El coll de les Marrades, també anomenat coll de Porrera, és un pas de muntanya del Priorat, a una alçada de 539 metres. Està situat al municipi de Porrera, tot i que molt a prop del límit amb els de Poboleda, la Morera de Montsant i Cornudella de Montsant, els quals conflueixen a uns 40 m al nord-est del coll.

Hi passa la carretera TP-7402, la qual comunica la localitat de Porrera, al sud, amb la vall del Siurana entre Cornudella de Montsant i Poboleda, al nord, on es troba amb la carretera C-242. El coll es troba a uns 170 m al sud-oest del km 4 d'aquesta carretera.

El coll és el punt d'unió entre la serra del Molló i la serra de l'Alari. La primera culmina a lo Molló (915 m), també anomenat lo Mirador, i el coll n'és el seu extrem oest, mentre que en el cas de la segona, la qual s'estén en direcció nord-oest des del coll, el punt més elevat és los Tossals (738 m).

Les aigües del vessant nord s'escolen per un barranc que després de rebre les aigües d'altres cursos d'aigua forma el barranc de Mas d'en Blei, un afluent per l'esquerra del Siurana, a la conca de l'Ebre. Pel vessant sud, en canvi, les aigües van a parar al barranc de les Comes, que vessa per la dreta al riu de Cortiella, també un afluent per l'esquerra del Siurana, el qual troba al sud-est de Gratallops.

Detalls de l'ascensió miniatura|Vista de Porrera amb el coll de les Marrades al fons a la dreta i la carretera d'ascens pel vessant sud a la part central L'ascensió pel vessant sud comença a l'entorn de Porrera, al punt on la carretera TP-7402 creua el riu de Cortiella (). Té una longitud de 3,3 km, en què se supera un desnivell de 239 m, amb un pendent mitjà del 7,2 % i el tram de 100 m més dret amb un pendent de l'11,5 %. Els primers 800 m són els més planers, amb pendents d'entre el 3 % i el 5 %. En els següents 600 m el pendent augmenta a entre el 7 % i el 9 %, per a continuació tornar a suavitzar amb un sector de 400 m al 5 %. A partir d'aquí, el pendent s'enfila progressivament amb sectors de 400 m consecutius al 8 % i 9 %, així com un sector de 200 m al 10 %, el més costerut d'aquest vessant. Posteriorment, el pendent es manté moderat, amb 600 m al 6 % o 7 %, mentre que en els darrers 100 m, aquest torna a disminuir al 5 %.

Pel vessant nord, la pujada comença a la unió de les carreteres TP-7402 i C-242, prop d'on aquesta darrera creua els rius d'Arbolí i Siurana. Té una longitud de 5 km, amb un desnivell a superar de 184 m, un pendent mitjà del 2,8 % i una rampa màxima del 9 %. Els primers 3.500 m són molt assequibles, amb tres sectors de 500 m plans, un entre els quilòmetres 2 i 3 i l'altre en la segona meitat del quilòmetre 4, els quals es veuen intercalats per un descens de 500 m. En els darrers 1.500 m, un cop se supera el barranc de Comes Torneres, s'afronta la part més difícil de l'ascensió amb sectors consecutius de 500 m amb pendents del 7 %, 9 % i 8 %, respectivament.

Ciclisme Volta a Catalunya El coll de les Marrades ha format part un mínim de dues vegades del recorregut de la Volta a Catalunya masculina, on sempre s'ha denominat coll de Porrera. En ambdues ocasions, es va superar pel vessant sud i es va classificar de tercera categoria al Gran Premi de la Muntanya.

L'any 2002, el coll de les Marrades era el segon d'un total de tres passos de muntanya en una etapa amb inici a la Sénia i final a les Borges Blanques. El primer al cim fou el belga Thierry Marichal, que franquejà primer tots els colls i es col·locà al capdavant de la classificació de la muntanya.

En l'edició de 2017, el coll de les Marrades fou la penúltima ascensió d'una jornada amb inici a Tortosa i que inclogué fins a quatre dificultats muntanyoses de camí cap a Reus. El primer al cim fou l'italià Davide Formolo. En aquesta etapa destacà l'enfonsament que patí el tercer classificat de la general i un dels favorits a la victòria final, el britànic Chris Froome, el qual es veié sorprès per un atac dels equips Movistar i Trek-Segafredo en la primera ascensió que arrossegà la majoria de favorits excepte el líder de l'Sky ni cap del seus companys. A mesura que avançà l'etapa, la diferència s'anà eixamplant i arribà als sis minuts durant l'ascensió al coll de les Marrades, que en foren 26 al final del dia.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a CatalunyaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant200223la Séniales Borges BlanquesSud201763TortosaReusSud

D'altra banda, el coll de les Marrades també s'ha inclòs una vegada a la Volta Ciclista a Catalunya femenina. Com en el cas de l'edició masculina, també es va escalar pel vessant sud, però es va classificar de segona categoria al Gran Premi de la Muntanya.

En l'edició de 2025, la segona de la prova, el coll es va passar durant la primera etapa entre el Perelló i Reus. Fou la primera dificultat muntanyosa categoritzada de la jornada, a uns 39 km de l'arribada. La primera al cim fou la suïssa Elise Chabbey, que formava part d'un trio d'escapades que s'havia format en l'ascensió al coll de les Marrades i en què també hi havia la neerlandesa Demi Vollering i la basca Ane Santesteban. La suïssa s'endugué l'etapa després de desfer-se de les seves companyes d'escapada en els darrers 2 km.

+Guanyadores del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a CatalunyaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant202512el PerellóReusSud

Referències

Categoria:Colls de Catalunya Categoria:Geografia de Porrera Categoria:Ports de muntanya del ciclisme