La casa-fàbrica Armans-Parcet era un edifici situat als carrers d'Elisabets i dels Àngels i la plaça d'aquest nom del barri del Raval de Barcelona, just davant la Casa dels Infants Orfes i el Convent dels Àngels.
Història Casal Segons la documentació notarial, el 1508 Bernat Pujades, «familiar» de Jaime de Luna, virrei de Catalunya, i procurador de Pedro Çapata, prior de la col·legiata del Pilar de Saragossa, va vendre unes cases amb hort al cavaller Gaspar de Llupià,Notari Francesc Gerard Fogassot, 23-02-1508. que hi va morir el 1518. Casat amb Constança de Gualbes, fou succeït per la seva filla Margarida de Llupià i de Gualbes (†1568), a favor de qui el veguer de Barcelona adjudicà la seva herència.
Posteriorment, la propietat passaria a mans del donzell Jeroni Galceran Serapi de Sorribes, que el 1572 la vengué al mercader Miquel Segura.Notari Miquel Baltasar Dot, 09-12-1572. A la seva mort es produiria un litigi successori, que finalment es resoldria a favor de l'Hospital de la Santa Creu, el monestir de Santa Elisabet i el seu cosí germà Joan d'Arronis i Segura. El 1593, aquests vengueren en subhasta pública les «cases grans» del carrer d'Elisabets (aleshores anomenat d'en Borra), a Àngela de Llupià, vídua de Francesc Desbosc i de Santvicenç, per 911 lliures.AHPB, notari Joan Sala, manual 452/35, f. 52-56, 16-07-1593. Aquesta va fer hereu al seu nebot Bernat de Llupià, resident a Perpinyà, que el 1594 va vendre la propietat a Jeroni Vila i d'Ortiz (†1617), ciutadà honrat de Barcelona, per 900 lliures.AHPB, notari Bernat Puigvert, manual 536/42, f. 104v-109v, 28-06-1594.
Vila es va casar amb Beatriu de Guimerà-Papiol i d'Amat, amb qui va tenir un fill, Segimon, que es va casar amb Isabel de Vilanova i Descall, originària de Perpinyà, i van tenir una filla, Beatriu, que va morir el 1621 amb només 10 anys d'edat. Segimon havia mort abans que el seu pare, i la propietat va ser heretada pel seu oncle Jaume Ramon Vila, monjo del monestir de Sant Jeroni de la Murtra i eminent historiador. Va fer dos testaments, en un dels quals llegava tots els seus béns al monestir. Finalment, la finca va ser heretada pel seu nebot Bernat de Salbà i Vila, fill de la seva germana Maria Violant i de Pau Salbà. Casat amb Isabel de Cardona, va morir el 1649 ifou succeït per la filla Caterina Salbà i de Cardona (†1685), que es va casar en segones noces amb Dalmau d'Ivorra i d'Ança-Luna-Bellera, baró de Cervelló i senyor de Sant Vicenç dels Horts, Sant Climent de Llobregat i Viladecans.
L'hereu fou el seu net Guillem Ramon d'Ivorra-Salbà (†1707), casat amb Maria Manuela de Vilallonga i Sayol, a qui va succeir el seu fill Ramon Feliu d'Ivorra-Salbà i de Vilallonga, que el 1731 va vendre la propietat al mestre de cases Antoni Reit, al fuster Andreu Molas i al manyà Francesc Figarola per 3.000 lliures, import de les obres a la seva casa de la plaça de Santa Anna i el carrer de la Canuda (actual palau Solterra-Barberà).AHPB, notari Jaume Sayós, manual 966/9 (2a part), f. 43v-50v, 20-03-1731. El 1755, Francesc Figuarola, ara algutzir major de la Cúria Reial Ordinària de Barcelona; Fausta, vídua d'Andreu Molas, i les seves filles Mariàngela i Rosa; i Maria, vídua d'Antoni Reit, van vendre la finca a Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane, primer comte de Santa Clara, baró de Maials i senyor de Llardecans, prefecte dels Reials Exèrcits i governador de Lleida, pel mateix preu.AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/5, f. 191v-198, 08-04-1755.
El 1764, ell i el seu fill Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas la revengueren pel mateix preu a Carles d'Hautregard, sargent major i inspector del regiment de Guàrdies Valones i brigadier dels Reials Exèrcits,AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/22, f. 249v-257v, 06-03-1764. que el 1774 la vengué al seu torn a Joan Desfontaines, capità de les Guàrdies Valones i coronel dels Reials Exèrcits, i a la seva esposa Raimunda de Miquel per 4.900 lliures.AHPB, notari Gaietà Olzina i Massana, manual 1.105/5, f. 150-155v, 13-03-1774. Tot seguit, Desfontaines va demanar permís per a posar-hi sis balcons, i novament el 1775 per a obrir-hi tres finestres i tres portals amb els seus corresponent guardarrodes. El 1777, va demanar permís per a obrir una finestra a les golfes. El 1789, ja vídua, Raimunda de Miquel va demanar permís per a remuntar-hi un segon pis, i novament el 1791 per a posar un guardarrodes a la cantonada.
Casa-fàbrica El 1796, Pere Merlin d'Estreux, primer tinent de les Guàrdies Valones i hereu del matrimoni, va establir la finca en emfiteusi al fabricant de mitges de seda Jaume Pla,AHPB, notari Baltasar Oliveres i Plana, manual 1.107/22, f. 346v-354, 08-10-1796. que l'any següent va demanar permís per a fer-hi reformes. Juntament amb Marià de Càrcer i de Montaner, Manuel de Casanova i de Parrella, Josep Antoni de Peguera, Joan Colom i Boixadors i Josep Casagemas i Grau (aquest darrer de Moià), als qui va fer agnició de bona fe de la propietat,AHPB, Baltasar Oliveres i Plana, manual 1.107/23, f. 182-182v, 14-08-1797. va constituir la companyia Jaume Pla i Cia per a fabricar-hi indianes sota el patrocini de la Mare de Déu dels Àngels, a la que aquell mateix s'incorporaren els germans Francesc i Manuel Arís.
El 1801, la companyia es va dissoldre, actuant el comerciant Joan Gebeli com a liquidador, i l'any següent, els germans Arís i Jaume Pla van rebre una indemnització en metàl·lic a canvi de cedir als altres socis la propietat de la finca i els utensilis de la fàbrica,AHPB, Baltasar Oliveres i Plana, manual 1.107/26, f. 15-17v, 27-01-1802. que el 1803 foren venuts per 15.500 lliures a la raó social Joan Armans i Cia, formada pel comerciant Joan Armans i Pou i el seu gendre Francesc Parcet i Armans.AHPB, notari Ramon Cortès i Sort, manual 1.141/14, f. 27-28v, 31-01-1803. Possessió de la finca; f. 275-286, 22-08-1803. Venda. El 1805, Joan Armans va adquirir en emfiteusi a l'hortolà Joan Ribas i Castellvell la casa contigua del carrer d'Elisabets,AHPB, notari Josep Ignasi Lluch, manual 1.114/15, f. 455-457v, 11-10-1805. i també una porció de l'hort del veí Convent del Carme.AHPB, notari Ramon Constansó, manual 1.097/36, f. 395v-397v, 27-11-1805. El 1815, la societat es va reconstituir com a Armans, Parcet i Cia amb l'entrada d'Antoni Bressiano. Es va dissoldre el 1835, ja morts Joan i Antoni, i Miquel Bressiano, fill i hereu d'aquest darrer, va rebre una indemnització de 6.000 lliures, quedant la propietat de la finca en mans de Francesc Parcet i Armans «major» (†1848) i el seu fill Francesc Parcet i Armans «menor» (†1839), hereu del seu avi Joan.AHPB, notari Valentí Gros, manual 1.221/9 (2a part), f. 52v-54v, 17-09-1835.
El 1856, l'Ajuntament de Barcelona va ordenar a Joan Parcet i Armans (fill de Francesc Parcet i Armans «major») que aixequés la xemeneia fins a una alçada de 100 pams per a no afectar el Jardí Botànic de la Universitat de Barcelona, antic hort del Convent del Carme. El 1864, la casa-fàbrica era llogada al fabricant Ramon Paradell i Fontanellas, que va demanar permís per a instal·lar-hi una caldera de vapor de 3 CV per a la seva indústria d'aprests, i el 1866 es va declarar en concurs de creditors.
miniatura|esquerra|Quarteró núm. 78 de Garriga i Roca (c. 1860) miniatura|esquerra|Casa Vergés
Enderrocament i reedificació Finalment, el 1867, poc després de la mort de Francesc Parcet i Bofarull, la seva mare Joaquima Bofarull i Carbonell, vídua de Francesc Parcet i Armans «menor», el seu germà Eduard Parcet i Bofarull (usufructuària i propietari dels ⅔ de la propietat) i Joan Parcet i Armans (propietari de l'altre ⅓) van establir la propietat en emfiteusi al prevere Felip Vergés i Permanyer amb l'obligació d'invertir-hi 20.000 escuts en el termini de 10 anys.AHPB, notari Josep Sayrols i Monter, manual 1.372/13, f. 1365-1374v, 14-08-1867. L'any següent, un cop desocupada la finca, hi va instal·lar la seva residència, però la part septentrional del vell edifici va ser enderrocada per a la construcció d'un de nou (actual convent de dominiques), projectat per l'arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano.AMCB, Q127 Foment 1884 bis C. El 1874, Vergés va presentar el projecte d'un altre edifici a la part meridional del solar, a la cantonada de la plaça i el carrer dels Àngels, segons les alineacions aprovades per l'Ajuntament, obra del mateix arquitecte.AMCB, Q127 Foment 2762 bis C.
Notes
Referències
Bibliografia
Vegeu també Casa Mauri (Barcelona) Can Baró (Barcelona) Palau Solterra-Barberà Can Tito Serra Torre Fontanellas Casa del carrer de Sant Sever, 1 Casa-fàbrica Permanyer
Armans Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts