va ser un militar espanyol. Durant la Guerra civil va combatre al costat de les forces revoltades, arribant a manar diverses unitats. Posteriorment participaria en la Segona Guerra Mundial integrat en la Divisió Blava, combatent en el front rus.
Biografia Va néixer a la ciutat cubana de Santa Clara el 27 de desembre de 1895. Va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo el 1913. Fou capità de regulars de Melilla, i durant la guerra del Rif es va destacar en la defensa de la posició de Kudia-Tahar (Dar Bni Karrich) i va ser condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran.
Va formar part de les forces rebels que es van revoltar contra el govern de la Segona República en el cop d'estat del 18 de juliol que va donar pas a la Guerra Civil Espanyola i va comandar un tabor de regulars. Al llarg de la contesa va tenir un paper destacat. Al juliol de 1937 va prendre part en la batalla de Brunete, al comandament de la segona brigada de la 13a Divisió. Posteriorment va passar a manar la 1a Divisió de Navarra, unitat amb la qual intervindria en la campanya de Llevant i en la batalla de l'Ebre, sent posteriorment substituït en el comandament pel coronel marroquí Mohammed ben Mizzian. Cap al final de la contesa manava la 61a Divisió, enquadrada en el Cos d'Exèrcit Urgell.
Ja durant la Segona Guerra Mundial, va ser el coronel de major antiguitat en la Divisió Blava, la unitat de voluntaris espanyols enviada per a combatre al costat de l'Alemanya nazi a la Unió Soviètica en el Front Oriental, i es va encarregar de la direcció d'Infanteria Divisionària. Ascendiria en l'escalafó fins al rang de tinent general, aconseguit en 1953. Va ser procurador en les Corts franquistes entre 1943 i 1968. En 1950 va ser nomenat comandant de la Divisió Cuirassada.: Amb posterioritat va exercir la posició de capità general de la Regió Militar de Madrid. En el context dels batusses universitàries entre falangistes i no falangistes de febrer de 1956, va arribar a deixar clara la seva posició de la manera següent: «Mentre jo sigui capità general aquí no es mou ni Déu». Va morir a Madrid el 15 de novembre de 1968.
Entre 1968 i 2017 un carrer de Madrid, que transcorre entre el carrer de Julián Romea i la avinguda de la Reina Victoria, va portar el seu nom.
Reconeixements Creu Llorejada de Sant Ferran Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1942): Gran Creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1961): Gran Cruz (amb distintiu blanc) de l'Orde del Mèrit Militar (1961): Gran Cruz (amb distintiu blanc) de l'Orde del Mèrit Aeronàutic (1962): Gran Cruz (amb distintiu blanc) del Mèrit Naval (1962): Fill adoptiu de Vic (1966).
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Morts a Madrid Categoria:Militars insurrectes de la Guerra Civil espanyola Categoria:Membres de la Divisió Blava Categoria:Procuradors a Corts Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Guanyadors de la Creu de Ferro (1939) de 1a classe Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Persones de Santa Clara Categoria:Morts el 1968 Categoria:Militars cubans Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Militars espanyols Categoria:Polítics cubans del segle XIX Categoria:Polítics cubans del segle XX Categoria:Nascuts el 1895