miniatura|Taula de partícules En física de partícules, els models de petit Higgs es basen en la idea que el bosó de Higgs és un pseudo-bosó de Goldstone que sorgeix d'una ruptura de simetria global a una escala d'energia de TeV. L'objectiu dels petits models de Higgs és utilitzar la ruptura espontània d'aquestes simetries globals aproximades per estabilitzar la massa del(s) bosó(ns) de Higgs responsable(s) de la ruptura de la simetria electrofeble.
Els petits models de Higgs prediuen una partícula de Higgs naturalment lleugera.
Cancel·lació de bucle La idea principal darrere dels petits models de Higgs és que la contribució d'un bucle a la massa del bosó taquiònic de Higgs provinent del quark t (superior) es cancel·la.Other one-loop contributions are small enough that they don't really matter: The Yukawa coupling of the top quark is enormous because of its huge mass, and all the other fermions' Yukawa couplings and gauge couplings are negligible by comparison. La raó simplificada d'aquesta cancel·lació és que la contribució d'un bucle és proporcional a la constant d'acoblament d'un dels grups SU(2). A causa de les simetries de la teoria, les contribucions es cancel·len fins que hi ha una contribució de dos bucles que impliqui tots dos grups. Això restringeix la massa del bosó de Higgs aproximadament un ordre de magnitud, cosa que és prou bona per evadir moltes de les restriccions electrofebles de precisió.
Història Les teories del Petit Higgs van ser una conseqüència de la deconstrucció dimensional: en aquestes teories, el grup de gauge té la forma d'un producte directe de diverses còpies del mateix factor, per exemple SU(2) × SU(2). Cada factor SU(2) es pot visualitzar com el grup SU(2) que viu en un punt concret al llarg d'una dimensió addicional de l'espai. En conseqüència, moltes virtuts de les teories extradimensionals es reprodueixen tot i que la teoria del petit Higgs és 3+1 dimensional.
Tot i que la idea es va suggerir per primera vegada a la dècada del 1970, Nima Arkani-Hamed, Andrew G. Cohen i Howard Georgi només van construir un model viable el 2001. La idea va ser explorada més a fons per Arkani-Hamed, Cohen, Thomas Gregoire i Jay G. Wacker el 2002. També el 2002, van aparèixer diversos altres articles que refinaven les idees de les teories del petit Higgs, en particular el Littlest Higgs d'Arkani-Hamed, Cohen, Emanuel Katz i Ann Nelson.
Referències
Categoria:Física de partícules