De la qüestió jueva (en alemany: Zur Judenfrage) és una resposta de Karl Marx als debats de l'època sobre la qüestió jueva. El pare de Marx s'havia convertit al cristianisme luterà; Marx i els seus germans van ser batejats el 1824, i la seva mare, el 1825. Marx va escriure l'obra el 1843, i es va publicar per primera vegada a París el 1844 amb el títol alemany Zur Judenfrage a la revista Deutsch–Französische Jahrbücher.
L'assaig critica dos estudis de Bruno Bauer, company de Marx entre els joves hegelians, sobre els intents dels jueus d'aconseguir l'emancipació política a Prússia. Bauer sostenia que els jueus només podien assolir l'emancipació política si renunciaven a la seva consciència religiosa particular, ja que considerava que l'emancipació política requeria un estat laic en el qual no hi hagués espai per a identitats socials com ara la religió. Segons Bauer, aquestes reivindicacions religioses eren incompatibles amb la idea dels «Drets de l'home». Per a Bauer, doncs, una veritable emancipació política exigia l'abolició de la religió.
Marx pren l'assaig de Bauer com a punt de partida per exposar la seva pròpia anàlisi dels drets liberals. Sosté que Bauer s'equivoca en pressuposar que, en un «estat laic», la religió deixarà de tenir un paper destacat en la vida social. Marx posa com a exemple la gran presència de la religió als Estats Units, que, a diferència de Prússia, no tenien cap religió d'estat. Segons l'anàlisi de Marx, l'«estat laic» no s'oposa a la religió, sinó que, de fet, en pressuposa l'existència. L'eliminació dels requisits religiosos o de propietat per a l'exercici de la ciutadania no implica l'abolició de la religió o de la propietat, sinó que introdueix una manera de considerar els individus fent abstracció d'aquestes característiques.Marx (1844): «L'anul·lació política de la propietat privada no tan sols no aboleix la propietat privada, sinó que fins i tot la pressuposa. L'estat aboleix, a la seva manera, les diferències de naixement, rang social, educació i ocupació quan declara que el naixement, el rang social, l'educació i l'ocupació són diferències no polítiques; quan proclama, sense tenir en compte aquestes diferències, que tots els membres de la nació participen en igualtat de condicions en la sobirania nacional; i quan tracta tots els elements de la vida real de la nació des del punt de vista de l'estat. Tanmateix, l'estat permet que la propietat privada, l'educació i l'ocupació actuïn a la seva manera —és a dir, com a propietat privada, com a educació i com a ocupació— i exerceixin la influència derivada de la seva naturalesa particular. Lluny d'abolir aquestes diferències reals, l'estat només existeix pressuposant-ne l'existència; només es considera un estat polític i afirma la seva universalitat en oposició a aquests elements de la seva existència.»
A continuació, Marx va més enllà de la qüestió de la llibertat religiosa i centra la seva crítica en el concepte d'«emancipació política» de Bauer. Marx conclou que, encara que els individus puguin ser «espiritualment» i «políticament» lliures en un estat laic, poden continuar sotmesos a limitacions materials de la seva llibertat derivades de la desigualtat econòmica. Aquesta idea esdevindria posteriorment un dels fonaments de les seves crítiques del capitalisme.
Tant aquest assaig com diversos escrits i afirmacions de Marx han estat objecte de debat pel que fa al seu possible caràcter antisemita, i alguns autors han criticat Marx i el marxisme des d'aquesta perspectiva. Tanmateix, diversos marxistes i estudiosos de Marx i del marxisme rebutgen que aquest assaig o la seva correspondència es puguin qualificar d'antisemites.
Sinopsi del contingut Segons Marx, Bauer no distingeix adequadament entre l'emancipació política i l'emancipació humana. Com s'ha assenyalat anteriorment, l'emancipació política en un estat modern no exigeix que els jueus ni els cristians renunciïn a la religió; només una emancipació humana completa comportaria la desaparició de la religió, però, segons Marx, això encara no és possible «dins l'ordre del món existent fins ara».
En la segona part de l'assaig, Marx qüestiona l'anàlisi «teològica» que Bauer fa del judaisme i de la seva relació amb el cristianisme. Bauer sosté que, per als jueus, renunciar a la religió seria especialment difícil. Segons la seva interpretació, el judaisme constituïa una etapa primitiva en el desenvolupament del cristianisme. Així, per assolir la llibertat mitjançant la renúncia a la religió, els cristians només haurien de superar una etapa, mentre que els jueus n'haurien de superar dues.
En resposta a això, Marx argumenta que la religió jueva no té la importància que atribueix l'anàlisi de Bauer, perquè és simplement un reflex espiritual de la vida econòmica jueva. Aquest plantejament constitueix el punt de partida d'un argument complex i en part metafòric en què Marx recorre a estereotips contemporanis sobre els jueus, especialment a l'associació entre els jueus, el comerç i els diners, i estableix una relació entre el judaisme, entès en aquest sentit metafòric, i l'economia de la societat burgesa de la seva època. Des d'aquesta perspectiva, Marx sosté que el judaisme no ha de desaparèixer simplement de la societat, tal com proposava Bauer, perquè les pràctiques que ell hi associa formen part de la mateixa societat burgesa. Després d'identificar figuradament el que anomena «judaisme pràctic» amb el comerç i els diners, Marx afirma que «els cristians s'han convertit en jueus» i conclou que és la humanitat en conjunt —tant cristians com jueus— la que s'ha d'emancipar del que ell denomina «judaisme pràctic».Marx (1844): «D'altra banda, si el jueu reconeix que la seva naturalesa pràctica és fútil i treballa per abolir-la, es desprèn del seu desenvolupament anterior, treballa per l'emancipació humana com a tal i es gira contra la màxima expressió pràctica de l'autoalienació humana.»
Història de la publicació Zur Judenfrage es va publicar per primera vegada el febrer de 1844 a la revista Deutsch–Französische Jahrbücher, editada per Marx i Arnold Ruge, de la qual només es va arribar a publicar un número. Entre desembre de 1843 i octubre de 1844, Bruno Bauer va publicar a Charlottenburg —actualment part de Berlín— el mensual Allgemeine Literatur-Zeitung («Gaseta literària general»). En aquesta publicació va respondre a les crítiques que Marx i altres autors havien formulat contra els seus escrits sobre la qüestió jueva. Posteriorment, el 1845, Friedrich Engels i Marx van publicar una crítica polèmica dels joves hegelians titulada La sagrada família. En diversos passatges de l'obra, Marx hi va tornar a exposar les seves discrepàncies amb Bauer sobre la qüestió jueva i sobre l'emancipació política i humana.Engels, Friedrich; Marx, Karl (1845). The Holy Family, capítol VI, «The Jewish Question»: núm. 1, núm. 2 i núm. 3.
El 1850 se'n va publicar a París una traducció francesa dins el llibre de Hermann Ewerbeck ''Qu'est-ce que la bible d'après la nouvelle philosophie allemande?'' («Què és la Bíblia segons la nova filosofia alemanya?»).
El 1879, l'historiador Heinrich von Treitschke va publicar l'article «Unsere Aussichten» («Les nostres perspectives»), en què defensava que els jueus s'havien d'assimilar a la cultura alemanya i descrivia la immigració jueva com una amenaça per a Alemanya. L'article va generar una controvèrsia pública. En aquest context, el diari Sozialdemokrat, editat per Eduard Bernstein, va reaccionar-hi republicant gairebé íntegrament la segona part de Zur Judenfrage entre juny i juliol de 1881.
L'assaig complet es va tornar a publicar l'octubre de 1890 al Berliner Volksblatt, que aleshores editava Wilhelm Liebknecht.
El 1926 es va publicar una traducció anglesa de H. J. Stenning, titulada On the Jewish Question, dins una recopilació d'assaigs de Marx.
El 1959 es va publicar una altra traducció anglesa de Zur Judenfrage, juntament amb altres textos de Marx, amb el títol A World Without Jews. El seu editor, Dagobert D. Runes, va presentar l'edició amb la intenció de demostrar el que considerava l'antisemitisme de Marx. Louis Harap va criticar àmpliament aquesta interpretació i va sostenir que l'edició de Runes tergiversava de manera substancial les opinions de Marx.
Interpretacions En el llibre The Jewish Question (1946), Abraham Leon analitza la història jueva des d'una perspectiva materialista. Segons Leon, l'assaig de Marx parteix de la idea que «no s'ha de començar per la religió per explicar la història jueva; al contrari, la conservació de la religió o de la nacionalitat jueves només es pot explicar a partir del “jueu real”, és a dir, del jueu en el seu paper econòmic i social».Leon, Abraham (1950). «Chapter One: Premises».
Isaac Deutscher (1959)Deutscher, Isaac (1958). «Message of the Non-Jewish Jew», American Socialist. compara Marx amb Elixà ben Abuià, Baruch Spinoza, Heinrich Heine, Rosa Luxemburg, Lev Trotski i Sigmund Freud, figures que considera herètiques perquè, segons ell, van rebutjar determinats aspectes del judaisme tot mantenint-se dins una tradició jueva més àmplia. Segons Deutscher, la «idea del socialisme i d'una societat sense classes ni estat» que Marx expressa en l'assaig té un abast tan universal com l'«ètica i Déu» de Spinoza.
Xlomó Avineri (1964), tot considerant que Marx va expressar actituds antisemites, sosté també que la crítica filosòfica de Marx al judaisme ha tendit a eclipsar el seu suport a l'emancipació dels jueus com a objectiu polític immediat. Avineri assenyala que, en les controvèrsies de Bauer amb diversos polemistes jueus contemporanis, Marx es va posicionar plenament a favor dels arguments dels autors jueus i en contra de Bauer. En una carta a Arnold Ruge del març de 1843, Marx afirmava que tenia la intenció de donar suport a una petició dels jueus davant l'assemblea provincial. Hi explicava que, tot i la seva aversió al judaisme com a religió, tampoc no compartia la posició de Bauer segons la qual els jueus no havien de ser emancipats mentre no abandonessin el judaisme. Marx també hi deixava clar, però, que el seu suport a la petició tenia un component tàctic, ja que pretenia contribuir a afeblir l'estat cristià.Marx, Karl (13 març 1843). Postdata d'una carta a Arnold Ruge, escrita a Colònia: «Acaba de visitar-me el cap de la comunitat jueva d'aquí, que m'ha demanat una petició a favor dels jueus davant l'assemblea provincial, i estic disposat a fer-la. Per molt que em desagradi la fe jueva, el punt de vista de Bauer em sembla massa abstracte. Es tracta d'obrir tantes bretxes com sigui possible en l'estat cristià i d'introduir-hi tant com puguem allò que és racional. Almenys, cal intentar-ho, i l'hostilitat augmenta amb cada petició que és rebutjada amb protestes.»