El Tour de França de 1935 fou la vint-i-novena edició del Tour de França i es disputà entre el 4 i el 28 de juliol de 1935, sobre un recorregut de 4.338 km, distribuïts en 21 etapes, sis d'elles dividides en dos sectors que es van disputar a una mitjana de 30,650 km/h. Tot i que l'equip francès era el favorit per revalidar la victòria, el belga Romain Maes es va fer amb el liderat en la primera etapa i ja no el va deixar fins a l'arribada a París. Durant la setena etapa, la principal amenaça per a Romain Maes en la lluita per la general, Antonin Magne, hagué d'abandonar en ser atropellat per un cotxe. Poc després l'espanyol Francisco Cepeda va patir un accident en el descens del Coll del Galibier. Tres dies més tard moria a l'hospital de Grenoble, sent la primera víctima mortal en carrera del Tour. Tour de France: An alternative view of the ultimate road race a The Independent, 6 juliol 2007.Cepeda, Tonon, Hélière, la chute et la tombe
Canvis respecte a l'edició anterior Els diners dedicats a premis s'incrementa i per primera vegada supera el milió de francs.
Participants
Com venia passant des de l'edició de 1930, el Tour de França de 1935 va ser disputat per equips nacionals. Bèlgica, Itàlia, Espanya, Alemanya i França van enviar equips formats per 8 ciclistes. A banda hi havia els ciclistes que corrien de manera individual, sense estar integrats en cap equip. Cada país podia enviar fins a quatre ciclistes que competissin individualment, però que en cas d'abandonament d'un membre de l'equip oficial podrien ocupar el seu lloc. Espanya només en va enviar tres, mentre Suïssa, que no tenia equip nacional, en va enviar quatre, per la qual cosa foren 23 el ciclistes individuals que van prendre la sortida. Finalment, hi havia la categoria "touriste-routiers", en què van participar 30 ciclistes. En total foren 93 els ciclistes que van prendre la sortida. Segons la nacionalitat, hi havia 41 francesos, 13 italians, 12 belgues, 12 alemanys, 11 espanyols i 4 ciclistes suïssos.
Favorits L'equip francès era el més fort de tots, ja que incorporava els tres guanyadors de les cinc darreres edicions del Tour, Antonin Magne, Georges Speicher i André Leducq, a més de l'escalador René Vietto i Maurice Archambaud, que havia liderat la classificació general durant forces etapes el 1933. A més, Roger Lapébie i Charles Pélissier corrien com a muntar com a individuals, cosa que significava que en cas d'algun abandonament podien ocupar el seu lloc a l'equip nacional francès.
Dels altres equips, sols els equips belgues i italians semblaven poder fer obra als francesos.
Recorregut Com en les edicions precedents el recorregut ressegueix França en el sentit de les agulles del rellotge, passant primer pels Alps i posteriorment pels Pirineus, sent els principals colls a superar el Galibier, el Tourmalet i l'Aubisca. En aquesta edició no hi ha cap nova vila que aculli una etapa.
Desenvolupament de la cursa miniatura|Romain Maes, al Tour de França de 1935. Durant la primera etapa el belga Romain Maes va tenir la sort de poder passar un pas a nivell poc abans que aquest quedés tancat, amb la qual cosa va aconseguir un minut d'avantatge respecte als immediats perseguidors, ja que aquests hagueren d'esperar-se. Tot i que l'intent de neutralitzar-lo, finalment Maes arribà a Lilla amb 53" sobre aquests.
En la segona etapa Romain Maes va tenir menys sort, ja que diverses punxades el van endarrerir fins a nou minuts de la capçalera de la cursa. L'equip belga va iniciar una llarga persecució durant 70 km fins que aconseguiren reintegrar-lo amb la resta de favorits. L'etapa va ser guanyada per l'esprintador francès Charles Pélissier. Romain Maes i Charles Pélissier passen a encapçalar les dues primeres posicions de la general, unes posicions que ningú espera que puguin mantenir durant gaire temps.
En la quarta etapa, amb el pas pel Ballon d'Alsace, l'equip francès no va tenir un bon paper. El primer francès a finalitzar l'etapa ho va fer en desena posició, i Romain Maes va augmentar l'avantatge al capdavant de la general fins a més de cinc minuts.
En el segon sector de la cinquena etapa Romain Maes va realitzar una excel·lent etapa, molt millor del que tothom podia esperar, ja que tan sols va perdre 38 segons respecte a Antonin Magne, un especialista en contrarellotge, en els gairebé 60 quilòmetres d'etapa. Magne pujà fins a la segona posició en la classificació general, a poc més de quatre minuts de Romain Maes.
La sisena etapa, la primera als Alps, era perfecte per a un escalador com Vietto, el qual no desaprofità l'ocasió per endur-se amb la victòria en solitari. Magne es mantenia uns quatre minuts darrere Romain Maes. En la setena etapa, Magne va ser atropellat per un cotxe, cosa que l'obligà a abandonar la cursa. En la mateixa etapa, en el descens del Galibier, l'espanyol Francisco Cepeda va patir un important accident que li provocà la mort tres dies més tard. Un dels seus pneumàtics s'havia rebentat per la fricció amb la llanda, cosa que li provocà la caiguda anant a gran velocitat. Amb l'abandonament de Magne Vasco Bergamaschi passà a ocupar la segona posició en la classificació general, més de dotze minuts darrere de Romain Maes. En la novena etapa Bergamaschi va perdre mitja hora, quedant fora de la lluita per la victòria. René Vietto va guanyar l'etapa, amb Francesco Camusso pocs segons rere seu. Romain Maes va perdre gairebé deu minuts, i Camusso va passar a ocupar la segona posició en la general, tres i mig minuts rere Maes.
En la desena, onzena i dotzena etapes Romain Maes va guanyar una mica de temps sobre Camusso. El segon sector de la tretzena etapa va ser una contrarellotge per equips, en la qual l'equip francès va superar a l'equip belga per 27 segons, quedant Speicher tercer, a vuit minuts i mig en la general. En el segon sector de la catorzena etapa Romain Maes acabà en segona posició, augmentant el seu avantatge en la general a més de deu minuts sobre Speicher, el qual passà a ocupar la segona posició.
En la quinzena etapa arribà el torn dels Pirineus. Els belgues Félicien Vervaecke i Sylvère Maes arribaren escapats amb molt de temps sobre la resta de favorits, cosa que els va dur a la segona i tercera posició de la general, rere el seu compatriota Romain Maes.
En la setzena etapa, amb el pas pel Tourmalet i l'Aubisca Romain Maes va tenir problemes per seguir els seus rivals. L'equip belga havia controlat la carrera durant els primers tres ports de muntanya, però en el quart, l'Aubisca, els italians Ambrogio Morelli i Orlando Teani van escapar-se. Morelli va guanyar l'etapa i es va endur la bonificació, mentre Romain Maes necessitava l'ajuda dels seus companys Vervaecke i Jules Lowie per mantenir el liderat per tan sols dos minuts i mig sobre Morelli després de perdre més de sis minuts en l'etapa.
En el primer sector de la divuitena etapa Morelli va perdre deu minuts. Jean Aerts va creuar la línia de meta en primera posició, però fou desqualificat i relegat a la segona posició per irregularitats en l'esprint. Maes finalitzà segon en el segon sector de l'etapa i incrementà la diferència en tres minuts més. Inicialment Jean Fontenay fou declarat el vencedor de l'etapa, però posteriorment fou penalitzat amb cinc minuts pel jurat en saber-se que havia estat remolcat per un vehicle.
Romain Maes va acabar el Tour amb una victòria d'etapa en solitari en l'arribada a París.
Resultats Etapes Les etapes 5, 13, 14, 18, 19 i 20 foren dividides en dos sectors, sempre amb un primer sector en línia i un segon sector en contrarellotge, ja fos individual o per equips. Les etapes 5B, 14B i 18B foren una contrarellotge individual, mentre les etapes 13B, 19B i 20B foren per equip. En les contrarellotges per equip de 1935, els ciclistes d'un mateix equip prenien la sortida plegats, però a diferència de les proves actuals el que comptava era el temps individual, per la qual cosa la contrarellotge no era guanyada per un equip, sinó per un ciclista.
+Resultat de les etapesEtapaDataRecorregutKmVencedor d'etapaLíder de la general 1a 4 de juliol París - Lilla 22px|Etapa plana Etapa plana 262 2a 5 de juliol Lilla - Charleville-Mézières 22px|Etapa plana Etapa plana 192 3a 6 de juliol Charleville-Mézières - Metz 22px|Etapa plana Etapa plana 161 20px|Itàlia Rafaële Di Paco 4a 7 de juliol Metz - Belfort Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 220 5a (a) 8 de juliol Belfort - Ginebra 22px|Etapa plana Etapa plana 262 5a (b) 8 de juliol Ginebra - Évian-les-Bains 20px|link=Contrarellotge individual|22px Contrarellotge individual 58 20px|Itàlia Rafaële Di Paco 6a 10 de juliol Évian-les-Bains - Aix-les-Bains Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 207 7a 11 de juliol Aix-les-Bains - Grenoble 22px|Etapa de muntanya Etapa de muntanya 229 20px|Itàlia Francesco Camusso 8a 12 de juliol Grenoble - Gap Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 102 9a 13 de juliol Gap-Digne-les-Bains 22px|Etapa de muntanya Etapa de muntanya 229 10a 14 de juliol Digne-les-Bains - Niça 22px|Etapa plana Etapa plana 156 11a 16 de juliol Niça - Canes Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 126 12a 17 de juliol Canes - Marsella 22px|Etapa plana Etapa plana 195 13a (a) 18 de juliol Marsella - Nimes 22px|Etapa plana Etapa plana 112 20px|Itàlia Vasco Bergamaschi 13a (b) 18 de juliol Nimes - Montpeller 20px|link=Contrarellotge per equips|22px Contrarellotge per equips 56 14a (a) 19 de juliol Montpeller - Narbona 22px|Etapa plana Etapa plana 103 14a (b) 19 de juliol Narbona - Perpinyà 20px|link=Contrarellotge individual|22px Contrarellotge individual 63 15a 20 de juliol Perpinyà - Luchon 22px|Etapa de muntanya Etapa de muntanya 325 16a 22 de juliol Luchon - Pau 22px|Etapa de muntanya Etapa de muntanya 194 20px|Itàlia Ambrogio Morelli 17a 24 de juliol Pau - Bordeus 22px|Etapa plana Etapa plana 224 18a (a) 25 de juliol Bordeus- Rochefort 22px|Etapa plana Etapa plana 158 18a (b) 25 de juliol Rochefort- La Rochelle 20px|link=Contrarellotge individual|22px Contrarellotge individual 33 19a (a) 26 de juliol La Rochelle- La Roche-sur-Yon 22px|Etapa plana Etapa plana 81 19a (b) 26 de juliol La Roche-sur-Yon- Nantes 20px|link=Contrarellotge per equips|22px Contrarellotge per equips 95 20a (a) 27 de juliol Nantes - Vire 22px|Etapa plana Etapa plana 220 20a (b) 27 de juliol Vire- Caen 20px|link=Contrarellotge per equips|22px Contrarellotge per equips 55 20px|Itàlia Ambrogio Morelli 21a 28 de juliol Caen- París 22px|Etapa plana Etapa plana 221
Classificació general El ciclista que arribava a la meta en el menor temps era proclamat el vencedor d'etapa. Els diferents temps de cada etapa eren sumats per aconseguir la classificació general, guanyada pel ciclista amb menor temps acumulat. Si un ciclista havia rebut alguna bonificació de temps es restava del total, de la mateixa manera que les penalitzacions de temps s'afegien al total. El líder de la cursa era identificat pel mallot groc.
+ 20px|Mallot groc Classificació general (1–10) Pos. Ciclista Equip Temps1 Bèlgica 141h 32' 00"2 20px|Itàlia Ambrogio Morelli Itàlia individual + 17' 52"3 Bèlgica + 24' 06"4 Bèlgica individual + 35' 24"5 Bèlgica individual + 51' 26"6 França + 54' 29"7 França + 1h 09' 28"8 França + 1h 21' 03"9 Touriste-routier + 1h 34' 02"10 Oskar Thierbach Alemanya + 2h 00' 04"