La collada de la Gallina és un pas de muntanya del Pirineu andorrà situat a l'extrem sud-oest del país, tot i que molt a prop del límit del municipi català de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell, que es troba a tan sols 200 m a l'oest.

Segons el Mapa Topogràfic del Govern d'Andorra té una alçada de 1.911 m, mentre que segons el de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, aquesta és de 1.909 m.

Es troba íntegrament a la parròquia de Sant Julià de Lòria. Al cim es troben les carreteres secundàries CS-600, la qual recorre el vessant nord del coll des de Bixessarri, amb la CS-142, continuació de la primera pel vessant sud del pas fins a la connexió amb la CS-140 prop de Fontaneda, a mitja ascensió des de la vall de la Valira.

Aquest coll es troba a l'extrem sud-oest de la serra de Teix, la qual separa les valls del riu d'Os, al nord, de la del riu Llosà, al sud i que té una altitud màxima de 1.975 m al cim dels Rocs Blancs, mentre que a l'oest, al límit amb Catalunya, es troba la roca d'Aïll (1.947 m), prolongació cap al sud-est de la serra de Cabrera.

Les aigües del vessant nord s'escolen pel torrent del Bosc, un afluent per la dreta del riu d'Os, el qual vessa per la dreta a la Valira a Aixovall. Pel vessant sud, es formen diversos torrents que acaben formant el riu Llosà, també un tributari per la dreta de la Valira, a la conca de l'Ebre, la qual troba al sud de Sant Julià de Lòria.

Detalls de l'ascensió L'ascensió pel vessant nord comença a Aixovall, té una longitud d'11,8 km, en què se supera un desnivell de 989 m, amb un pendent mitjà del 8,4 %, un tram de 100 m de pendent màxim del 13,5 % i una rampa màxima del 18 %. Els primers 500 m són uns dels dos sectors més planers, amb un pendent del 3 %. Després de 500 m al 6 %, el pendent de seguida s'enfila al 10 % o 8 % en el següent quilòmetre, per a continuació afrontar el segon i últim tram més planer, al 3 %, entre els quilòmetres 2 i 2,5, i un segon sector al 6 %, fins al quilòmetre 3. A partir d'aquest punt, el pendent no baixarà del 7 %, amb quatre sectors de 500 m al 10 % repartits per l'ascensió, el primer al quilòmetre 5, el segon al quilòmetre 6, el tercer al pas pel santuari de la Mare de Déu de Canòlic, entre els quilòmetres 7,5 i 8, i el darrer poc abans del cim, entre els quilòmetres 10,5 i 11.

Pel vessant sud, la pujada té el seu inici a Sant Julià de Lòria i inclou el pas pel coll de Jou (1.139 m). Té 12 km de longitud, amb un desnivell de 1.052 m, un pendent mitjà del 8,8 %, un tram de 100 m de pendent màxim del 14,6 % % i una rampa màxima del 19 %. Els primers 2,5 km, fins al coll de Jou, presenten un pendent regular del 9 %, excepte els primers 500 m, al 7 %. Un cop passat aquest primer coll, segueix una curta baixada d'uns 500 m i un tram, també de 500 m força planer, al 2 %. Entre els quilòmetres 3,5 i 7,5, el pendent es manté majoritàriament entre el 8 % i 9 %. A continuació, es troba un petit descans, amb 500 m al 5 %, per després afrontar el tram més costerut d'aquest vessant, amb 1.000 m al 12 % o 13 % i on es troba la rampa màxima del 19 %. Entre els quilòmetres 9 i 9,5, el pendent baixa lleugerament, al 10 %, mentre que els 4 km posteriors es mantenen al 9 %. Finalment, en els darrers 500 m, el pendent suavitza al 8 %.

Està prohibit el descens en bicicleta per aquest vessant degut a l'estretor de la carretera i el seu pronunciat pendent.

Ciclisme Volta a Espanya La collada de la Gallina s'ha inclòs cinc vegades en el recorregut a la Volta a Espanya, de les quals en tres ocasions va ser final d'etapa. En aquestes edicions, l'ascensió es va fer pel vessant nord i la meta es va situar al santuari de la Mare de Déu de Canòlic, a uns 1.550 m d'altitud i a uns 4 km del cim. En tots els casos, excepte en el primer, es va classificar de categoria especial al Gran Premi de la Muntanya.

La primera ocasió que aquest coll es va superar en la Volta a Espanya fou en l'edició de 2012, en una etapa amb inici a Lleida i amb una sola dificultat muntanyosa abans del final a la fins llavors inèdita collada de la Gallina. El vencedor fou l'espanyol Alejandro Valverde, el qual s'imposà a l'esprint al català i líder de la classificació general Joaquim Rodríguez i al també espanyol Alberto Contador, mentre que el britànic Chris Froome va perdre pistonada en els darrers metres i entrà a 15 segons dels vencedor.

Només un any més tard, en l'edició de 2013, la collada de la Gallina va tornar a ser final d'etapa a la Volta a Espanya. En aquella ocasió, la pujada final fou precedida per diverses ascensions andorranes, com són el port d'Envalira, el coll d'Ordino i la Comella. El primer en arribar a la meta fou l'italià Daniele Ratto, que s'imposà en solitari després de marxar d'un grup d'escapats al coll d'Ordino, a 47 km del final.

El 2015 es va superar la collada de la Gallina per primera vegada després que s'asfaltés el tram entre Fontaneda i el coll. Aquest era l'antepenúltima ascensió d'un total de sis d'una jornada que per primera vegada va transcórrer íntegrament a Andorra. El primer al cim fou el basc Omar Fraile, líder de la classificació del Gran Premi de la Muntanya i que formava part d'un grup d'escapats. En aquesta ascensió destacà el defalliment que patí el britànic Chris Froome, un dels favorits a la victòria final, després de caure en els quilòmetres inicials de l'etapa, i on perdé tres minuts respecte a la resta de favorits.

En l'edició de 2018, la collada de la Gallina va tornar a ser final d'etapa, en una jornada disputada íntegrament a Andorra i que inclogué un total de sis ascensions. El vencedor fou el balear Enric Mas, que superà a l'esprint al colombià Miguel Ángel López.

La darrera vegada que la collada de la Gallina s'ha inclòs a la Volta a Espanya fou en l'edició de 2019, en què formava de nou part d'una etapa completament andorrana on s'escalaren cinc passos de muntanya, dels quals la collada de la Gallina n'era el segon, a uns 40 km de l'arribada. El primer al cim fou el francès Geoffrey Bouchard. L'etapa se l'endugué l'eslovè Tadej Pogačar, que així aconseguí la seva primera victòria d'etapa en una gran volta.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a EspanyaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant2012*81LleidaCollada de la GallinaNord2013*14HCBagàCollada de la GallinaNord201511HCAndorra la VellaEls Cortals d'EncampSud2018*20HCEscaldes-EngordanyCollada de la GallinaNord20199HCAndorra la VellaEls Cortals d'EncampSud *En aquestes edicions no s'arribà al cim, sinó que la meta es trobà uns 4 km abans, al santuari de la Mare de Déu de Canòlic.

Activitats Excursionisme miniatura|Santuari de la Mare de Déu de Canòlic, al quilòmetre 8 d'ascensió pel vessant nord (10 %) La collada de la Gallina és punt final d'una ruta de senderisme que connecta el llogarret de Fontaneda amb el coll. Té una longitud de 6,9 km, amb un desnivell positiu de 605 m i una durada d'entre 2 i 3 hores. L'itinerari està senyalitzat amb tres punts grocs.

Turisme A les carreteres d'accés a la collada de la Gallina s'hi troben dos miradors, un al vessant nord, a Canòlic, i un al vessant sud, al coll de Jou.

D'altra banda, a peu de carretera de l'ascensió pel vessant nord es troba el santuari de la Mare de Déu de Canòlic, el qual es pot visitar una setmana abans de l'aplec que s'hi celebra el 31 de maig.

Referències

Categoria:Geografia de Sant Julià de Lòria Categoria:Colls d'Andorra Categoria:Ports de muntanya del ciclisme