"Malson de plata" (títol original en anglès "Nightmare in Silver")Malson de plata a Doctor Who Català, subtitulat al català és el dotzè episodi de la setena sèrie de la sèrie de televisió de ciència-ficció britànica Doctor Who. Va ser emès per primer cop per la BBC el 11 de maig de 2013. Va ser escrit per Neil Gaiman i dirigit per Stephen Woolfenden.

A l'episodi, l'alienígena viatger del temps el Doctor (Matt Smith) i la seva companya Clara Oswald (Jenna-Louise Coleman) porten dos nens, Angie (Eve de Leon Allen) i Artie (Kassius Carey Johnson), a un parc temàtic extraterrestre, on un exèrcit de cíborgs anomenats ciberhumans desperten segles després de la seva derrota en una guerra. Els ciberhumans descobreixen el Doctor i intenten transformar-lo en un "Ciberplanificador", cosa que crea una personalitat dividida que lluita pel control del cos del Doctor amb una partida d'escacs.

L'episodi, vist per 6,64 milions d'espectadors al Regne Unit, va ser el primer a presentar els Cybermen des de l'episodi "L'hora de tancar" de la sèrie anterior. Gaiman va declarar més tard que no li va agradar l'experiència i que el va inspirar a convertir-se en el productor creador de la seva sèrie Bons averanys (2019–present).

Argument L'Onzè Doctor porta la Clara, l'Angie i l'Artie a un parc temàtic extraterrestre. Descobreixen que el parc està tancat i ocupat per un escamot de càstig, Webley, el conservador del museu del parc temàtic, i "Porridge", una persona de baixa estatura, que dirigeix l'atracció estrella del museu: un aparell d'escacs tipus El Turc amb un ciberhumà desactivat en lloc del Turc. Hi ha diversos d'aquests ciberhumans desactivats pel parc, ja que van ser derrotats fa mil anys. El Doctor convenç l'escamot que és un ambaixador que treballa per al seu Emperador desaparegut i se li permet quedar-se. Un exèrcit de ciberhumans que s'amagaven sota el parc i que milloraven lentament les seves parts es desperten i segresten Angie i Artie. El Doctor posa la Clara al capdavant de les tropes, advertint-li que no els deixi destruir el planeta mentre ell rescata els nens.

El Doctor troba els nens, però és parcialment millorat a un ciberhumà, compartint la ment rusc del ciberhumà. Això li dóna una doble personalitat, ja que tant el Doctor com el "Ciberplanificador", que es fa dir Sr. Clever, comparteixen el mateix cos i cadascun controla gairebé la meitat del cervell. El Doctor i Sr. Clever acorden jugar a escacs pel control complet del cos. El Sr. Clever és aturat temporalment pel Doctor que li col·loca un bitllet daurat a la cara, explicant que la debilitat dels ciberhumans a l'or encara és present en el seu codi actual; el Sr. Clever aviat instal·la un pegat per superar aquesta debilitat.

La Clara trasllada l'escamot a un altre lloc del parc i fan inventari de les armes mínimes: una gran arma anti-ciberhumà amb una càrrega limitada, cinc pulsadors manuals i una bomba que fa implosionar un planeta. El Doctor torna amb l'Angie i l'Artie, i exigeix que la Clara el lligui per deixar-lo acabar la seva partida d'escacs, mentre que l'escamot resisteix malament els ciberhumà, que s'adapten i milloren ràpidament per superar qualsevol obstacle. El Sr. Clever destrueix el gallet de la bomba, deixant el grup indefens. El Doctor utilitza un pulsador manual per eliminar el Sr. Clever de la seva ment. L'Angie s'adona que Porridge és l'Emperador després de reconèixer-lo a partir d'un cèntim imperial i una maqueta de cera. Aleshores, Porridge activa la bomba verbalment i fa un senyal a una nau espacial imperial perquè els teletransporti. A petició del Doctor, Porridge recupera la nau del Doctor, la TARDIS, just abans que el planeta implosioni, destruint l'exèrcit ciberhumà.

Producció "Malson de plata" va ser escrita per Neil Gaiman i dirigida per Stephen Woolfenden. L'episodi tenia el títol provisional de "The Last Cyberman". Gaiman havia escrit anteriorment l'episodi de la sèrie 6 "La dona del Doctor", que va ser rebut positivament. El guionista principal i productor executiu Steven Moffat va contactar amb Gaiman sobre escriure per a la sèrie i li va demanar que tornés a fer que els ciberhumans "tornessin a fer por". Gaiman va anunciar el seu retorn a Doctor Who durant el seu discurs d'acceptació del Premi Hugo per "La dona del doctor", comentant que "només un ximple o un boig ho tornaria a intentar, així que [estava] fent el seu tercer esborrany".

Alguns rodatges van tenir lloc a Castell Coch. El castell va aparèixer anteriorment a l'episodi "El final del viatge" de la sèrie 4 com a base de la UNIT i a l'episodi de sèrie 5 "Els vampirs de Venècia" com el Castell Calvierri.

L'episodi està protagonitzat per Matt Smith i Jenna Coleman com l'Onzè Doctor i Clara Oswald respectivament. Warwick Davis, que va interpretar Porridge, va declarar que era una "emoció" estar a Doctor Who, especialment en un episodi amb els ciberhmans escrit per Gaiman. Angie i Artie, els nens que Clara cuida, van ser interpretats per Eve de Leon Allen i Kassius Johnson respectivament, que anteriorment van aparèixer a "L'horror carmesí".

Redisseny dels ciberhumans miniatura|Els ciberhumans redissenyats tal com apareixen a la Doctor Who Experience En redissenyar els ciberhumans, Gaiman va pensar en sèries clàssiques The Moonbase (1967) i The Tomb of the Cybermen (1967) i va decidir "agafar els ciberhumans dels anys 60 i [incorporar] tot el que ha passat des de llavors". No obstant això, Gaiman va dir que "es va tornar completament desviat per una estranya i boja esbojarrada". Moffat va afirmar que els ciberhumans van ser redissenyats perquè ho feien tan sovint a la sèrie clàssica, i tot i així havien estat consistents a la nova sèrie.

Gaiman estava motivat per proporcionar una "racionalització" per als ciberhumans en la continuïtat actual de "Doctor Who". La sèrie clàssica havia representat els ciberhumans com a cíborgs alienígenes, mentre que la sèrie reviscuda els representava inicialment com a cíborgs humans d'una Terra paral·lela; Gaiman va opinar que els seus ciberhumans provenien d'una trobada i fusió d'aquests dos tipus de ciberhumans.

Guió perdut Durant el rodatge a Castell Coch, es va trobar una còpia del guió de lectura completa en un taxi a Cardiff. Estava marcada com a còpia de Leon Allen i tenia el títol provisional de "The Last Cyberman", que posteriorment es va canviar. El guió va ser trobat per Hannah Durham, que va publicar una foto del guió a Facebook amb el peu de foto: "He trobat el guió de Dr Who a la part posterior d'un taxi. Algú vol fer spoilers descarats?" Aleshores, Dan Rowling ho va publicar a Reddit amb el peu de foto: "Mira què va trobar un amic de Facebook en un taxi a Cardiff dilluns". Hannah Durham i Dan Rowling van fer els arranjaments per retornar el guió a la BBC.

Emissió i recepció Emissió Les xifres d'audiència nocturna estimen que l'episodi va ser vist per 4,7 milions d'espectadors, augmentant a 6,64 milions després de calcular les audiències finals, convertint-lo en el novè programa més vist de la setmana a BBC One.

Recepció crítica L'episodi va obtenir una puntuació a l'Appreciation Index de 84.Aiden Green de Collider va informar que l'episodi "va ser molt pitjor rebut" que l'episodi anterior de Gaiman. Les actuacions de Smith i Davis van ser àmpliament elogiades per la crítica.

Dan Martin de The Guardian va declarar que "Els ciberhumans han tornat, i fan por per primera vegada des dels anys 60, gràcies a un guió capritxós però efectiu de Neil Gaiman". Ross Ruediger de New York Magazine va escriure que Gaiman "va crear una història sorprenent però un món creïble aquí, un que semblava d'un altre món i, tanmateix, a prop de casa. Els dissenys del parc d'atraccions captiven", i va elogiar el repartiment, especialment l'actuació de Davis. Sarah Crompton a The Daily Telegraph va considerar que Gaiman va aconseguir fer que els ciberhumans tornessin a fer por, tot i que l'episodi "podria haver tingut més variació en el ritme i el to". Mark Snow d' IGN va donar una crítica positiva de l'episodi. Tanmateix, va considerar que l'episodi era una mica decebedor. Va afegir que va funcionar com el retorn dels ciberhumans. Simon Brew de Den of Geek va elogiar els gestos de l'episodi tant als episodis anteriors de Doctor Who com als Borg de Star Trek. Brew va assenyalar específicament l'adaptació semblant als Borg a amenaces específiques, i la va descriure com una cosa que és "familiar" i que "funciona per fer-los sentir menys derrotables".

Neela Debnath de The Independent el va qualificar d'"un altre episodi que no va estar a l'altura de les expectatives". Va considerar que, si bé l'escriptura de Gaiman per al Doctor i la seva batalla interna era bona, altres personatges eren "superflus i bidimensionals". Debnath va opinar que l'actuació de Smith va redimir parcialment l'episodi. Patrick Mulkern de Radio Times va ser molt crític amb l'episodi, descrivint-lo com un "totpoderós fracàs cibernètic". Mulkern va pensar que les escenes del Doctor posseït pel Ciberplanificador eren "el principal defecte del drama [...] malgrat els esforços galants de Matt Smith", i el va comparar amb el serial de 1988 Silver Nemesis, que va qualificar d'"execrable". Gaiman va admetre més tard que l'episodi no va ser el millor, afegint que "li va deixar 'un mal gust de boca'" i el va inspirar a prendre més control creatiu amb Bons averanys (2019-present) com a productor creador.

Notes

Referències

Enllaços externs

Categoria:Episodis de Doctor Who Categoria:Episodis de sèries de televisió del 2013