miniatura|Placa a l'església d'Arrangoitze amb abundants exemples de cognoms bascos. Els cognoms bascos són gairebé sempre topònims que designen noms de pobles, llocs, llogarrets, valls, muntanyes i, sobretot, cases. Segons Albert Dauzat, «la freqüència més alta (més de nou dècimes parts) a França s'observa al País Basc, on gairebé tots els cognoms evoquen una localitat, una finca o la casa. Aquí, l'home depenia estretament de la terra; la casa basca ho era tot; simbolitzava la família i tenia prioritat sobre l'individu».
El Govern Basc d'Euskadi ha identificat gairebé 11.000 cognoms o noms de família bascos creuant-los amb el cens electoral estatal, tant al País Basc com en altres comunitats autònomes espanyoles.
Convencions Noms A Espanya, els territoris sota influència de la cultura basca (concretament, Euskadi i Navarra) segueixen generalment el costum onomàstic castellà. Un basc bilingüe no necessàriament tindrà un nom basc, i un basc castellanoparlant pot tenir un nom basc o un diminutiu basc d'un nom castellà.
Malgrat tot, cal fer notar el següent:
Alguns noms i cognoms bascos són transliteracions al basc, com ara Ander per Andrés (Andreu), Iñaki per Ignacio (Ignasi) i Ane per Ana (Anna). En alguns casos, el significat original del nom es tradueix al basc, ja que Zutoia i Zedarri corresponen al castellà Pilar. Per contra, alguns noms bascos, com ara Xabier i Eneko, s'han transliterat al castellà (Javier i Íñigo, Xavier i Ènnec en català). Alguns noms bascos, que no tenen un significat directe en castellà, són exclusius de la llengua basca: Eneko (tot i que té la versió castellanitzada Íñigo), Garikoitz, Urko. Recentment, s'han popularitzat noms bascos sense equivalents directes en altres idiomes, com ara Aitor (un patriarca llegendari), Odei ('núvol'), Iker ('recerca') i Amaia ('la fi').
Els noms bascos són predominants al País Basc peninsular, una reacció a l'obligació imposada pel règim franquista d'emprar noms castellans. Després de la mort de Franco i la restauració de la democràcia, molts adults van canviar-se el nom espanyol pel seu equivalent basc, com ara Miguel per Mikel.
Una font de noms bascos moderns és la Deun-ixendegi euzkotarra ('Col·lecció de noms de sants bascos') del líder nacionalista Sabin Arana, publicada el 1910. Per tal de substituir les adaptacions tradicionals dels noms europeus, Arana en va proposar d'altres que havia inventat i que, en la seva opinió, eren més fidels als originals i més adequats a la fonologia basca. Per exemple, el seu germà Luis es va convertir en Koldobika, del fràncic Hlodwig. El tradicional Peru (del castellà Pedro), Pello o Piarres (del francès Pierre), es va convertir en Kepa, de l'arameu כיפא (Kepha). Considerava que el sufix -[n]e era femení per naturalesa, i a partir d'aleshores, noms de pila com ara Nekane (neka 'dolor' + ne, 'Dolors') o Garbiñe (garbi 'net' + ne, 'Immaculada [Concepció]') són comuns entre les dones basques.
Cognoms miniatura|Txabarri, a Galdames, una de les moltes formes dialectals dEtxebarria ('Casanova') Sovint, un cognom basc designa la casa ancestral del portador; per exemple, Etxebarria — «la casa nova: Casanova» (etxe 'casa' + barri 'nova' + sufix absolutiu -a), significa "relacionat amb una casa d'aquest nom"; de manera similar, Garaikoetxea — «la casa a les altures: Casadamunt» (garai 'alçada' + ko 'de' + etxe 'casa'). De vegades, el nom no designa la casa en si, sinó una característica del lloc, com ara Saratxaga — «el lloc dels salzes, salzeda» (saratze 'salze' + -aga 'ubicació'); Loiola — «el lloc del fangar» (loi 'fang' + ola 'cabana, farga, lloc'); Arriortua — «l'hort de pedra» (harri 'pedra' + ortu 'hort').
Singularitats A Biscaia i Guipúscoa, no era habitual adoptar el nom d'un lloc de residència, excepte en el cas dels infants trobats. Alguns cognoms compostos bascos es crearen a partir de dos noms diferents, com ara Elorduizapaterietxe — Elordui 'espinar' + Zapaterietxe 'casa del sabater', una pràctica que il·lustra la lleialtat familiar o la mateixa importància de les dues famílies. Aquest costum de vegades dóna lloc a cognoms sorprenentment llargs, ja que un nom ja compost es pot emprar per crear-ne un altre; el cognom més llarg conegut a l'estat espanyol és el basc Burionagonatotoricagageazcoechea, format a partir de Buriona + Gonatar + Totorika + Beazcoetxea.
A Àlaba i a l'oest de Navarra es va seguir una fórmula distintiva, amb el cognom compost, és a dir, un primer títol d'origen castellà, normalment un patronímic que fa servir el sufix basc -ez + 'de' + un topònim basc (normalment, un poble). Exemples d'això en serien Fernández de Larrinoa, Ruiz de Gauna o López de Luzuriaga, cosa que no implica un origen noble. Per tant, els cognoms poden ser molt llargs si es requereixen tant els cognoms paterns com els materns en omplir un formulari, per exemple. Aquestes formes s'han trobat documentades ja a partir del 1053.
Història Abans del , tots els bascos nascuts de pares bascos i d'origen basc immemorial eren considerats nobles (alguns noms bascos, com ara Irujo i Heredia, estaven relacionats amb certes antigues famílies nobles d'Espanya), i molts d'ells van fer servir el seu estatus per emigrar amb privilegis a altres zones de l'Imperi Espanyol, particularment a les Amèriques, cosa que va fer que alguns cognoms bascos esdevinguessin comuns a l'Amèrica Llatina: Mendoza — mendi + hotz «la muntanya freda»; Garmendia — gar + mendi «la muntanya de foc»; Salazar — sala + zahar «sala vella, mas vell» i Heredia — derdia, «el (del) mig».
Al tombant del , Sabin Arana (1865-1903) va inventar un costum onomàstic tot invertint l'ordre dels noms i cognoms en la forma que considerava més d'acord amb la sintaxi basca; una dona anomenada Miren Zabala seria anomenada, doncs, Zabala'tar Miren —primer el cognom, seguit del sufix -tar que indica el gentilici (Bilbotar: 'de Bilbao') i després el nom—; el significat seria «Miren, de la família Zabala». La raó d'això és que en basc, un mot declinat (aquí, Zabala'tar) que s'aplica a un nom comú es diu abans d'aquest substantiu; un altre exemple és el mateix nom de ploma d'Arana, Arana ta Goiri'tar Sabin ('Sabin, de les famílies Arana i Goiri'). Aquest nou costum va restar reclòs dins la literatura nacionalista i no es va reflectir en els documents oficials, que s'adherien a la convenció castellana.
Fins al 1978, el castellà era l'única llengua oficial del registre civil i els noms bascos s'havien de registrar segons les normes fonètiques espanyoles (per exemple, el so «ch» castellà correspon als «ts», «tx» o «tz» bascos, de manera que algú amb el nom «Krutxaga» hauria d'escriure-ho «Cruchaga», ja que la lletra «k» tampoc es fa servir en castellà). Tot i que la restauració democràtica va posar fi a aquesta política, permetent oficialment el canvi de cognoms a la versió basca, molta gent encara conserva els cognoms escrits en castellà, fins i tot dins la mateixa família: un pare nascut abans de 1978 es pot dir «Echepare» i els seus fills, «Etxepare».
Grafia miniatura|La signatura de Diego de Zabala (ca. 1654) reflecteix el so real de la 'z': Çabala La política de noms franquista anterior a 1978 fins i tot va canviar la pronúncia habitual d'alguns cognoms bascos. Per exemple, en basc, la lletra 'z' conserva un so sibilant similar a la 's', mentre que el castellà l'ha canviat; així, un cognom com 'Zabala' es pronunciaria de manera similar a 'sabala', mentre que en castellà, com que la 'z' produeix un so /θ/ (AFI), el cognom es llegiria '/θa.bala/'. Però com que la lletra 'z' existeix en castellà, el registre civil no va obligar els Zabala a transliterar el seu cognom, tot i que qualsevol persona no basca llegiria Zabala a l'estil castellà en comptes de Sabala, Tsabala.
Des de la introducció del basc estàndard i d'un estàndard escrit comú, el nombre de variants ortogràfiques no autòctones ha començat a minvar, especialment al País Basc peninsular, adoptant una forma d'acord amb el significat del cognom en basc, que continua sent irrellevant en altres grafies lingüístiques. L'Euskaltzaindia manté una base de dades amb la forma estandarditzada dels noms personals.
La taula següent mostra alguns exemples de les divergències ortogràfiques (cal dir que en les grafies basades en el francès, la 'D' no és històrica i representa el partitiu francès /d'/).
Estàndard modernOrtografia castellanaOrtografia francesaAroztegiArosteguiRosteguyElizaldeElizaldeElissalde/Delissalde/DelissaltEnekoIñigo/YñigoÉneco/Ínego/EtxeberriaEcheverríaEtcheverry/Detcheverry/EcheverriEtxepareEchepareEtchepare/DetchepareEzkibelEsquivelEsquibelIntxaustiInchaustiYnchaustyZubiriZubiriÇubiry
Exemples Cases familiars Com s'ha dit, la majoria dels cognoms bascos moderns no patronímics són topònims, molts dels quals relatius a la casa familiar de qui els porta. Aquests, al seu torn, es divideixen en dues categories:
Els descriptius de la casa familiar. Normalment, es refereixen a la ubicació relativa de la casa o a la finalitat de l'edifici. Els que en perpetuen el nom del primer propietari. Normalment és un nom d'home. Aquests cognoms són relativament recents.
Els cognoms de qualsevol de les dues categories es formen fent servir substantius, adjectius i diversos sufixos i terminacions com ara la terminació absolutiva -a, el sufix adverbial -ko i la terminació genitiva -ren. Un exemple de dues d'aquestes terminacions alhora és Martinikorena 'la casa de Martiniko' (un hipocorístic navarrès de 'Martin'). Un altre exemple seria Mikelena 'la [casa] den Mikel'.
Els exemples següents són cognoms que fan referència a la ubicació de la casa familiar.
Cognom Elements SignificatArrigorriagakoa(h)arri 'pedra' + gorri 'vermella' + aga 'lloc de' + -ko 'de' + -a 'el'el del lloc de les pedres vermellesAroztegi(h)arotz 'ferrer/fuster' + -t + egi 'casa'farga/fusteria Bidartebide 'camí' + arte 'enmig' enmig del(s) camí(camins)Bolibarbolu 'molí' + ibar 'vall'vall del molíElkanoelke 'hort' + no 'petit'hortetElizondoeliza 'església' + ondo 'a prop'a prop de l'església, església properaEtxandietxe 'casa' + handi 'gran'casa granEtxarteetxe 'casa' + arte 'enmig'casa del mig, casa mitjanaEtxeberrietxe 'casa' + berri 'nova'casa novaGoikoetxeagoi 'lloc elevat' + etxe 'casa' + -a 'la'la casa del lloc elevat, la casa de daltIbaigurenibai 'riu' + guren 'vora'vora del riuIbarraibar 'vall' + -a 'el'la vallLardizaballahardi 'esbarzerar' + zabal 'ample'esbarzerar ampleLekubarrileku 'lloc' + barri 'nou'lloc nouLoiolalohi 'fang' + -ola 'lloc'lloc del fangar, fangósMariñelarenaMarinela 'mariner' + sufix -renadel mariner (casa/fill)Mendiluzemendi 'muntanya' + luze 'llarga'muntanya llargaMendozamendi 'muntanya' + hotz 'freda' + -a 'la'la muntanya fredaUrberoagaur 'aigua' + bero 'calenta' + -aga 'lloc de'el lloc d'aigua calentaZabalazabal 'ample' + -a 'el'l'ample, el grosZubiondozubi 'pont' + ondo 'a prop'a prop del pont, pont properYñigo (Eneko)ene- 'meu' + -ko (hipocorístic)el meu petit (amor/estimat)
Elements comuns Els cognoms bascos no patronímics són relativament fàcils d'identificar per l'alta freqüència de certs elements i terminacions emprats en la seva formació, tenint en compte les variants ortogràfiques.