La classe Santa María, també coneguda com a Classe F-80, és una sèrie de sis fragates especialitzades en defensa antisubmarina de l'Armada Espanyola de disseny estatunidenc, que rep aquest nom per la primera de la seva classe, la , que hereta el seu nom de la nao amb la qual Cristòfor Colom va arribar a Amèrica.
Disseny miniatura|esquerra|Tres fragates estatunidenques de la classe Oliver Hazard Perry en la qual es va basar el disseny de la classe Santa María. Els vaixells són el USS Oliver Hazard Perry (FFG-7), el USS Antrim (FFG-20) i el USS Jack Williams (FFG-24). Imatge de 1982. La classe Santa María parteix de la classe Oliver Hazard Perry, en servei a l'Armada dels Estats Units, i ha estat potser la classe més nombrosa construïda després de la Segona Guerra Mundial. Havia de reemplaçar als vaixells de la classe Knox, a Espanya, Classe Baleares.
Aquests vaixells estan reforçats amb alumini en els dipòsits de municions, amb acer en la zona que alberga els motors i amb kevlar en les estacions electròniques i de comandament. Com a defenses disposa d'un sistema de tir holandès Mk 92 que pot llançar i guiar un sol míssil, com a màxim dos si és contra el mateix blanc. A més disposa d'un canó de 3" (76mm) de tir ràpid i d'un sistema antimíssils Meroka de fabricació espanyola de 20 mm.
Amb aquesta configuració, la fragata estava principalment destinada a la lluita antiaèria i antivaixell en forma de míssils RGM-84 Harpoon; però per a la lluita antisubmarina la hi va dotar d'un sonar remolcat SQR-19 TACTASS i dos hangars per a transportar sengles helicòpters mitjans del tipus SH-60 Seahawk.
Les fragates Oliver Hazard Perry van ser molt populars i es van fabricar localment, a part d'Espanya, a Austràlia (classe Adelaide) i Taiwan (classe Cheng Kung), a més d'exportar-se diversos exemplars de segona mà, donats de baixa en la Armada dels Estats Units a Turquia, Polònia, Egipte i Bahrain. En el cas espanyol, es va comprovar que no calien dos hangars per a helicòpters, perquè solien portar un sol aparell. Per aquest motiu, les Álvaro de Bazán porten una sola porta, destinant-se l'espai sobrant a altres fins.Juan José Fernández Martín, Fragata Álvaro de Bazán, cuestión de tecnología, nº 18 de Fuerza Naval, MC Ediciones, Valencia, febrero de 2004
Construcció Primer lot En un principi es va realitzar una comanda de tres unitats, les F-81, F-82 i F-83, afegint-se altres dues unitats, a canvi de les dues corbetes de la classe Descubierta a les quals va renunciar l'Armada perquè fossin venudes a Egipte, encara que d'aquestes dues, només va arribar a construir-se la F-84.
Segon lot miniatura|Llançament des del Canarias (F-86) d'un míssil terra-aire (SAM) en 2006. Després de la cancel·lació del programa NFR-90, es van encarregar les dues fragates que componen el segon lot, les F-85 i F-86, que incorporen una sèrie de modificacions, com la instal·lació d'unes aletes estabilitzadores en la popa, un nou muntatge del Meroka i la modificació dels equips electrònics. En concret, porten un sistema de dades de combat millorat, del radar de vigilància aèria porten la versió AN/SPS-49(V)5 en lloc de la (V)4 de les anteriors, el sonar és un SRQ-19(V)2 en comptes del (V), la direcció de tir és la Mk.92Mod6 CORT en comptes de la Mod4 i el sistema de guerra electrònica Nettunel ha estat reemplaçat per un Mk.3000. Tanmateix, amb la modernització de mitja vida en curs s'estan estandarditzant els equips de les sis unitats.
Defectes El disseny adoptat per l'Armada dels Estats Units, buscava el baix cost de compra i manteniment per a poder comptar amb el major possible nombre d'escortes, per la qual cosa els vaixells es van fer creditors d'algunes crítiques. Les principals crítiques abocades contra aquesta classe van ser: Disposar d'una sola hèlix. Comptar amb un únic llançamíssils, d'un sol raïl a més, tant per a llançar els antiaeris Standard SM-1MR com per als antivaixells Harpoon. Tenir com a artilleria de tub principal un canó de tan sols 76 mm, situat a més en un emplaçament en el qual té grans angles morts, podent disparar tan sols pels costats. L'emplaçament de la seva única peça d'artilleria antiaèria sobre l'hangar crea també grans angles morts, podent disparar tan sols als objectius que s'acosten per la zona de popa. Aquest va ser un dels defectes detectats en l'atac iraquià a la fragata USS Stark amb míssils Exocet.
Virtuts Disposen de dos radars separats que duplicaven el sistema de guiat. Compten amb dos motors auxiliars que podien moure el vaixell a 6 nusos si aquest es quedava sense la seva propulsió principal. El míssil antiaeri Standard SM-1MR permet atacar objectius aeris a distància suficient per a minimitzar l'amenaça al grup de combat. Això permetria, per exemple, enfrontar-se a Mirage F-1 dotats amb míssils Exocet que ataquessin al Príncipe de Asturias des de bases en el nord d'Àfrica, podent-los derrocar abans que llancessin els seus míssils.
Historial operacional miniatura|Grup de combat format pel Príncipe de Asturias (R11), Marqués de la Ensenada (A-11), Asturias (F-74), Reina Sofía (F84) i USS Scott (DDG-995). Any 1992. Aquestes fragates van ser molt conegudes a Espanya per ser els primers vaixells que partien en missió internacional durant la Operació Escut del Desert en 1990. En concret, la Santa María (F81), va ser la primera a ser enviada al golf Pèrsic juntament amb les corbetes de classe Descubierta, Cazadora (F-35) i Descubierta (F-31) en missió de vigilància i bloqueig complint mandat de la ONU. També va ser notori el concert del grup Olé Olé, que va ser retransmès per TVE en la unitat que va substituir a la Santa María en aigües del golf, la Numancia (F83), en el nadal de 1990.
Algunes d'elles van servir posteriorment a l'Atlàntic Nord per a protegir els pesquers d'altura espanyols de la flota canadenca, que ja n'havia capturat un, al pesquer Estai, a mitjan dècada dels 90, acusant-lo d'exhaurir les mars i sobreexplotar el halibut, malgrat pescar en aigües internacionals i per sota de la quota de captures assignada.
De 1992 a 1995 van participar en l'operació Sharp Guard en el conflicte dels Balcans, i de març del 2002 a maig del 2003 en l'operació Llibertat Duradora en el Golf d'Aden i al Mar d'Aràbia per a lluitar contra el terrorisme internacional.
Actualment prenen part en l'Operació Atalanta, en la lluita contra la pirateria a l'Oceà Índic.
Modernització En 2003 es va començar a estudiar un programa de modernització de les fragates classe F-80, que es va traduir a l'octubre de 2005 amb el començament dels treballs de modernització en les drassanes de Navantia a Cadis sobre les fragates Victoria (F-82) i Numancia (F-83). Alguns dels canvis més importants inclouen la substitució completa dels 4 motors elèctrics, la retirada del sónar remolcat TACTASS, millora del radar de control de tir Mk.92, nous equips de guerra electrònica o la substitució del radar de navegació per un LPI de baixa capacitat d'intercepció, entre molts altres.
També s'ha incorporat un nou IFF model 5 i s'han substituït les consoles del CIC (Combat Information Center, Centre d'Informació de Combat) i la de control del canó de 76/62 i s'ha millorat l'habitabilitat. De finals de 2007 al començament de 2010 es fa la mateixa modernització a les fragates Santa María (F-81) i Reina Sofía (F-84), quedant arracada la modernització de mitja vida de les dues més recents, els equips de les quals eren més moderns.
Unitats Els noms que inicialment es van assignar per a les tres unitats previstes en aquest moment van ser de regions espanyoles pre-autonòmiques, continuant amb el sistema emprat en les seves antecessores de la classe Baleares. En concret havien d'haver estat la León, Murcia i Navarra.Aquesta última denominació va ser finalment adoptada per a la primera fragata del segon lot, la F-85. Després es van canviar per Santa María, Pinta i Niña i posteriorment per les quals van ser les seves designacions definitives.
Identificatiu Nom Data avarada Data entrada en servei Data retirada Indicatiu de trucada Imatge F-81 Santa María 21-11-1984 10-12-1986 - 15px 15px 15px 15px 120px F-82 Victoria 23-07-1986 29-10-1987 - 15px 15px 15px 15px 120px F-83 Numancia 29-01-1987 11-08-1988 - 15px 15px 15px 15px 120px F-84 Reina Sofía 19-07-1987 30-10-1990 - 15px 15px 15px 15px 120px F-85 Navarra 23-10-1992 30-05-1994 - 15px 15px 15px 15px 120px F-86 Canarias 21-06-1993 14-12-1994 - 15px 15px 15px 15px 120px
Components
Estructura Sistema País Fabricant NoteCascNavantiaBath Iron Works Desenvolupat per Navantia a partir d'una llicència de Bath Iron Works del disseny de la Classe Oliver Hazard Perry
Electrònica Sistema País Fabricant NotesSistema Integrat de Control de Plataforma (SICP)FABA Sistemas Instal·lat de 2003 a 2010Sistema de combat (SCOMBA)FABA Sistemas Instal·lat de 2003 a 2010Sistema de control de tir (DORNA) FABA Sistemas Para el canó. Instal·lat de 2003 a 2010Consoles multifunció (CONAM)Sainsel Instal·lades de 2003 a 2010Sistema de navegacióRaytheon TACAN URN-25Radar principalRaytheon AN/SPS-49(V)4 ((V)5 a les F-85 i F-86), operant a les bandes C/D i un abast de 457km (250 mn)Radar de superfícieRaytheon AN/SPS-55, banda I i RAN 12L (designador pel Meroka)Radar de tirRaytheon Mk92 Mod2Radar de tirSperry Marine 1 x VPS-2 (Meroka)SonarRaytheon Model SQS-56. Gould SQR-19(V) ((V)2 a les F-85 i F-86) TACTASS (sistema TACTASS/LAMPS)IFF Indra Sistemas Instal·lat de 2003 a 2010Sistema de comunicacions integrades ICCS-5Indra Sistemas Instal·lat de 2003 a 2010Sistema de detecció làser i de contramesuresIndra Sistemas Model ELNATH Mk.9000Llançador de cimbellsBAE Systems 4 llançadors model FMC SRBOC Mk36 per a bengales infraroges i contededores de chaffPertorbadorsAlenia Elettronica Model Nettunel (Mk.3000 a les F-85 i F-86)Cimbell remolcat per a torpedesLockheed Martin Model SLQ-25A Enhaced NixieSistema de supressió de sorolls de casc i hèlix Prairie-Masker
Armament Sistema País Fabricant NotesLlançador de míssils antiaeris/antivaixell United Defense 1 llançador Mk 13 amb capacitat per a 40 míssilsMk 13 missile launcherMíssils antibuc Boeing Integrated Defense Systems RGM-84 Harpoon block II, 8 unitatsMíssils superfície-aire Raytheon Systems 32 unitats del model AA GDC Pomona Standard SM-1MR/RIM-66E (Bloc VI/VIA/VIB)TorpedesAlliant Techsystems 2 tubs triples de 324 mm Mk 32, Mk 46 mod 5 o Mk 50 Canó OTO Melara 1 canó model Mk75 76 mm/62Metralladores mitjanes Browning Arms Company 2 unitats del model Browning M2 de 12,7 mm
Propulsió Sistema País Fabricant NotesTurbinesGeneral Electric 2 turbines de gas model General Electric LM2500Generadors dièsel MTU 2 unitates retàctils auxiliars situadas a proaHèlice 1 unitat Prairie-Masker de pas variable de 5 pales
Aeronaus Sistema País Fabricant NotesHelicòpter Sikorsky Aircraft Corporation 2 × Seahawk SH-60B Lamps III
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Fragates espanyoles