Brunete, el 20 d'agost de 1943.Breve Historial de las Fuerzas Pesadas

Considerada com una unitat militar d'elit, potser la més prestigiosa i també la que va tenir més baixes de l'Exèrcit Franquista: 953 caps i oficials (d'ells, 136 morts) i 25.517 entre la tropa (3.570 morts). Per exemple, durant la batalla de Brunete va tenir un 70% de baixes d'oficials i més d'un 60% entre la tropa, malgrat la qual cosa va continuar lluitant fins al seu relleu.

Orígens La coneguda com a Columna Barrón es va constituir el 16 de setembre de 1936 a la ciutat de Talavera de la Reina amb la 1a Bandera de la Legió i el 1r. Tabor de Regulars de Tetuan, substituït pel 2n. Tabor de Regulars de Melilla; Posteriorment s'incorpora el 1r. Tabor de Melilla.Carlos Engel (2010), pàg. 47 A l'abril de 1937 la columna va augmentar la seva grandària al d'una Divisió completa, passant a ser reserva de l'Exèrcit del Centre del general Andrés Saliquet. Tanmateix, fins a la Ofensiva de Saragossa no va actuar com una divisió completa, limitant-se a l'enviament d'unitats soltes a diferents escenaris bèl·lics.

Al maig de 1937 envia al cap de pont de Toledo la 1a i 5a Banderes de la Legió, els tabores de Tiradors d'Ifni (Ifni) i Ifni-Sàhara i els batallons 1r del Regiment de "Mèrida" núm. 35 i 3r del Regiment "La Victòria" núm. 28. Algunes de les seves unitats van participar novament durant la Batalla de La Granja.

Historial d'operacions Brunete Recentment creada, intervé en la batalla de Brunete amb l'objectiu de contraatacar a l'enemic i recuperar la població que havia caigut en mans de la 11a Divisió republicana d'Enrique Líster. Totes les forces que es trobaven en reserva en els fronts immediats van ser anomenades; així, des del sud, procedents de Navalcarnero, s'aproximen unitats de Regulars i des de l'oest, procedents de Chapinería, arribaven legionaris de la 1a Bandera. A la vista de la situació general, Líster roman indecís a Brunete.

Quan es produeix el contraatac general del Exèrcit Franquista, sis batallons de la Mano negra empenyen a la 11a Divisió republicana enmig de duríssims combats.Hugh Thomas (1976), pàg. 770 En aquesta circumstància adversa acudeix en la seva ajuda la 14a Divisió de Cipriano Mera, el contraatac de la qual acaba fracassant. Els homes de Líster aconseguiran resistir diversos assalts de la 13a Divisió enmig d'una forta calor.Hugh Thomas (1976), pàg. 771 El 25 de juliol la divisió aconsegueix reconquerir Brunete, convertida en un munt d'enderrocs.

Front d'Aragó miniatura|270px|Belchite va quedar completament en ruïnes i no va ser reconstruït. Imatge de Belchite en 2006.

Al començament de setembre és enviada al Front d'AragóLa guerra civil mes a mes, Tomo 17. Maniobras de Distracción en Belchite (Septiembre de 1937), varios autores, pág. 41 i fracassa en el seu intent de socórrer Belchite, voltada des del 25 d'agost pel V Cos d'Exèrcit republicà de «Modesto».Hugh Thomas (1976), pág. 784 No obstant això, aconsegueix impedir l'aproximació de les tropes republicanes a Saragossa i fa fracassar la Ofensiva republicana en el sector.

Estacionada a Anguita-Salinas de Medinaceli, estava preparada per al previst assalt final de l'Exèrcit Franquista sobre Madrid al desembre de 1937. Però, en produir-se el contraatac republicà a Terol, Franco suspèn aquesta ofensiva. Després d'un primer fracàs per reconquerir Terol, Franco decideix enviar reforços, entre ells aquesta Divisió que se situa al nord del Túria per a reforçar la 150a Divisió. Posteriorment passa a estar integrada en el nou Cos d'Exèrcit Marroquí al comandament del general Juan Yagüe, intervenint en la Batalla de l'Alfambra i els combats finals de Terol.

Durant la ruptura del front aragonès en la primavera de 1938 actua en el sud del riu Ebre, després de trencar el front republicà el 7 de març. El 16 de març la divisió (al costat de les divisions de Muñoz Grandes i Bautista Sánchez) van envoltar Casp, després d'haver aconseguit els suburbis el dia anterior. Al vespre del dia 17, després de dos dies de durs combats, la vila aragonesa va caure.Hugh Thomas (1976), pàg. 860. Poc després es dirigeix a Quinto, amb l'objectiu d'assegurar la posició i creuar l'Ebre; hi ha un fort combat, però a l'alba s'estableix una cap de pont per on travessen el riu les divisions 5a, 150a i una Brigada de Cavalleria.Fernándo Barrón Ortiz, (1892 - 1952) El 16 de març la divisió (al costat de les divisions de Muñoz Grandes i Bautista Sánchez) continua el seu avanç fins a arribar a Lleida el 28 de març, on ha de lluitar contra la defensa que ha organitzat la 46a Divisió de El Campesino.Batalla de Lleida (1938) Després de diversos dies de durs combats, el 3 d'abril la ciutat va caure en mans del Bàndol Revoltat, però allí es va detenir el seu avanç i no va aconseguir evitar la retirada a Catalunya d'importants contingents republicans.

Catalunya Després d'intervenir en la ruptura en dues de la zona republicana, actua en la batalla de l'Ebre, que es convertiria en la batalla decisiva de la guerra. Durant els combats contra les unitats de l'Exèrcit de l'Ebre es va disputar amb la 1a Divisió de Navarra, en paraules del general Rafael Casas de la Vega, «el dur honor de ser la millor Divisió en aquella decisiva acció». Durant la Batalla de l'Ebre la 13a Divisió va ser una de les unitats franquistes amb més pèrdues, amb 5.959 baixes.

Després de la derrota de les tropes republicanes, al gener i febrer de 1939 va participar en l'Ofensiva de Catalunya, i va ser una de les unitats que va entrar a Barcelona el 26 de gener, un dels seus grans èxits al llarg del conflicte. A la fi de març participa en l'ofensiva final que va suposar l'última acció militar de la Guerra civil i el final de la contesa.

Postguerra Durant la immediata postguerra, en 1939, va passar a quedar establerta en la I Regió Militar (Madrid) al costat d'altres unitats. Fernando Barrón, que havia estat el seu comandant des del començament, va ser nomenat Subsecretari de l'Aire.Boletín Oficial del Estado núm. 236, de 24 de agosto de 1939 Va ser nomenat en el seu lloc el General de brigada Ricardo Rada Peral, a data d'1 de setembre de 1939.Boletín Oficial del Estado núm. 244, de 1 de septiembre de 1939 En 1943 va ser creada la Divisió Cuirassada núm. 1, que va ser creada oficialment el 20 d'agost de 1943 sobre la base de les unitats i estructura de la 13a Divisió (motoritzada).

Notes explicatives

Referències

Bibliografia Rafael Casas de la Vega: Las Milicias Nacionales, Editora Nacional, Madrid, 1974 Carlos Engel: Historia de las Divisiones del Ejército Nacional 1936-1939, Almena, Madrid, 2010,

Hugh Thomas (1976). La Guerra Civil Española. Ed. Grijalbo (Barcelona).

Enllaços externs La Mano Negra

Categoria:Unitats militars nacionalistes de la Guerra Civil espanyola