Sant Bartomeu és un dels cinc barris de Navarcles, al Bages. El barri es va formar principalment a partir de la darreria de la dècada de 1950, entorn de l'antic raval i de la capella de Sant Bartomeu, de la qual pren el nom.

miniatura|350px|Capella de Sant Bartomeu, que dona nom al barri.

Història Fins a la fi del segle XVIII, en aquest sector hi havia essencialment la capella de Sant Bartomeu, aleshores separada del nucli de Navarcles. L'any 1797, el pagès Josep Comellas va dividir un camp de la seva propietat, conegut com el Camp de Sant Bartomeu, en dinou patis destinats a la construcció de cases amb hort. L'any 1816 ja hi havia vuit cases edificades i el 1883 n'hi havia dotze. Aquest conjunt constituí el raval de Sant Bartomeu.

El raval estava separat del poble per la riera de Merdaenllà. El 1877, alguns veïns van sol·licitar la construcció d'un pont per travessar-la i, el 1908, davant el mal estat de la palanca existent, se'n va acordar la substitució per una altra amb bigues de ferro.

Formació del barri modern La urbanització del sector es va reprendre a la darreria de la dècada de 1950. Les famílies arribades a Navarcles des d'altres indrets de l'Estat, especialment d'Andalusia, s'havien instal·lat inicialment als voltants del camp de futbol i posteriorment van començar a construir habitatges als camps situats a l'altra banda de la riera de Merdaenllà.

La primera llicència d'obres recollida en la documentació municipal d'aquesta nova etapa és del 27 d'abril de 1958. Durant els primers anys de la dècada de 1960 es van anar configurant les noves urbanitzacions i el 1961 l'Ajuntament va acordar eixamplar el carrer de Sant Bartomeu fins als set metres. El 1963 es va encarregar el projecte de clavegueram i portada d'aigua de la barriada, i el 1965 els veïns van demanar la instal·lació d'enllumenat públic.

Segons el padró de 1965, a la barriada hi vivien 51 famílies. El 1970 ja hi constaven amb nom els carrers de Girona, Lleida, Tarragona i Sant Bartomeu. Durant la dècada de 1970 el barri es va completar amb nous rengles de cases unifamiliars i es van obrir, entre altres, els carrers Piscines i Esports, Sol, Empordà, Santpedor, Badalona i Núria.

Aquest procés va integrar definitivament l'antic raval dins la trama urbana de Navarcles. La història municipal de Navarcles situa igualment l'aparició dels barris de Sant Bartomeu i del Camp de Futbol en el creixement de la població iniciat durant els anys cinquanta.

Patrimoni L'element patrimonial més destacat del barri és la capella de Sant Bartomeu, una construcció d'origen romànic bastida els darrers anys del segle XIII i documentada per primera vegada l'any 1291. L'edifici fou ampliat i transformat en diverses ocasions, especialment durant els segles XIV, XVII i XVIII. Després d'haver quedat abandonat i parcialment enrunat durant el segle XX, l'any 1984 la Diputació de Barcelona en va iniciar la consolidació i restauració.

Al subsòl de la capella i en solars propers s'hi han localitzat restes arqueològiques d'una vil·la romana, documentades en diverses intervencions arqueològiques.

Referències

Categoria:Barris de Navarcles