Passeig i Rodalies és un barri de Manresa, situat al centre de la ciutat. Forma part dels divuit barris utilitzats per l'Ajuntament de Manresa en la divisió territorial municipal. El passeig de Pere III constitueix el seu principal eix urbà i comercial, i dins del barri hi ha també espais com la plaça d'Espanya i el parc de Puigterrà.

El sector adquirí bona part de la configuració urbana actual durant l'expansió de Manresa dels segles XIX i XX. El primer tram del passeig de Pere III, entre la plaça de Sant Domènec i l'actual plaça de Neus Català i Pallejà, fou inaugurat l'any 1891, i el seu entorn es convertí en un dels espais preferits per la burgesia industrial manresana per construir-hi les seves residències.

Geografia i estructura urbana miniatura|esquerra|300px|Passeig de Pere III, amb la plaça d'Espanya al fons.

Passeig i Rodalies té una superfície de 38,2 hectàrees. La diagnosi municipal situa el barri aproximadament entre el carrer del Bruc, a l'oest, el carrer de Carrasco i Formiguera, al nord, i la carretera de Vic, a l'est. Les carreteres de Vic, Santpedor i Cardona formen part dels principals eixos de connexió del sector amb la resta de la ciutat.

El passeig de Pere III n'és l'eix vertebrador. Al seu entorn es concentra una part important de l'activitat comercial, cultural i administrativa del centre de Manresa. La morfologia urbana és diversa: als trams centrals del passeig predominen els edificis de més alçada, mentre que a l'entorn del parc de Puigterrà són més habituals construccions de menor volum.

La delimitació estadística inclou íntegrament, entre altres, els carrers de l'Arquitecte Oms, Bonsuccés, Camps i Fabrés, Canonge Montanyà, Cardenal Lluch, Carrió, Casanova, Circumval·lació, Era de l'Esquerra, Era del Firmat, Josep Maria Planes i Maurici Serrahima, així com les places de Bonavista, Espanya i Independència.

Història Durant el segle XIX, Manresa es va expandir més enllà de l'antic recinte emmurallat. El passeig de Pere III es construí en aquest context de creixement urbà i el seu primer tram fou inaugurat l'any 1891. A partir d'aleshores, l'entorn del passeig es convertí en una zona residencial preferent de la burgesia industrial de la ciutat.

Durant les primeres dècades del segle XX s'hi bastiren diversos edificis representatius del modernisme i del noucentisme, especialment al passeig i als carrers immediats. Arquitectes com Ignasi Oms i Ponsa i Alexandre Soler i March hi deixaren algunes de les seves obres més destacades.

L'any 1928 el passeig adoptà el nom de Pere III, en honor de Pere el Cerimoniós, i l'any següent se n'inaugurà la prolongació fins a la Bonavista.

Al llarg del segle XX el sector es consolidà progressivament com una de les principals àrees centrals de Manresa, amb usos residencials, comercials, educatius, culturals i administratius.

Demografia Segons el padró municipal provisional, Passeig i Rodalies tenia 6.428 habitants el 30 de juny de 2024, davant dels 6.330 del desembre de 2023. En aquella data, 1.439 residents tenien nacionalitat estrangera, el 22,38% de la població del barri.

Patrimoni i espais urbans Passeig de Pere III El passeig de Pere III és un dels principals espais urbans de Manresa. La seva urbanització durant els segles XIX i XX va afavorir la construcció de nombrosos edificis residencials i equipaments representatius de l'expansió moderna de la ciutat.

Casino de Manresa miniatura|300px|Casino de Manresa.

El Casino de Manresa és un edifici modernista projectat per Ignasi Oms i Ponsa i inaugurat l'any 1906. Inicialment funcionà com a club social de les classes benestants manresanes i disposava, entre altres espais, de sales de joc, lectura i ball, cafè-bar i pista de tenis.

Durant el segle XX l'activitat del Casino entrà en decadència fins al seu tancament durant la dècada de 1970. Posteriorment fou adquirit i rehabilitat per l'Ajuntament i es convertí en equipament cultural i biblioteca pública.

Església de Crist Rei miniatura|300px|Església de Crist Rei.

L'església de Crist Rei està situada al passeig de Pere III, a la confluència amb el carrer de Carrió. El projecte fou obra d'Alexandre Soler i March i, després de la seva mort, fou continuat per l'arquitecte Josep Maria Armengou. La construcció s'inicià l'any 1942 i el temple fou beneït el 1957.

L'edifici és d'estil historicista neogòtic, presenta tres naus i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local. Fou construït en substitució de l'antiga església de Sant Pere Màrtir, enderrocada a l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Teatre Kursaal El Teatre Kursaal, situat al primer tram del passeig de Pere III, fou construït l'any 1927 per encàrrec de l'empresari Andreu Cabot.

Després d'un llarg període de decadència i d'un procés de rehabilitació, reobrí l'any 2007 com a teatre i equipament cultural.

Parc de Puigterrà miniatura|300px|Puigterrà.

El parc de Puigterrà ocupa el turó del mateix nom, també conegut històricament com el turó del Castell. Al cim es conserven restes d'una fortalesa d'època medieval, protegides com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Durant la Guerra Civil espanyola s'hi construí també un refugi antiaeri format per una xarxa de galeries excavades sota el turó.

Institut Lluís de Peguera miniatura|300px|Institut Lluís de Peguera.

L'Institut Lluís de Peguera, situat a la plaça d'Espanya, és un centre històric d'ensenyament secundari. L'edifici fou projectat l'any 1907 per Alexandre Soler i March i la seva construcció s'allargà fins al 1929.

L'arquitectura de l'edifici presenta trets de transició entre el modernisme i el noucentisme. La composició original s'organitza entorn d'un cos central i dos grans cossos laterals.

Vida veïnal El barri disposa de l'Associació de Veïns Passeig i Rodalies, amb seu al carrer de Circumval·lació.

El caràcter central del barri fa que concentri nombrosos establiments comercials, equipaments educatius, culturals i administratius i una part important de l'activitat urbana del centre de Manresa.

Referències

Categoria:Barris de Manresa