El Colós de Naxos és una estàtua de tipus curos, tallada en marbre de Naxos i originària d'aquesta illa de les Cíclades. Erigit al Santuari d'Apol·lo de Delos, va arribar a una alçada d'uns nou metres. Trencat en trossos, alguns fragments se'n conserven ara al Museu Arqueològic de Delos i al Museu Britànic.
El colós és un exemple d'escultura monumental arcaica i data de finals del segle VII abans del present. El colós és una de les estàtues de curos més grans conegudes fins ara. Només el Curos d'Apol·lonas, que roman inacabat, a la pedrera d'Apol·lonas de Naxos, és més gran, amb 10,7 m d'alçada.
Estàtua Una inscripció a la part frontal de la base, reportada per Ciríac d'Ancona, al s. XV, indica "NAIOI APOLYONI" (Naxioi Apolloni, "Els naxians [van dedicar-ho] a Apol·lo"), de manera que l'escultura de marbre probablement representa Apol·lo.
Descripció miniatura| Base del Colós L'estàtua es divideix en diverses parts. La base fa 3,48 × 5,08 m, la part superior del tors fa uns 2,3 m d'alçada i la part inferior del tors 1,15 m. El peu esquerre, que ara es conserva al Museu Britànic, fa 0,57 m de llarg. Hi havia un forat a la mà esquerra perquè agafàs un arc. El cap i la part superior de les cames es van perdre.Gruben, Naxos und Delos, p. 278.
Al tors, duia un cinyell de bronze de 20 a d'ample, que es podria haver distingit a partir de la sèrie de forats d'agulla al marbre. Es poden trobar rastres d'anells al coll. A la part posterior de la base hi ha una inscripció que diu "[τ]ο̑ ἀϝυτο̑ λίθο̄ ε̄̓μὶ ἀνδριὰς καὶ τὸ σφέλας" ( [Soc fet del mateix marbre, estàtua i base]).Giuliani, Meisterwerke, p. 23 ff.
Transport i muntatge El Colós prové d'una pedrera de marbre de prop de Melanés, a l'illa ciclàdica de Naxos. No l'esculpiren allà, excepte la forma més bàsica, i la dugueren al port de Naxos, a uns deu quilòmetres de distància. L'estàtua, que pesa unes 30 tones, la portaren amb vaixell fins a Delos. Hi havia vaixells que podien transportar més de 40 tones. El Colós mig esculpit degueren transportar-lo dos vaixells units junts.Gruben, Naxos und Delos, p. 267, nota 13.Gruben, Naxos und Delos, p. 267, note 13 (voir ).
Per a l'erecció del Colós, es feu una bastida d'uns 11 metres per tal d'estirar-lo cap amunt amb politges. L'estàtua era en un lloc destacat, de manera que es podia veure des de lluny, i era més alta que qualsevol edifici conegut a l'illa llavors. L'estàtua hauria pesat unes 25 tones. Els detalls finals de l'estàtua es van afegir només després d'instal·lar-la.Giuliani, Meisterwerke. p. 15.
Destrucció gradual del colós Abans del 1420, l'estàtua, encara sencera o quasi, jeia al costat de la base. El 1445 es va trencar per la cintura, els genolls i els turmells.
El 1631, els braços i les cames van desaparèixer; la cara està destruïda, segurament serrada. Abans del 1673, es va observar que el cap estava separat del cos i havia desaparegut, i que en restaven dos grans fragments: el tors, la pelvis i les cuixes. El 1678, el pintor flamenc Cornelis De Bruyn s'emportà un tros del Colós com a record.Des de finals del segle XVII, els dos grans fragments molt probablement es troben al Temple d'Àrtemis. Abans de mitjan s. XVIII, les cuixes estaven gairebé completament trencades i desaparegueren; durant la primera meitat del XIX, probablement a la dècada del 1830, es van inserir falques de ferro a la pelvis i a la part superior de la cuixa dreta en un intent de tallar el bloc.
Referències
Bibliografia Carl Blümel (de), Griechische Bildhauer an der Arbeit, 2e édition, Walter de Gruyter, Berlin, 1941. Gottfried Gruben, « Naxos et Délos », p. 261–416, dans: Jahrbuch des Deutschen Archäologischen Instituts (de), 1998, édité par le Deutsches Archäologisches Institut, Walter de Gruyter, Berlin, 1998 (ISBN 3-11-015369-6) Luca Giuliani (de), « Der Koloss der Naxier », dans: Luca Giuliani (éd.), Meisterwerke der antiken Kunst, C.H. Beck Verlag, Munich, 2005 (ISBN 3-406-53094-X)
Categoria:Escultures de l'antiga Grècia Categoria:Delos Categoria:Apol·lo en l'art