La 1a Divisió de Navarra va ser una unitat de l'Exèrcit franquista que va combatre en la guerra civil espanyola, durant la qual va jugar un paper rellevant. La unitat va arribar a prendre part en les batalles de Terol, Alfambra, Aragó, Ebre i Catalunya.
Historial La unitat va ser creada el 6 de novembre de 1937 a partir dels efectius de l'antiga I Brigada de Navarra, veterana de la campanya del Nord. El comandament va recaure en el general de brigada Rafael García-Valiño Marcén, mentre que el comandant Ramón Gotarredona Prats va ser nomenat cap d'Estat Major.
Aragó i Llevant La unitat va arribar a participar en la batalla de Terol, actuant com a força d'enllaç del Cos d'Exèrcit de Castella. Al començament de gener de 1938 la 1a Divisió de Navarra, que tenia les seves posicions a La Muela de Terol, va haver de fer front a nombrosos contraatacs enemics; el 4 de gener els assalts de la 47a Divisió van provocar que la unitat fugís de les seves posicions. En la primavera de 1938 va participar en l’ ofensiva d'Aragó, actuant com una unitat independent i servint d'enllaç entre el Cos d'Exèrcit Marroquí i el Corpo Truppe Volontarie. El 16 de març va voltar la localitat de Casp, en cooperació amb forces del Cos d'Exèrcit Marroquí. Després d'una forta resistència de les forces republicanes, Casp va caure en mans franquistes al vespre del 17 de març.
Després d'un curt període de descans, al començament d'abril la unitat va reprendre el seu avanç, dirigint-se cap al sud. En cooperació amb la 55a Divisió, la unitat va aconseguir conquistar les localitats de Fatarella, Pobla de Massaluca, Gandesa. El 2 d'abril va conquistar les localitats de Corbera, Pinell, Ventes de les Camposines i Batea. Amb posterioritat va avançar cap al riu Ebre, ocupant Mora d'Ebre, Flix i Riba-roja d'Ebre. Durant els combats del front de Llevant la 1a Divisió va quedar integrada en l'anomenat «Destacament d'Enllaç» —al costat de la 84a Divisió—. García Valiño es va fer càrrec d'aquesta agrupació, per la qual cosa el comandament de la unitat va passar al coronel Miguel Rodrigo Martínez. La 1a Divisió de Navarra va participar en l'ofensiva que pretenia conquistar València, avançant a través de la regió del Maestrat. Tanmateix, la unitat va trobar una forta resistència en el seu avanç, que es va veure considerablement retardat. Per exemple, la divisió va necessitar cinc dies per a prendre la localitat d'Onda.
Batalla de l'Ebre A la fi d'agost va ser enviada al front de l'Ebre com a reforç de les forces franquistes que sostenien aferrissats amb les divisions republicanes. La 1a Divisió va passar a quedar agregada al Cos d'Exèrcit del Maestrat. Al setembre el coronel Rodrigo va deixar el comandament de la unitat, que va passar a les mans del coronel marroquí Mohammed ben Mizzian —fins llavors segon cap de la unitat—. L'arribada d'aquesta divisió va coincidir amb el començament d'una nova contraofensiva franquista contra el sector central de la bossa republicana de l'Ebre. Al començament de setembre va atacar Corbera al costat de la 4a Divisió; la localitat seria capturada el dia 4.
De cara a l'última contraofensiva franquista, la 1a Divisió va ser reorganitzada en tres agrupacions que van quedar a les ordres dels tinents coronels Manuel Vicario Alonso, Julio García Fernández i Julio Pérez Salas. A més, va rebre com a reforç diversos batallons d'altres unitats i tota l'artilleria de la 74a Divisió. El 30 d'octubre, després d'una intensa preparació artillera, la divisió va emprendre l'assalt de la serra de Cavalls, que va aconseguir arrabassar als republicanes després de diverses hores d'acarnissats combats. Els efectius de la 1.ª Divisió van avançar mentre tenia lloc la barrera de foc artiller, sorprenent els defensors republicans en els cims de Cavalls. Posteriorment, al costat de les divisions 74a i 82a, va continuar pressionant sobre les forces republicanes, aconseguint arrabassar-los als republicans més posicions estratègiques.
Durant la Batalla de l'Ebre la 1a Divisió de Navarra va ser una de les unitats franquistes amb més pèrdues, amb 6.692 baixes.
El final de la guerra Després de la finalització dels combats de l'Ebre la unitat, al costat de la resta del Cos d'Exèrcit del Maestrat, va ser desplegada al front del Segre en previsió de l'ofensiva franquista de Catalunya. El matí del 23 de desembre, aprofitant una espessa boira, la divisió va trencar el front republicà en el sector del cap de pont de «La Baronia». El seu objectiu era avançar fins a Artesa de Segre, confluint amb la 61a Divisió. L'agrupació del tinent coronel vicari va aconseguir ocupar la població de Fontllonga; després de diverses d'hores de combat, a les sis de la tarda la divisió havia cobert tots els objectius previstos en el pla d'operacions. La resistència republicana va ser molt forta durant les primeres jornades, però Artesa de Segre acabaria caient en mans franquistes el 3 de gener de 1939.
Durant la resta de la campanya no va trobar resistència apreciable. La divisió seria dissolta després del final de la contesa.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Unitats militars nacionalistes de la Guerra Civil espanyola