Louis Kugelmann

Louis Kugelmann (també conegut com a Ludwig Kugelmann) (Lemförde, Baixa Saxònia, 19 de febrer de 1828 – Hannover, 9 de gener de 1902) fou un metge alemany, especialitzat en ginecologia, i socialdemòcrata.Sense autor: «Kugelmann, Louis», a la base de dades Niedersächsische Personen de la Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek – Niedersächsische Landesbibliothek (GWLB), versió del 22 d’agost de 2014; consulta: 28 de gener de 2019.Peter Schulze: «Kugelmann, Louis». A: Hannoversches biographisches Lexikon. Von den Anfängen bis in die Gegenwart. Schlüter, Hannover, 2002, ISBN 3-87706-706-9, pàg. 217; previsualització a Google Llibres

Biografia Louis Kugelmann provenia d’una família jueva de Lemförde. Des de 1845 treballà com a comptable i corresponsal a Colònia, alhora que es formava de manera autodidàctica. El 1848 participà en la Revolució de Març a Düsseldorf. Kugelmann formà part del Volksklub de Düsseldorf, que publicà la seva «Adreça a les associacions democràtiques d’Alemanya», com també el seu programa i els seus estatuts, a la Neue Rheinische Zeitung i a la Zeitung des Arbeiter-Vereines zu Köln.Neue Rheinische Zeitung, suplement del núm. 7, 7 de juny de 1848, pàg. 1, col. 2.Zeitung des Arbeiter-Vereines zu Köln, núm. 8, 18 de juny de 1848, pàg. [86–87].

El 19 de març de 1850 obtingué el títol de batxillerat al gimnàs «paritari» de Lingen.Martin Hundt: Louis Kugelmann (1974), pàg. 69. El 23 d’abril de 1850 es matriculà a la facultat de medicina de la Universitat de Bonn.Martin Hundt: Louis Kugelmann (1974), pàg. 70. Hi assistí a disset cursos impartits, entre d’altres, per Johannes Overbeck, Karl Gustav Bischof, Julius Plücker, Dietrich Brandis, Franz Hermann Troschel, Friedrich Wilhelm Böcker, Karl Otto Weber, Hermann Schaaffhausen i Ludwig Julius Budge. El 8 d’agost de 1851 obtingué el certificat de baixa acadèmica.Martin Hundt: Louis Kugelmann (1974), pàg. 79.

miniatura|Louis Kugelmann, carte de visite d’Eugen Lulves, cap al 1865. Des del semestre d’hivern de 1851-1852 fins al febrer de 1854 estudià a la Universitat de Göttingen. El seu principal mestre fou Caspar von Siebold, amb qui mantingué una relació d’amistat fins a la mort d’aquest. A Göttingen assistí a cursos impartits, entre d’altres, per Conrad Heinrich Fuchs, Friedrich Gustav Jakob Henle, Rudolph Wagner, Wilhelm Baum, Johann Heinrich Christoph Trefurt, Johann Wilhelm Heinrich Conradi, Karl Friedrich Heinrich Marx i Heinrich Schrader. El 25 de febrer de 1854 defensà les tesis de la seva dissertació.Martin Hundt: Louis Kugelmann (1974), pàg. 99–101.

A Göttingen s’afilià a la Lliga dels Comunistes, fet pel qual fou sotmès a vigilància política. Des de 1857 estava casat amb Gertrud Oppenheim (Bonn, 27 de gener de 1839 – Wiesbaden, 1920). Tingueren una filla, Franziska Kugelmann (Hannover, 9 d’octubre de 1858 – Wiesbaden, 31 d’agost de 1939),Informació proporcionada pels arxius municipals de Hannover i Wiesbaden. que deixà escrits els seus records sobre Marx i la seva família.Vegeu Klaus Goch: «Eleanor Marx (1855–1898)». A: Luise F. Pusch (ed.): Töchter berühmter Männer. Neun biographische Porträts. Insel, Frankfurt del Main, 1988 (= Insel Taschenbuch, vol. 979), pàg. 275–348, especialment pàg. 295 i següents.

miniatura| Gertrud Kugelmann, la seva esposa. Fotografia de Julius Giere, Hannover.Vegeu Rudjak, pàg. 324. Després de doctorar-se el 1854, Kugelmann s’establí a Hannover com a metge i ginecòleg. En l’àmbit de la ginecologia desenvolupà diverses aportacions mitjançant invents, publicacions i conferències. També exercí com a metge d’empresa a la fàbrica de teixits mecànics de Linden, prop de Hannover, i en altres empreses de la ciutat, però hagué d’abandonar aquesta activitat arran de la intervenció del director general de policia de Hannover, Karl Wermuth (1804–1867), que el qualificà de «demòcrata».

La família Kugelmann mantingué una estreta amistat amb Bertha Markheim. Entre 1862 i 1883, Louis Kugelmann i la seva esposa Gertrud mantingueren correspondència amb Karl Marx, amb qui es reuniren en diverses ocasions i que també els visità a Hannover.Vegeu Ludwig Hoerner: Hannover in frühen Photographien 1848–1910, pàg. 36–37. L’Adreßbuch der königlichen Haupt- und Residenzstadt Hannover de 1867 situava el domicili i la consulta de Kugelmann al número 3, primer pis, de la Große Wallstraße,Vegeu l’anuari d’adreces de Hannover de 1867, secció I: Adreß- und Wohnungsanzeiger. Alphabetisches Verzeichnis der Einwohner, pàg. 301; digitalització de la GWLB. carrer que posteriorment fou rebatejat com a Georgswall.Helmut Zimmermann: «Georgswall». A: Die Straßennamen der Landeshauptstadt Hannover. Verlag Hahnsche Buchhandlung, Hannover, 1992, ISBN 3-7752-6120-6, pàg. 90. El 1865 Kugelmann consta com a membre de la francmaçoneria.Freimaurer-Zeitung. Handschrift für Brüder, any 19, núm. 28, 15 de juliol de 1865. Hermann Fries, Leipzig, 1865, pàg. 222.

Friedrich Engels també visità Louis Kugelmann a començaments d’agost de 1867.Martin Hundt: Louis Kugelmann, 1974, pàg. 205. Kugelmann contribuí igualment a difondre l’obra principal de Marx, El Capital, publicada per Otto Meissner a Hamburg el 1867. Fou membre de la Primera Internacional i, posteriorment, del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD). Durant el congrés de l’SPD celebrat a Hannover el 1899, rebé la visita dels dirigents del partit August Bebel, Karl Liebknecht, Paul Singer i Karl Kautsky. El seu llegat documental fou lliurat el 1902 a l’arxiu de l’SPD. Aquell mateix any, la revista Die Neue Zeit publicà la major part de les cartes que Karl Marx havia adreçat a Louis Kugelmann.

La tomba de Kugelmann es troba al cementiri jueu d’An der Strangriede, a Hannover.

Obres miniatura| Làpida del «Dr. Ludwig Kugelmann» al cementiri jueu d’An der Strangriede. Ignaz Philipp Semmelweis: Offener Brief an sämmtliche Professoren der Geburtshilfe. Universitäts-Buchdruckerei, Ofen, 1862, pàg. III–VI (cartes de Kugelmann a Semmelweis del 18 de juliol i del 10 d’agost de 1861). Rudolf Virchow: «Mittheilung einer von Dr. Kugelmann eingereichten Krankengeschichte». A: Monatsschrift für Geburtskunde und Frauenkrankheiten. August Hirschfeld, Berlín, 1861, pàg. 328–334. «Gynäkologische Mittheilungen, besonders über die chronische oophoritis und über Neurosen, erzeugt durch Krankheiten der weiblichen Sexualorgane». A: Deutsche Klinik. Zeitung für Beobachtungen aus deutschen Kliniken und Krankenhäusern. Berlín, 1865, núm. 14–18. «Die Behandlung der acuten Exantheme durch continuirliche Ventilation». Deutsche Klinik. Zeitung für Beobachtungen aus deutschen Kliniken und Krankenhäusern. Berlín, núm. 17, 24 d’abril de 1869, pàg. 156–157. Die Behandlung der acuten Exantheme (Masern, Scharlach, Blattern) durch continuirliche Ventilation. Schmorl & von Seefeld, Hannover, 1873. Wie ist die Sterblichkeit bei Scharlach, Masern und im Wochenbette auf ein Minimum zu reduciren. Vortrag gehalten im Verein für Öffentliche Gesundheitspflege in Hannover am 25. Mai und 12. October 1875. Schmorl & von Seefeld, Hannover, 1876.

Bibliografia Antiquariatskatalog, enthaltend die Bibliothek des weiland Dr. Louis Kugelmann. Hannover, 1902. «Briefe von Karl Marx an Dr. L. Kugelmann». A: Die neue Zeit. Wochenschrift der deutschen Sozialdemokratie, 1901-1902, vol. 2 (1902), núm. 1, pàg. 26–32; núm. 2, pàg. 60–64; núm. 3, pàg. 91–96; núm. 4, pàg. 125–128; núm. 6, pàg. 188–192; núm. 7, pàg. 221–224; núm. 12, pàg. 381–384; núm. 13, pàg. 412–416; núm. 15, pàg. 472–480; núm. 17, pàg. 541–544; núm. 19, pàg. 604–608; i núm. 25, pàg. 797–800. Karl Marx: Briefe an Kugelmann (aus den Jahren von 1862 bis 1874) mit einer Einleitung von N. Lenin. Vereinig. Internat. Verl.-Anst., Berlín, 1927 (Elementarbücher des Kommunismus, 4). Karl Marx: Briefe an Kugelmann (aus den Jahren von 1862 bis 1874) mit einer Einleitung von N. Lenin. Dietz Verlag, Berlín, 1948 i ss. Georg Mende: «Die Briefe von Karl Marx an der Arzt Dr. Ludwig Kugelmann». A: Wissenschaftliche Zeitschrift der Friedrich-Schiller-Universität Jena, any 4, 1954/1955, sèrie de matemàtiques i ciències naturals, núm. 1. Bert Andréas: «Briefe und Dokumente der Familie Marx aus den Jahren 1862–1873 nebst zwei unbekannten Aufsätzen von Friedrich Engels». A: Archiv für Sozialgeschichte, vol. 2. Verlag für Literatur und Zeitgeschehen GmbH, Hannover, 1962. Conté cartes adreçades a la família Kugelmann. Franziska Kugelmann: «Kleine Züge zu dem großen Charakterbild von Karl Marx». A: Mohr und General. Erinnerungen an Marx und Engels. Dietz-Verlag, Berlín, 1965, pàg. 280–317. Martin Hundt: «Louis Kugelmann. Zum 65. Todestag des Korrespondenzpartners von Karl Marx». A: Beiträge zur Geschichte der Arbeiterbewegung. Berlín, 1967, núm. 2, pàg. 294–300. Martin Hundt: Der Beitrag Louis Kugelmanns zur Propagierung des "Kapitals" in Deutschland 1867 bis 1869. In: Beiträge zur Marx-Engels-Forschung. Berlin 1968, S. 86–90 Martin Hundt: «Gynäkolog und Propagandist des „Kapital“. Louis Kugelmann – der berühmte Briefpartner von Marx, ein bedeutender Arzt». A: humanitas (Berlín), núm. 12, 6 de juny de 1968. Martin Hundt: «Louis Kugelmann». A: Männer der Revolution. Berlín, 1970, pàg. 101–121. Martin Hundt: «Kugelmann – Freund von Marx und Bücherfreund». A: Marginalien, núm. 37. Berlín, 1970, pàg. 1–7. «Dr. Louis Kugelmann». A: Helmut Dressler: Ärzte um Karl Marx. Verlag Volk und Gesundheit, Berlín, 1970, pàg. 105–120. Tagebuch der Pariser Kommune. Karl Marx Friedrich Engels. Zusammengestellt und eingeleitet von Erich Kundel, Hans-Dieter Kruse, Ruth Stolz, Evelin Barth. Dietz Verlag, 1971. Conté cartes de Louis Kugelmann. Rolf Dlubek, Hannes Skambraks: „Das Kapital“ von Karl Marx in der deutschen Arbeiterbewegung (1867 bis 1878). Abriß und Zeugnisse der Wirkungsgeschichte. Dietz Verlag, 1967. Conté cartes de Louis i Gertrud Kugelmann. Martin Hundt: Louis Kugelmann. Eine Biographie des Arztes und Freundes von Karl Marx und Friedrich Engels. Dietz, Berlín, 1974. Egon Erwin Kisch: Karl Marx in Karlsbad. Aufbau-Verlag, Berlín/Weimar, 1983. Sobre l’estada conjunta de la família Kugelmann i Karl Marx amb la seva filla Eleanor a Karlovy Vary. Boris Rudjak: «Ein Irrtum ist zu korrigieren. Über fünf Photographien, die Portraits der Frau und der ältesten Tochter von Karl Marx bekannt wurden». A: Marx-Engels-Jahrbuch, 13. Berlín, 1990, pàg. 320–328. Digitalització. Les fotografies representen Gertrud i Franziska Kugelmann, i no pas Jenny von Westphalen i la seva filla Jenny, com s’havia afirmat sovint. Beiträge zur Marx-Engels-Forschung Neue Folge. Sonderband 2. Erfolgreiche Kooperation: Das Frankfurter Institut für Sozialforschung und das Moskauer Marx-Engels-Institut (1924–1928). Korrespondenz von Felix Weil, Carl Grünberg u. a. mit David Borisovič Rjazanov, Ernst Czóbel u. a. aus dem Russischen Staatlichen Archiv für Sozial- und Politikgeschichte Moskau. Argument, Hamburg, 2000, pàg. 160, 161 i 246. Sobre com quinze fotografies d’Engels i de la família Marx arribaren a Moscou. Peter Schulze: «Kugelmann, Louis». A: Dirk Böttcher, Klaus Mlynek, Waldemar R. Röhrbein i Hugo Thielen: Hannoversches Biographisches Lexikon. Von den Anfängen bis in die Gegenwart. Schlütersche, Hannover, 2002, , pàg. 217 (previsualització a Google Llibres). Harald Storz: «Louis Kugelmann. Arzt aus Lemförde». A: Fundstücke. Nachrichten und Beiträge zur Geschichte der Juden in Niedersachsen und Bremen, s. n., Hannover, núm. 3 (2004), pàg. 8–9. Norbert Weinitschke: «Kugelmann, Wermuth und Fabrikkassen in Hannover». A: Hannoversche Geschichtsblätter N. F., vol. 37 (1983), pàg. 85–97.

Referències

Categoria:Morts el 1902 Categoria:Nascuts el 1828 Categoria:Ginecòlegs europeus Categoria:Metges alemanys Categoria:Alumnes de la Universitat de Bonn Categoria:Morts a Hannover Categoria:Científics de Hannover