La 100a Ala d'Abastament Aeri (anglès: 100th Air Refueling Wing), amb el sobrenom de the Bloody Hundredth (El 100 Sagnant) és una unitat de la Força Aèria dels Estats Units, assignada a la Tercera Força Aèria, Forces Aèries dels Estats Units a Europa – Forces Aèries a l'Àfrica. Està destinada a RAF Mildenhall, Suffolk, al Regne Unit.
La 100a és l'única ala permanent d'abastament aeri estatunidenca al teatre europeu, operant amb els Boeing KC-135R/T Stratotanker.
Durant la Segona Guerra Mundial, la seva unitat predecessora, el 100è Grup de Bombardeig (pesat) era una unitat de B-17 Flying Fortress de la Vuitena Força Aèria a Anglaterra, amb base a RAF Thorpe Abbotts. Volant més de 300 missions de combat, el grup guanyà dues Citacions d'Unitat Distingida (Regensburg, 17 d'agost de 1943; Berlín, 4-6-8 de març de 1944). El grup patí enormes baixes en combat, amb 177 avions desapareguts en acció), volant la seva darrera missió el 20 d'abril de 1945.
Un dels honors de l'ala és que és l'única unitat operativa de l'USAF moderna a la que se li permet mostrar als seus avions el codi de cua (Quadrat-D) del seu predecessor a la Segona Guerra Mundial.
Unitats L'única ala d'abastiment en vol equipada amb el Boeing KC-135R/T de l'USAFE, és responsable de les operacions de abastiment en vol dels Estats Units realitzades a tot el teatre europeu. La unitat dóna suport a uns 16.000 efectius, incloent-hi la Tercera Força Aèria, quatre unitats geogràficament separades i 15 unitats associades. 100è Grup d'Operacions (100è OG) 351è Esquadró d'Abastament Aeri (351è ARS) 100è Esquadró de Suport a les Operacions (100è OSS) 100è Grup de Manteniment (100è MXG) 100è Esquadró de Manteniment d'Aeronaus (100è AMXS) 100è Esquadró de Manteniment (100è MXS) 100è Vol d'Operacions de Manteniment (100è MOF) 100è Grup de Suport a la Missió (100è MSG) 100è Esquadró d'Enginyers Civils (100è CES) 100è Esquadró de Comunicacions (100è CS) 100è Esquadró de Preparació Logística (100è LRS) 100è Esquadró de les Forces de Seguretat (100th SFS) 100è Esquadró de Suport de la Força (100è FSS)
Història Segona Guerra Mundial L'1 de juny de 1942, les Forces Aèries de l'Exèrcit van activar el 100è Grup de Bombardeig (Pesat) i el van assignar al III Comandament de Bombarders. El grup va romandre sense tripulacions fins al 27 d'octubre de 1942, quan un quadre per a la unitat va ser transferit del 29è Grup de Bombardeig a Gowen Field, Idaho. En quatre dies, l'1 de novembre, el quadre es va traslladar a la base aèria de l'exèrcit de Walla Walla, Washington, on va rebre les seves primeres quatre tripulacions i quatre B-17Fs de la fàbrica de Boeing a Seattle. Després d'això, el 100è es va traslladar a Wendover Field, Utah, el 30 de novembre, on va afegir personal, avions i tripulacions addicionals, i va començar l'entrenament de bombardeig, artilleria i navegació. miniatura| Un 100è Grup de Bombardeig B-17 Flying Fortress [ c ]
El dia de Cap d'Any de 1943, els membres del grup incipient van tornar a transferir les operacions, aquesta vegada a dues bases. Els avions i les tripulacions es van traslladar a la base aèria de l'exèrcit de Sioux City, Iowa, mentre que l'esglaó terrestre va anar a l'aeròdrom de l'exèrcit de Kearney, Nebraska. En ambdós casos, membres del 100è van ajudar en l'entrenament aeri i terrestre d'altres grups amb destinació a l'estranger. A mitjans d'abril, la tripulació es va unir a l'esglaó terrestre a Kearney i va rebre nous B-17. Després d'un entrenament addicional, les tripulacions del grup van sortir de Kearney el 25 de maig de 1943, volant per la ruta de l'Atlàntic Nord cap a Anglaterra i cap a la guerra a Europa. Abans de la sortida dels avions i les tripulacions de Kearney, l'esglaó terrestre del 100è BG va sortir cap a la costa est el 2 de maig de 1943. El 27 de maig de 1943, el personal de terra va salpar a bord del RMS Queen Elizabeth amb destinació a Podington, Anglaterra, des de Nova York. A Podington, els equips de terra es van reunir amb l'esglaó aeri i, junts, es van traslladar a RAF Thorpe Abbotts, a Norfolk, on van romandre durant tota la Segona Guerra Mundial, operant com a organització de bombardeig estratègic. miniatura| El B-17 Badger's Beauty V del 350è Esquadró de Bombardeig
El 25 de juny de 1943, el 100è BG va volar la seva primera missió de combat de la Vuitena Força Aèria, bombardejant les drassanes de submarins a Bremen, l'inici del llegat del "Centè Sagnant" ("Bloody Hundredth"). El grup va centrar els seus atacs de bombardeig contra aeròdroms alemanys, plantes industrials i instal·lacions navals a França, Alemanya, Polònia, els Països Baixos, Noruega, Romania i la Unió Soviètica. El grup va heretar el sobrenom de "Centè Sagnant" d'altres grups de bombardeig a causa de les greus pèrdues que va patir en diverses missions durant l'estiu i la tardor de 1943. Durant un d'aquests atacs a Münster el 10 d'octubre de 1943, es van enviar divuit avions del 100è BG, dels quals cinc van avortar i van girar enrere abans d'arribar a l'objectiu. Dotze dels tretze avions que van arribar a Münster van ser abatuts; l'únic B-17 del 100è BG supervivent que va arribar a Münster i va tornar va ser el Royal Flush comandat per a aquesta missió per Robert Rosenthal; va tornar a la base greument danyat i amb diversos tripulants ferits. Només quatre dels trenta-vuit copilots originals assignats al grup van completar la xifra de 25 missions requerides.
L'agost de 1943, el grup va rebre la seva primera Citació d'Unitat Distingida (DUC) després d'atacar la fàbrica d'avions alemanya de Ratisbona el 17 d'agost de 1943, cosa que va provocar una greu interrupció de la producció de caces alemanya. De gener a maig de 1944, el 100è Grup va bombardejar regularment aeròdroms, indústries, parcs de classificació i llocs d'armes V a l'Europa Occidental. El febrer de 1944, el grup va participar en l'Operació Argument ("Setmana Gran"), l'intent aliat de forçar una batalla decisiva amb la Luftwaffe i obtenir la superioritat aèria sobre l'Europa Occidental abans de la invasió de França. El març de 1944, el grup va completar una successió d'atacs a Berlín i va rebre la seva segona DUC de la guerra. El 6 de març de 1944 va ser conegut com el "Dilluns Negre", ja que 15 avions van ser abatuts, cosa que va significar que 150 homes van perdre la vida i centenars van resultar ferits. miniatura|Boeing B-17G Fortresses del 351è BS Mentre bombardejava durant la campanya petrolífera a l'estiu de 1944, el grup també va dur a terme missions d'interdicció, com el bombardeig de ponts i posicions d'artilleria al juny en suport de la Invasió de Normandia. El mes següent, les tripulacions aèries van bombardejar posicions enemigues a Saint-Lô , seguit d'atacs similars a Brest a l'agost i al setembre. A l'octubre de 1944, el 100è BG va atacar les defenses enemigues a l'ofensiva aliada a la Línia Sigfrid, i després va bombardejar parcs de classificació, pobles ocupats pels alemanys i objectius de comunicació a les Ardenes durant la batalla del desembre de 1944 al gener de 1945. Pels seus extraordinaris esforços en atacar instal·lacions alemanyes fortament defensades a Alemanya i en llançar subministraments a les Forces Franceses de l'Interior del juny al desembre de 1944, el 100è va rebre la Creu de Guerra francesa amb Palma.
El grup va realitzar la seva última missió de combat de la Segona Guerra Mundial el 20 d'abril de 1945. El mes següent, les tripulacions de la unitat van lliurar menjar a la gent de l'oest dels Països Baixos i, al juny, van transportar antics presoners de guerra aliats francesos d'Àustria a França. El desembre de 1945, el grup va tornar als Estats Units, on es va inactivar a Camp Kilmer, Nova Jersey, el 21 de desembre de 1945.
Guerra Freda El 29 de maig de 1947, el Quarter General de les Forces Aèries de l'Exèrcit va reactivar el 100è al Camp Aeri de l'Exèrcit de Miami. Des del moment de la seva activació, el grup es va entrenar i va operar com a unitat de reserva assignada a la 49a Ala de Bombardeig (més tard 49a Divisió Aèria). No és clar si la unitat estava completament dotada o equipada. Va ser inactivada el 27 de juny de 1949 a causa de reduccions pressupostàries.
100a Ala de Bombardeig La 100a Ala de Bombardeig, Mitjana, es va establir el 23 de març de 1953, però l'ala no es va activar com a part del Comandament Aeri Estratègic (SAC) fins a l'1 de gener de 1956. El retard es va deure a la construcció a la base programada de la unitat, la Base de la Força Aèria de Portsmouth (més tard rebatejada com a Base de la Força Aèria de Pease), New Hampshire. La construcció es va completar a finals de 1955 i, quan es va activar, la 100a Ala de Bombardeig va ser assignada a la 817a Divisió Aèria de la Vuitena Força Aèria.
El 1954, la 100a Ala de Bombarders va rebre els nous bombarders mitjans d'ala escombrada Boeing B-47E Stratojet, capaços de volar a altes velocitats subsòniques i dissenyats principalment per penetrar a l'espai aeri de la Unió Soviètica. La 100a Ala de Bombarders va operar des de la base aèria de Pease durant deu anys. En argot oficial, l'establiment "...va realitzar entrenament de bombardeig estratègic global i missions de reabastecimiento en aeri". Una de les assignacions temporals a l'estranger més significatives va tenir lloc durant els primers quatre mesos de 1958, quan la 100a va participar en l'últim desplegament d'ala completa de B-47. Durant aquest temps, els B-47 de New Hampshire van operar des de la base RAF Brize Norton, al Regne Unit. Posteriorment, els desplegaments a l'estranger van implicar la participació simultània de diverses ales de bombarders que participaven en l'entrenament de bombardeig estratègic global i el reabastecimiento en aeri global amb l'Stratojet.
A principis dels anys seixanta, es considerava que el B-47 estava arribant a l'obsolescència i s'estava eliminant gradualment de l'arsenal estratègic del SAC. A l'octubre de 1965, la Força Aèria va iniciar el Projecte Fast Fly per supervisar la inactivació de les últimes cinc ales del B-47 i els esquadrons de cisterna de suport. El 100è ARS va retirar el seu últim cisterna el 21 de desembre de 1965, quan l'avió 53-0282 va volar al Centre d'Emmagatzematge i Disposició d'Aeronaus Militars a la Base de la Força Aèria Davis-Monthan, Arizona. L'endemà, el 100è Esquadró d'Abastament Aeri va ser inactivat. L'ala va mantenir el seu compromís d'alerta terrestre a Pease fins al 31 de desembre de 1965 i es va inactivar el 25 de juny de 1966.
100a Ala de Reconeixement Estratègic El Quarter General del SAC va rebre autorització del Quarter General de la USAF per interrompre les seves ales controlades pel Comandament Major (MAJCOM) que estaven equipades amb avions de combat i per activar unitats controlades per la Força Aèria (AFCON), la majoria de les quals estaven inactives en aquell moment, que podien portar un llinatge i una història. L'11 de febrer de 1966, la 100a Ala de Reconeixement Estratègic va assumir la missió, l'equipament i el personal de la 4080a Ala de Reconeixement Estratègic. El 349è Esquadró de Reconeixement Estratègic va assumir el control dels avions Lockheed U-2 del 4028è Esquadró de Reconeixement Estratègic i el 350è Esquadró de Reconeixement Estratègic va assumir el control dels drons de reconeixement Ryan BQM-34 Firebee i els avions de llançament Lockheed DC-130 del 4025è Esquadró de Reconeixement Estratègic. La 4080a era una ala SAC MAJCOM, i el seu llinatge va acabar quan es va interrompre i no es va poder continuar mitjançant una reactivació posterior. El 100è es trobava ara a la base de la Força Aèria Davis-Monthan a Tucson, Arizona.