El Gravina (G) va ser un destructor de la Armada Espanyola pertanyent a la classe Churruca que va participar en la guerra civil en el bàndol republicà. Rebia el seu nom en honor a Federico Carlos Gravina i Nápoli nascut a Palerm en 1756, marí i militar, 12è capità general de la Reial Armada Espanyola, heroic comandant Español durant la batalla de Trafalgar, que el portaria a la mort mesos després de la batalla.

Guerra Civil A l'inici de la guerra estava a Cartagena encara sense completar, portant en aquesta situació quatre anys i mig des de la seva avarada, per diversos problemes que van afectar el subministrament de components. Allistat a tot córrer a l'inici de la guerra i encara sense comoletar, va participar en el bloqueig de l'Estret de Gibraltar, quan l'esquadra republicana, va partir cap al nord per a fer costat a les tropes allí aïllades i intentar trencar el bloqueig naval que sofrien, va quedar juntament amb l' Almirante Ferrándiz en les tasques de bloquejar l'Estret.

Abans del que esperava la República, els revoltats van posar en servei el creuer Canarias, que junto con el Almirante Cervera van ser enviats a trencar el bloqueig.

En la Batalla del cap Espartel, el Gravina, va ser atacat pel Creuer Cervera que va disparar 300 vegades contra ell, aconseguint-ho amb dos impactes. La mala punteria del creuer franquista va permetre al Gravina posar-se fora de perill fugint avariat, aconseguint refugiar-se en Casablanca. Més tard tornaria a Cartagena.

El 12 de juliol de 1937, al costat dels destructors Lepanto, Churruca, Almirante Miranda, Almirante Valdés, i Sánchez Baircáztegui, van mantenir un dol artiller amb el creuer Balears, mentre els destructors, escortaven al petrolier Campillo, en el qual tots dos bàndols, es van retirar després d'una hora de canoneig, el Baleares, en descobrir que els seus canons, se sobreescalfaven després de 50 trets

El 17 de setembre de 1937, mentre escortava als transports Jaime II i JJ Sister, al costat dels destructors Almirante Antequera, Sánchez Barcáiztegui i Escaño, amb aquest últim avariat per un bombardeig aeri, es va enfrontar al Canarias, que va aconseguir un impacte en el Barcáiztegui.

El Gravina va participar en les batalles de Sersell i del cap de Palos.

El 5 de març de 1939 després de la revolta a la ciutat, va partir de Cartagena juntament amb el gruix de l'esquadra republicana amb rumb a Bizerta (Tunísia), on va arribar l'11 de març.

L'endemà es va sol·licitar l'asil polític per part dels tripulants, i van quedar internats els vaixells sota la custòdia d'uns pocs tripulants espanyols per vaixell. La resta de la dotació va ser conduïda a un camp de concentració en la localitat de Meheri Zabbens.

El 31 de març de 1939 va arribar a Bizerta, a bord dels transports Mallorca i Marquès de Cometes, el personal que hauria de fer-se càrrec dels vaixells internats.

Després de la Guerra Civil El dia 2 d'abril, tan sols 24 hores després de donar-se oficialment per conclosa la contesa civil, els vaixells que van lluitar per la República, es fan a la mar amb rumb cap al port de Cadis, on arriben a últimes hores del dia 5.

Em 1952 canvi l'identificador C pel numeral 22 i després per D-16 miniaturadeimagen

El 7 de desembre de 1957, una flota composta pel creuer Canarias, el creuer Méndez Núñez, i els cinc destructors Churruca Almirante Miranda, Escaño, Gravina i José Luis Díez de la Classe Churruca es van apostar en xafarranxo de combat enfront del port d'Agadir i van apuntar amb les seves peces diversos objectius d'aquest port.mgar.net:El crucero Canarias

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Gravina Todoavante

Categoria:Destructors espanyols