"Les campanes de Saint John" (títol original en anglès "The Bells of Saint John")Les campanes de Saint John a Doctor Who Català, ofereix la versió original subtitulada al català és el sisè episodi de la setena temporada de la sèrie de televisió de ciència-ficció britànica Doctor Who. Es va estrenar al Regne Unit el 30 de març de 2013 a BBC One; l'episodi era el primer de la segona meitat de la temporada. Va ser escrit per Steven Moffat i dirigit per Colm McCarthy.
L'episodi marca la tercera aparició de Jenna-Louise Coleman com a Clara Oswald, però la seva primera aparició oficial com a nova companya de l'Onzè Doctor. La història se centra en el Doctor (Matt Smith), un viatger en el temps alienígena, i la seva recerca de l'Oswald, després de dues trobades prèvies amb ella en moments temporals diferents que van acabar, en ambdós casos, amb la seva mort. En trobar-ne una tercera versió al Londres actual, de seguida es veu implicat a salvar-la —i a la resta de la Terra— de la Miss Kizlet (Celia Imrie) i del seu cap, la Gran Intel·ligència, els quals utilitzen la xarxa Wi-Fi mundial per carregar persones a un núvol de dades mitjançant uns robots coneguts com a Servidors, anomenats col·loquialment "Cap de cullera".
"Les campanes de Saint John" es va concebre com un "thriller urbà", basat a agafar "alguna cosa omnipresent a la teva vida i convertir-la en una cosa sinistra". Va ser vist per 8,44 milions d'espectadors al Regne Unit. L'episodi va rebre crítiques generalment positives, tot i que alguns crítics van considerar que l'argument i l'amenaça eren deficients.
Argument Preqüela El 23 de març de 2013, la BBC va publicar un breu vídeo de preqüela de l'episodi, escrit per Steven Moffat. A la preqüela, l'Onzè Doctor està assegut als gronxadors d'un parc infantil quan coneix una nena petita. Parlen de perdre coses, i el Doctor explica que ha perdut algú dues vegades i que espera poder tornar a trobar-la. La noia li diu que, quan perd alguna cosa, va a un lloc tranquil per pensar-hi i així recorda on l'havia deixat. Quan la noia marxa, es revela que és la Clara Oswald.
Sinopsi El Doctor s'ha retirat a un monestir de Cúmbria l'any 1207 per reflexionar sobre el misteri de la Clara Oswald, una dona que havia conegut dues vegades anteriorment però que havia mort en ambdues ocasions. El Doctor respon al telèfon exterior de la TARDIS quan comença a sonar. A l'altra banda hi ha la Clara, a qui el Doctor inicialment no reconeix. La Clara, que ha rebut el número de la TARDIS de part d'una "dona de la botiga" i creu que es tracta d'una línia d'assistència informàtica, demana ajuda per connectar-se a Internet. Quan la Clara repeteix una frase que havien dit versions anteriors d'ella mateixa, el Doctor s'adona de qui és. Aleshores, es dirigeix a trobar-la.
En arribar al Londres actual, el Doctor descobreix que la ment de la Clara està sent "pujada" a la xarxa mitjançant un servidor robòtic mòbil —disfressat de nena petita— que utilitza el Wi-Fi. El Doctor interromp la càrrega i aconsegueix revertir-la, enviant un missatge que indica que la Clara està sota la seva protecció. El Doctor i la Clara es troben a l'exterior quan els responsables de la càrrega fan que un avió descendeixi cap a ells. El Doctor i la Clara pugen a la TARDIS, aterren sobre l'avió i el Doctor evita que s'estavelli.
El Doctor i la Clara van a una cafeteria. La Clara utilitza habilitats informàtiques adquirides durant la seva experiència de càrrega per localitzar els responsables a la seva base, situada a The Shard. El Doctor es troba amb persones dins de la cafeteria que estan sota el control de Miss Kizlet, qui explica que s'estan subministrant ments humanes vives al seu client. La senyoreta Kizlet distreu el Doctor prou temps perquè un servidor disfressat del Doctor carregui completament la ment de la Clara. El Doctor, enfadat, reprograma aquest servidor i l'envia al despatx de la senyoreta Kizlet, dins de The Shard. El servidor del Doctor li exigeix que alliberi totes les ments que han estat carregades, però la senyoreta Kizlet s'hi nega. Aleshores, el Doctor utilitza el servidor per carregar la senyoreta Kizlet a la xarxa. Atrapada a la xarxa, ordena als seus subordinats que l'alliberin. Però l'única manera d'alliberar-la és alliberar tothom —cosa que fan— i, d'aquesta manera, la resta de persones, inclosa la Clara, són restaurades.
La senyoreta Kizlet, ja restaurada, contacta amb el seu client, la Gran Intel·ligència, per informar-lo del seu fracàs. La Gran Intel·ligència li ordena reiniciar totes les persones que hi treballen, incloent-s'hi a ella mateixa, i esborrar-los la memòria durant el procés. Mentrestant, el Doctor porta la Clara a casa i li ofereix l'oportunitat de viatjar amb ell, però ella ho rebutja. Li diu que torni l'endemà al matí,mpot ser que canviï d'opinió.
Continuïtat Summer Falls, el llibre que la Clara veu llegir a l'Artie —un dels nens que té al seu càrrec—, està escrit per "Amelia Williams", el cognom de casada de l'anterior acompanyant del Doctor, l'Amy Pond; ella havia estat escriptora de viatges al segle XXI abans de ser enviada definitivament al passat, concretament a principis del segle XX, i de convertir-se en l'editora de la novel·la policíaca i guia de viatges de la seva filla.
La Gran Intel·ligència fa la seva segona aparició consecutiva després d'haver aparegut a l'episodi anterior, "Els ninots de neu". Durant l'interval, la Gran Intel·ligència s'ha trobat dues vegades amb la segona encarnació del Doctor: una vegada a l'Himàlaia durant la dècada de 1930 i una vegada al metro de Londres durant la dècada de 1970.
La dona de la botiga que va donar a la Clara el número del Doctor apareix a "Respira fondo". El Dotzè Doctor comenta que sembla que algú intenta unir el Doctor i la Clara. L'episodi "Mort al cel" revela que va ser l’Amo (com a Missy) qui va donar el número a la Clara.
Producció miniatura|"Les campanes de Saint John" marca el debut de la tercera versió del personatge de Jenna-Louise Coleman, Clara Oswald, i l'inici de la seva etapa com a companya del Doctor. El guionista Steven Moffat va descriure la premissa de la següent manera:
Tanmateix, va negar que la seva intenció fos llançar una advertència sobre la tecnologia; més aviat volia explicar una història d'aventures sobre una "nova manera [per als alienígenes] d'envair" basada en un element familiar per als espectadors. El productor Marcus Wilson va suggerir que l'episodi fos un "thriller urbà", ja que la història s'ambientava al Londres actual per presentar la Clara i els monstres del Wi-Fi. Moffat va comparar-ne l'estil amb James Bond i The Bourne Identity. Moffat va dir que l'episodi era "una muntanya russa d'acció" més que no pas una història pensada per fer por.
Tot i haver estat anunciada com l'actriu escollida per interpretar la nova companya, Jenna-Louise Coleman havia aparegut prèviament com a dos personatges diferents —anomenats Oswin i Clara, respectivament— a "El manicomi dels dàleks" i "Els ninots de neu"; tanmateix, "Les campanes de Saint John" presenta el personatge que esdevindrà la companya de viatge del Doctor.Coleman va interpretar cada versió del personatge com un individu diferent, confiant que el misteri que l'envoltava tindria una resolució satisfactòria.Moffat va descriure aquesta versió de la Clara com a "més propera al món real", i l'actor Matt Smith va afirmar que la Clara "torna a despertar la curiositat [del Doctor] per l'univers i li fa recuperar la seva espurna".
La lectura del guió de "Les campanes de Saint John" va tenir lloc el 19 de setembre de 2012 a Roath Lock. És el primer episodi de "Doctor Who" dirigit per Colm McCarthy. El rodatge va començar el 8 d'octubre; algunes escenes es van rodar a Londres, al Westminster Bridge i a la vora del riu Tàmesi, i les escenes amb motocicleta a les localitzacions de Londres es van rodar cap al 16 d'octubre de 2012. Les escenes del terrat es van rodar a l'hotel Grange St Paul's. Inicialment s'havia previst situar l'escena a Covent Garden, però es va canviar per una ubicació amb millors vistes de The Shard.
Emissió i recepció "Les campanes de Saint John" es va emetre per primera vegada al Regne Unit a BBC One el 30 de març de 2013, i, en la mateixa data, tant als Estats Units a BBC America i al Canadà a Space. Es va emetre el 31 de març tant a Austràlia a ABC1, i a Sud-àfrica a BBC Entertainment. L'episodi es va emetre l'11 d'abril a Nova Zelanda a través de Prime.
L'episodi va obtenir una audiència inicial de 6,18 milions d'espectadors al Regne Unit, amb un pic de 6,68 milions, i una quota de pantalla del 29,8%; això el va situar en tercera posició aquella nit. En comptabilitzar els espectadors que van veure l'episodi en diferit, la xifra va pujar a 8,44 milions d'espectadors, situant-se en segona posició de la setmana a BBC One. "Les campanes de Saint John" també va registrar 0,96 milions de reproduccions a BBC iPlayer durant el mes de març i 1,3 milions a l'abril. L'episodi va obtenir un Appreciation Index de 87. El 2013, l'episodi va registrar 2,61 milions de visualitzacions a l'iPlayer.
Recepció de la crítica "Les campanes de Saint John" va rebre crítiques generalment positives, tot i que diversos crítics van quedar poc impressionats per la història. Nick Setchfield, de la revista SFX, va puntuar l'episodi amb quatre estrelles i mitja de cinc. Va valorar positivament l'estil visual i la trama, així com les interpretacions de Smith, Coleman i Celia Imrie. Un crític de Radio Times es va mostrar satisfet que Coleman interpretés la Clara com una acompanyant directa i senzilla, i en va destacar la química amb Smith. Va descriure l'episodi com "una entrega molt entretinguda que gaudeix de la seva ambientació al Londres actual" i en va lloar la manera com es tractaven les idees visualitzades a la pantalla. Hilary Wardle, de MSN, va puntuar l'episodi "Les campanes Saint John" amb quatre estrelles de cinc, i va assenyalar que tenia un ritme àgil i que la trama s'assemblava a la de "La caixa tonta" (2006), però que estava "molt ben fet". Va elogiar especialment la química entre Smith i Coleman.
Ben Lawrence, en un article per a The Daily Telegraph, va puntuar l'episodi amb quatre estrelles de cinc i va afirmar que tenia molts elements per «captivar» l'espectador actual i que demostrava com Doctor Who es reinventava constantment.Euan Ferguson, de The Observer, va expressar una opinió similar; va qualificar l'episodi d'«esplèndid» i va destacar els bons vilans, tot i que va considerar que la trama era «extremadament complicada» i difícil d'entendre. Morgan Jeffery, de Digital Spy, també va puntuar "Les campanes de Saint John" amb quatre estrelles; va opinar que l'amenaça «deixava una mica a desitjar» i que l'aspecte físic dels Caps de Cullera no era memorable. Tanmateix, va afirmar que «pràcticament tota la resta és meravellosa», especialment la nova caracterització de la Clara. El crític d'IGN Mark Snow va puntuar l'episodi amb un 8,2 sobre 10. Va elogiar el concepte del Wi-Fi, però els Caps de Cullera el van decebre i va trobar que l'episodi era més discret del que s'havia anunciat..