El turó de l'Odèon és una zona situada al nord-est del jaciment de Cartago, a Tunísia. Aquest turó acull restes romanes, com ara les del teatre i l'odèon. S'estén des d'allà el Parc de les Vil·les romanes, que permet passejar per una zona en gran part excavada de l'antiga ciutat. El parc conté la Vil·la de l'Aviari, la vil·la romana més ben conservada del jaciment de Cartago, i un mosaic descobert a prop del monument amb columnes, el mosaic dels cavalls, que hi ha estat traslladat.

Topografia i ubicació esquerra|miniatura| Vista dels elements del turó de l'Odèon i del Parc arqueològic de les Vil·les romanes, números 10 a 12 esquerra|miniatura| Mapa de la ciutat romana de Cartago El turó de l'Odèon i el Parc de les Vil·les romanes són a l'est de Cartago i al nord del parc de les Termes d'Antoní. La zona que l'envolta ara és el palau presidencial al sud, mentre que al nord es va construir la Mesquita de Malik ibn Anas.

Història Tot i que la zona es troba fora dels límits de la ciutat púnica de Qart Hadasht, destruïda el 146 abans de la nostra era, durant les excavacions realitzades s'han trobat restes preromanes al jaciment. Algunes fonts també n'esmenten restes significatives, en particular un extracte del Tractat de la resurrecció de la carn de Tertul·lià, que esmenta tombes púniques. Algunes d'aquestes sepultures s'han datat del segle III abans del present.

El gran incendi del segle II, que va assolar la capital del procurator de la província, permeté el desenvolupament d'aquesta zona muntanyosa dins d'un important projecte urbanístic. Per a aquesta ocasió es va construir una vasta àrea de residències luxoses, inclosa la "Vil·la Aviari". Un monument circular, excavat durant la campanya de la UNESCO, anomenat "rotonda sobre un podi quadrat", a vegades es data de l'era cristiana i alguns investigadors l'identifiquen com un mausoleu. També es va trobar a prop una inscripció a Asclepi, cosa que suggereix que el temple púnic d'Eshmun estava situat ací. De fet, els textos indiquen que els romans construïren el temple a la deïtat corresponent del seu panteó al mateix lloc. L'últim element fonamental del programa de construcció és un vast espai dedicat a activitats de lleure, que inclou un teatre datat del segle II i un odèon del segle III. esquerra|miniatura| Vista del teatre a principis del s. XX miniatura| Mapa del turó del teatre de Cartago Segons Victor de Vite, tota la zona fou devastada pels vàndals. Hi vivia, però, una població residual i un hàbitat persistia entre les ruïnes.

Després d'un llarg període d'abandonament, la zona fou redescoberta a començament del segle XX. L'odèon s'excavà entre els anys 1900 i 1901, i el teatre es va desallotjar el 1904 i es restaurà per a utilitzar-lo per a produccions de vestuari a principis del s. XX.

El lloc també està marcat per la història contemporània: Winston Churchill hi va pronunciar un discurs a les seues tropes en la Segona Guerra Mundial. El teatre fou restaurat el 1967 per a acollir el Festival Internacional de Cartago.

Edificis públics Diferents principis han guiat la construcció de les dues principals instal·lacions d'oci, que es troben l'una al davant de l'altra:

El teatre és una barreja de teatre grec i romà: les grades estan sostingudes per un sistema de voltes, però també aprofiten el pendent del turó. La càvea constava de seccions amb seients separats per escales. L'orquestra, amb els seients mòbils més còmodes, es destinava a espectadors adinerats. El pulpitum era una paret que separava l'orquestra de l'escenari, mentre que el frons scænae era el teló de fons de l'edifici. L'odèon s'hagué de construir completament, ja que no aprofitava pas la topografia. Aquests principis són de mal comprendre a causa de l'abast de la destrucció, sense dubte unida al luxe dels materials emprats.

Teatre miniatura| Vista de la disposició actual dels seients del teatre Tertul·lià, en la introducció a les Florides n'esmenta la riquesa de la decoració, l'esplendor dels marbres de la càvea, el terra de parquet del prosceni i la bellesa de les columnes. Hi havia una columnata de marbre i pòrfir a la frons scænae, estàtues i ornaments epigràfics. Alguns fragments d'inscripcions descobertes al teatre informen sobre reparacions realitzades al s. IV.

Hi ha molt poques restes romanes de les grades de l'edifici actual, perquè la reconstrucció s'ha dut a terme sols per a les necessitats del Festival Internacional de Cartago. Els murs semicirculars també daten de principis del s. XX.

Odèon esquerra|miniatura| Restes de l'odèon prop de la Mesquita de Màlik ibn Anas miniatura| Subestructures de l'odèon el 2001 Per a l'Odèon, la situació actual és fins i tot pitjor que per al teatre: sols en resten rastres de subestructures, amb prou feines descobertes a començament del s. XX.

Les excavacions s'hi van dur a terme entre el 1994 i el 1999. Malgrat que el jaciment és en una zona no edificable, ara es troba a la rodalia de la Mesquita de Màlik ibn Anas. Construït adossat al teatre i sobre rasant, l'edifici tenia corredors semicirculars per a la circulació dels espectadors. Tertul·lià esmenta el descobriment de tombes durant la construcció de l'edifici.

Ornamentació miniatura| Estàtua d'Apol·lo descoberta al teatre Sols els textos antics ens permeten imaginar l'ornamentació dels dos edificis públics: Tertul·lià i Apuleu. Es van trobar, però, trossos de marbre a les cisternes de sota l'odèon.

Marbres utilitzats L'odèon estava adornat amb marbre rosa i verd, i les columnes tenien capitells corintis.

Obres d'art Adornaven els edificis moltes obres d'art, algunes de les quals es van trobar en les excavacions. Al teatre, les estàtues de deïtats o personatges es van dipositar al Museu Nacional del Bardo, inclòs el famós Apol·lo del teatre. La paret de l'escenari de l'odèon tenia nínxols que també contenien escultures.

Vil·les romanes esquerra|miniatura| Vil·la amb criptopòrtic a l'esquerra i al fons la Vil·la Aviari Les restes de les vil·les es troben en mal estat, tret de la "Vil·la Aviari". El principal interés n'és la visió d'un barri de la Colonia Iulia Carthago, organitzat en insulae o illes de 35 m x 141 m.

Característiques generals El barri del segle II té carrers disposats en un patró ortogonal, "terrasses apilades al vessant"; el tram d'aigües amunt es troba al terra, el tram aigües avall s'obri al carrer superior, per damunt del replà inferior. Els apartaments eren a la planta superior, i les botigues ocupaven la planta baixa al carrer.

Vil·la Aviari esquerra|miniatura| Mosaic de la Vil·la Aviari in situ miniatura| Vista de la Vil·la Aviari La vil·la és l'element principal del parc, per la qualitat de la restauració feta a la dècada del 1960. El nom de la vil·la prové del mosaic de la gàbia o aviari, amb presència d'ocells entre el fullatge, que ocupa el jardí, al centre del viridarium, cor d'un pati quadrat emmarcat per un pòrtic amb columnes de marbre rosa.

Al sud-oest hi ha una terrassa oberta al carrer. A l'oest, una galeria amb volta també serveix per alleujar la pressió del terra. L'atri n'és a l'est. Al nord es troben totes les cambres prestigioses, els apartaments d'estat, el larari i el vestíbul.

Aigües amunt, hi havia banys i botigues. Els apartaments privats eren a la planta superior, amb botigues davall el pòrtic de la terrassa. Sota el criptopòrtic hi havia un passeig protegit de l'oratge.

Referències Categoria:Jaciments arqueològics de la ciutat de Cartago Categoria:Edificis romans de Tunísia