La 105a Divisió va ser una unitat del Exèrcit franquista que va combatre en la Guerra Civil Espanyola, durant la qual va jugar un paper rellevant. La divisió va arribar a prendre part en les batalles de Terol, Aragó, Ebre i Catalunya.

Historial La unitat va ser creada el 5 de juliol de 1937 als voltants de Saragossa com una força de reserva del 5è Cos d'Exèrcit. La divisió va quedar sota el comandament del coronel Mariano Santiago Guerrero.

A la fi de desembre va ser enviada al front de Terol, com a reforç de les unitats franquistes que ja combatien en aquest sector. Va quedar situada al costat de la 108a Divisió en la zona de Singra, cobrint aquest estratègic sector.

Amb posterioritat va ser assignada al Cos d'Exèrcit Marroquí de Juan Yagüe. El 9 de març de 1938 el comandament de la divisió va ser encomanat al coronel Natalio López Bravo. Al capdavant de la unitat va tenir un destacat paper en la ofensiva franquista en el front d'Aragó. El 19 de març va rellevar a la 150a Divisió de Muñoz Grandes en les seves posicions del riu Guadalop. A la fi de març es va reprendre l'ofensiva franquista en aquest sector, avançant la 105a Divisió cap a Tortosa. A l'abril la zona republicana va ser tallada en dues. A partir d'aquest moment divisió va passar a guarnir el sector sud del riu Ebre, entre Xerta i la mar Mediterrània. Considerada una força d'elit i fiable, la divisió disposava per a llavors de nou batallons d'infanteria, una agrupació d'artilleria i forces d'enginyers. Les forces de Sàhara-Ifni i de legionaris tenen una gran preeminència en la composició de la 105a Divisió.

El 25 de juliol, al començament de la batalla de l'Ebre, la XIV Brigada de la 45a Divisió republicana va travessar el riu pel sector d'Amposta, justament en el sector defensat per la 105a Divisió. Durant 18 hores es van mantenir durs combats entre els brigadistes internacionals i els tiradors d'Ifni; al final, després de sofrir una greu pèrdua, les restes de la XIV Brigada Internacional van tornar a l'altra marge. La 105a Divisió va tenir 400 morts i nombrosos ferits, encara que va aconseguir frustrar l'encreuament de l'Ebre en aquest sector. No obstant això, el coronel Modesto —cap del Exèrcit de l'Ebre— va considerar que la maniobra va resultar reeixida perquè havia evitat que la 105a Divisió pogués acudir en socors de la 50a Divisió franquista, situada en el sector central de la batalla. Durant la resta de la batalla va romandre guarnint el sector sud de l'Ebre.

La unitat prendria part en la campanya de Catalunya, al costat de la resta del Cos d'Exèrcit Marroquí. Al començament de gener de 1939 la 105a Divisió va travessar el riu Ebre i va començar a internar-se en territori republicà, sense trobar massa resistència. El 24 de gener forces de la divisió van prendre Castelldefels, i l'endemà van ocupar l'aeròdrom del Prat. Unes setmanes després López Bravo va participar en la ocupació de Menorca amb efectius de la 105a Divisió, assegurant el control de Ciutadella i de Maó. Després de completar les operacions, aquests efectius van tornar a Tarragona. El 16 de febrer la divisió va ser enviada al front d'Extremadura.

La 105a Divisió va participar en l’anomenada ofensiva final, a la fi de març de 1939, que va posar fi a la contesa.

Referències

Bibliografia

Categoria:Unitats militars nacionalistes de la Guerra Civil espanyola