L' Atrevidava ser una corbeta de la Armada Espanyola l'advocació de la qual era Santa Rufina,Segons la tradició, els vaixells de l'Armada Espanyola de l'època el nom de la qual no era de caràcter religiós, a més del nom pel qual eren coneguts, posseïen un altre nom més que sí que ho era, denominat advocació; en el cas que el seu nom fos religiós, solien tenir un segon nomeni que podria ser religiós o no, denominat àlies. bessona de la Descubierta, famoses per haver participat en l'expedició de Alessandro Malaspina entre 1789 i 1794. Va ser parcialment rescatada més de dos segles després, en ocasió de les obres de dragatge per a l'ampliació del port de Montevideo, per part de la Terminal Cuenca del Plata.
El projecte miniatura|mascaró de proa de l'Atrevida (restes arqueològiques en exhibició) L' Atrevida va ser construïda expressament per a formar part d'una expedició científica al voltant del món que portaria 104 tripulants. El nom original va ser Santa Rufina, però se li va donar el sobrenom Atrevida i va quedar al comandament de José de Bustamante y Guerra. El viatge va ser realitzat al costat d'una altra embarcació igual, anomenada amb l'advocació de Santa Justa, el capità de la qual va ser Alejandro Malaspina. Tots dos capitans havien proposat al rei d'Espanya una expedició polític-científica recorrent gairebé totes les possessions espanyoles a Amèrica i Àsia, que va ser acceptada i va sortir quan les corbetes van estar ràpides: Descoberta va ser la nau comandant i Atrevida la subalterna. 400px|miniatura|Aquest mapa mostra la ruta del vaixell Descubierta de Malaspina sense el retorn a Espanya des de Tonga. La ruta de l'Atrevida de Bustamante era pràcticament la mateixa, però es desviava en alguns llocs. Disseny i construcció Les corbetes Descubierta i Atrevida van ser construïdes simultàniament en l'Arsenal de la Carraca en 1789 per l'enginyer comandant de l'arsenal Tómas Muñoz. Els dos vaixells tenien una eslora de 33,3 m, amb una màniga de 8,7 m i un calat de 4,3 m. Disposaven de portes per a 22 canons de 8 lb i uns altres 4 canons en el pont. Per a l'expedició científica, la seva artilleria va ser reduïda a 16 canons de 6 lb per raons de pes i comoditat.
Incorporaven un parallamps d'última generació, consistent en una peça metàl·lica troncocònica d'un metre de longitud, des de la qual descendia una cadena de gruix variable fins a l'aigua. Tots dos vaixells van realitzar els seus proves de mar el 5 de juliol de 1789, amb Malaspina i Antonio de Ulloa a bord de la Descoberta.
Implementació A més de l'armament, comptava amb biblioteca, laboratori i variat instrumental (astronòmic, nàutic, geodèsic, meteorològic, físic, químic i biològic). No eren naus de guerra, sinó que es van adequar per a navegar ràpid: es van construir amb fustes selectes adequadament calafatejades, amb un folre de coure en el casc per a augmentar la resistència en climes diversos.
Els mariners eren asturians, gallecs i biscaïns, per estar acostumats al fred i de caràcter amable, adequat al tracte amb els indígenes. Seleccionen 3 naturalistes, un cirurgià, un capellà, fusters, calafats, ferrers, grumets, criats, pilots, pintors, guàrdia marinas, artillers i la classe de tropa. Anaven els més distingits astrònoms, hidrògrafs i cartògrafs de la marina espanyola.
Itinerari Al juny de 1789 surten del port de Cadis rumb a Montevideo, on arriben després de 52 dies.
any lloc 1789 Montevideo - Puerto Deseado- Illes Malvines- Cap d'Hornos 1790 San Carlos- Valparaíso- Coquimbo- El Callao- Guayaquil- Panamá 1791 es divideixen: costa nord-oest - Costa nicaragüenca, Monterrey, Acapulco 1792 Illes Filipines- Oceania 1793 Nova Zelanda - Sídney- Illes Vavao - el Callao 1794 Montevideo- retorn a Cadis
Després de l'expedició De retorn a Espanya, els expedicionaris van ser ben rebuts, a causa de les riqueses que portaven, però la situació política havia canviat. Les naus van passar al servei de l'armada espanyola, assignades a les forces navals de Cadis, patrullaven des de Montevideo a les Malvines. En 1797 van partir rumb al Riu de la Plata, transportant argent viu.
En 1805, l' Atrevida estava en l'Apostador Naval de Montevideo i en 1807, durant les invasions angleses, es va quedar a l'entrada del canal del port, defensant-lo, mentre va poder resistir. El seu capità Antonio Leal de Ibarra, davant la imminent derrota, va ordenar incendiar-la per a obstaculitzar un temps més l'entrada dels anglesos en el port i cobrir la retirada per terra dels espanyols.
El poc que va quedar del vaixell va ser desballestat dies després: es va aprofitar tot, des del llast fins a la fusta. L'esclat de l' Atrevida va impactar a la societat montevideana, no sols per la magnitud de l'incendi sinó per estar associada a l'obertura del mercat a altres països, fins llavors monopolitzat per Espanya. L'afebliment de la colònia per part dels anglesos va afavorir l'inici del moviment emancipador al Riu de la Plata, cap a 1810.
Recuperació de peces en el segle XXI L'any 2007, la Terminal Cuenca del Plata del port de Montevideo, inicia obres per a guanyar terreny a la badia: una draga de succió va provocar l'alliberament d'elements atrapats en el fang del fons: un càntir de ceràmica espanyola dels segles XVIII i XIX que conservava el seu tap de suro i unes grans fustes tallades que van completar un conjunt de quatre peces que van acoblar per a compondre parts d'un lleó engallat, corresponent al mascaró de la corbeta espanyola Atrevida: el cos, una de les arpes i part de la cua. El descobriment va ser realitzat per l'arqueòleg aragonès Manuel Martín-Bueno.
En 2008, el Dr. Juan Oribe Stemmer va determinar la seva procedència i la signatura Katoen Natie TCP va sol·licitar la seva custòdia a la Comissió de Patrimoni Històric de la Nació. En 2010 va finalitzar el procés de preservació i en 2011 es va presentar el projecte de socialització, que s'executa en 2012. Les peces recuperades s'exhibeixen en la seu de les oficines de Terminal Cuenca del Plata, al carrer Buenos Aires 275.
Identificació de l'origen miniatura|Rèplica del mascaró de l' Atrevida en la seu administrativa de la terminal Cuenca del Plata. L'origen de les peces trobades va ser establert sobre la base d'una rigorosa recerca: primer es va determinar l'espècie de fusta amb què està construït el mascaró: Pinus silvestris, utilitzat per la marina ibèrica. Després es va investigar que les embarcacions que usaven aquest tipus de figures eren del segle XVIII i al·ludien al nom d'aquesta, però en el cas d'Espanya, de 1753 a 1793 l'armada va usar el lleó engallat coronat, tal com el de la troballa. Finalment, es va identificar el navili espanyol que s'havia enfonsat a l'ancorada de Montevideo en aquesta època: dels dos possibles només es correspon amb la grandària de la proa de l' Atrevida, de la qual es té un dibuix realitzat durant l'expedició, la qual cosa es complementa amb la complexitat de la peça, de la qual falta el cap.
Procés de recuperació La permanència en l'aigua d'objectes de fusta fa que els seus espais estructurals i els que es creen per degradació són ocupats per aigua, formant una estructura única que permet mantenir la forma original. Si es treu de l'aigua, perd manteniment, es contreu, deforma, s'esquerda. Existeixen procediments per a evitar-ho com la impregnació amb una substància soluble, que se solidifica en assecar-se, però que s'ha de graduar per a evitar que es obturen les vies de penetració. La resina sintètica ha estat substituïda per sucre, per ser natural i admetre la reversió del procés en cas de resultar necessari. Primer es va realitzar desalinització durant més d'un any, després es va començar a agregar sucre durant un altre any fins a una concentració de 60%, es van agregar productes per a inhibir el desenvolupament de bacteris i finalment es va deixar assecar a l'aire.
El mascaró de proa A l'origen, els mascarons eren figures màgico-religioses que identificaven els navilis. Des del final del segle XVI al segle XIX eren comuns en els vaixells de vela, amb longituds fins a 3 m. Eren tallats per artesans, generalment en fusta pintada amb altres ornaments.
Un lleó engallado és un lleó alçat amb les potes davanteres aixecades i les posteriors secundades, simètricament.
Notes
Referències
Enllaços externs Las corbetas "Atrevida" y "Descubierta" de la Expedición Malaspina
Bibliografia
Categoria:Corbetes de l'Armada Espanyola Categoria:Montevideo