a ser un rei alà de la primera meitat del segle V. Al costat de Respendial, va dirigir a la seva tribu durant l'històric Pas del Rin protagonitzat per aquesta tribu al costat dels vàndals i sueus en el canvi de l'any 406 al 40. Mentre Respendial i els seus seguidors van continuar al costat de les altres tribus saquejant la Gàl·lia i Hispània, Goar i els seus es van posar al servei de l'Imperi romà d'Occident lluitant de la seva part en el turbulent període de la seva caiguda.
El Pas del Rin i assentament a la Gàl·lia En el canvi d'any del 406 al 407, un conglomerat de tribus germàniques van travessar un gelat riu Rin, se suposa, a l'altura de Magúncia. Al costat d'ells també va entrar en el territori romà una tribu irania: els alans. Segons les descripcions que ens han arribat d'aquest succés, els alans eren dirigits per dos líders: Respendial i Goar.
La magnitud de la invasió va fer evident als oficials romans la impossibilitat d'aturar-la amb els mitjans que tenien.Bachrach, 1973, p. 59. Per aquest motiu, van entrar en negociació amb alguns dels seus líders i van aconseguir que Goar i els seus seguidors es passessin al bàndol romà. A canvi, els van facilitar un assentament en la meitat nord de la Gàl·lia. Sembla que, en un primer moment, els alans de Goar es van encarregar de protegir les rutes que comunicaven el Rin amb les ciutats més importants del nord de la Gàl·lia.Bachrach, 1973, pp. 59-60.
Suport a l'usurpador Joví miniatura|Joví es va proclamar emperador a la Gàl·lia amb el suport dels burgundis i els alans. Cap al 411, la situació de la Gàl·lia era caòtica. El fracàs de l'usurpador Constantí (r. 407-411) en dominar efectivament la Gàl·lia, els pillatges de les tribus invasores, i la revolta del general de Constantí, Geronci, que va entronitzar un altre usurpador, Màxim (r. 409-411), van crear un context de col·lapse.Bachrach, 1973, p. 60. En aquest context, Goar es va unir als burgundis de Gondicari, per a donar suport al nomenament de Joví (r. 411-413) com a emperador a Magúncia l'any 411. Van acompanyar a Joví en la seva campanya per a prendre Arlès. El govern imperial d'Honori (r. 395-423) va enviar, amb èxit, als visigots d'Ataülf, a aturar-lo. Veient que l'usurpació de Joví estava abocada al fracàs va decidir, juntament amb els burgundis, abandonar-lo i retornar als seus assentaments en el nord de la Gàl·lia.Bachrach, 1973, p. 61.
Campanya contra els bagaudes Sobre l'any 442, Aeci va canviar el seu assentament a l'àrea pròxima a Orleans amb el doble objectiu de controlar als bagaudes d'Armòrica (situats al nord) i frenar l'expansió dels visigots assentats al costat del riu Garona (localitzat al sud).Bachrach, 1973, p. 63. Per a això, els terratinents de la zona havien de dividir les seves terres amb els alans alguna cosa al que es van negar un bon número d'ells. Això va fer que Goar els reduís per la força i es guanyés una mala reputació entre l'aristocràcia gal·lorromana. Com la rebel·lió es va estendre per la regió, Aeci els va ordenar reprimir-la i els va autoritzar, a canvi, a quedar-se amb tot el que poguessin agafar als rebels. El bisbe Germà d'Auxerre va intentar mediar amb Goar perquè detingués la seva campanya contra els bagaudas encara que no va tenir èxit i la rebel·lió va continuar fins que es va poder arribar a un acord de pau sobre l'any 449.
Abdicació i successió Després de la campanya a l'Armòrica no es tenen més notícies de Goar. L'any 451, els alans estaven dirigits per un altre rei: Sangibà. Se suposa que, per a llavors, Goar encara vivia però els alans no tenien el costum de mantenir als seus líders una vegada que havien aconseguit un edat tan avançada que els dificultava guiar-los en la guerra. Per aquest motiu, haurien aclamat a un successor més jove.
Referències
Bibliografia Bachrach, Bernard S. (1973). A History of the Alans in the West (en inglés). University of Minnesota Press. .
Categoria:Alans