El Casc daurat de Coțofenești és un casc geta que data de la segona meitat del segle V abans de la nostra era. Descobert en un poble del comtat de Prahova, a Romania, es mostrava al Museu Nacional d'Història de Romania de Bucarest abans de ser robat el 2025 al Museu de Drenthe d'Assen, als Països Baixos, en què s'exposava temporalment. A l'abril del 2026 durant una roda de premsa dins del mateix museu, el casc es va presentar al públic juntament amb dos dels tres braçalets robats.
Origen El 1929, un xiquet anomenat Traian Simion va descobrir el casc per casualitat al poble de Poiana Coțofenești (ara anomenat Vărbilău), al comtat de Prahova, en un indret anomenat "Vârful Fundaturii".
Ioan Andriesescu, professor de prehistòria de la Universitat de Bucarest, feu un estudi del jaciment. L'equip d'arqueòlegs observà que el casc no formava pas part d'un tresor o tomba d'or, sinó d'un assentament getodaci local de La Tène. Els arqueòlegs opinaven que el casc havia estat una troballa casual, perquè només s'hi han trobat uns quants fragments de ceràmica tardana de Hallstatt, alguns d'ells fets al torn. El casc es conserva en el Museu Nacional d'Història de Romania (inv. 11420).
Robatori El 25 de gener del 2025, les autoritats neerlandeses anunciaren que el casc havia estat robat del Museu de Drenthe d'Assen, on havia estat cedit per a una exposició temporal: Dàcia - Imperi d'Or i d'argent. Els lladres van fer servir explosius per a entrar al museu i s'emportaren el casc i tres braçalets d'or.
El 2 d'abril del 2026 es va fer una roda de premsa en una sala del museu sota forta protecció policial, durant la qual es presentà el casc al públic, juntament amb dos dels tres braçalets robats. Els objectes s'havien lliurat a les autoritats el dia abans. El casc havia patir una lleugera deformació durant el període de desaparició i caldria restaurar-lo.
Anàlisi Amb un pes inferior a un quilo, el casc d'or està molt ben preservat. La forma del casc i els ornaments revelen el caràcter indígena d'aquesta obra getodàcia. El casc està decorat amb grans claus a la part superior del crani i dos ulls apotropaics molt grossos, destinats a allunyar el mal d'ull i els encanteris màgics. S'ha establert que pertanyia a un rei o noble desconegut, i data de cap al 400 abans del present. Les decoracions del casc representen una sèrie de criatures mítiques i una il·lustració, en cada galta, d'una representació ritual
Les galtes mostren un moltó sacrificat per un home que s'agenolla sobre el cos i es prepara per a tallar-li el coll amb un ganivet. La iconografia del costat dret del casc és de gran interés i ha estat interpretada a la llum de l'escena de la tauroctonia del mistraisme. El medi ambient i la riquesa podrien explicar un canvi cap a una bèstia més gran en l'espècie proposada i una interpretació semblant d'un episodi de matança de toros. Aquest sacrifici del moltó es podria haver dut a terme pel "rei-sacerdot-déu".
El parell de bèsties del protector del coll ocupa un registre inferior amb una criatura semblant que sosté una pota a la boca. Aquest motiu del "bèstia voraç" es troba ja en l'art assiri i era popular entre els etruscs. Fenícia en fou segurament l'intermediari per al trasllat a Itàlia i al voltant de l'Adriàtic, però la "bèstia voraç" també viatjà per Àsia Menor, i apareix en un idioma nord traci no sols en el protector del coll del Casc de Coțofenești, sinó també en alt relleu a la base dels calzes d'Aghighiol (Aghighiol és un poble a prop del delta del Danubi a l'est de Romania). La part superior presenta una filera de tres criatures alades ajupides, que semblen micos amb rostres humans, amb avantbraços llargs i cues llargues. Deuen, però, ser descendents directes, tot i que deteriorats, de les esfinxs representades en un gerro d'or d'Amlash.
Els ulls d'un escut de batalla grec potser estaven destinats a repel·lir els cops, però quan es traslladaven a un casc i sobre els ulls d'un noble del nord de Tràcia que el portava, podrien significar "jo també hi veig dues vegades; tinc ulls com el meu falcó." Els orfebres tracis que van fabricar els objectes coneixien altres estils artístics contemporanis —els d'Escítia, Grècia, el nord-est de la península Itàlica i l'actual Eslovènia eren coneguts pel comerç, els viatges i les trobades— i van adaptar les convencions de representació a les seues necessitats. El significat d'aquests motius probablement era específic del context. Les decoracions com ara rosetes, bandes, triangles, espirals, etc., són motius artístics propis dels getodacis. L'escena del sacrifici del moltó és un tema oriental iranià que entrà en l'art grec i d'ací a l'art "bàrbar". Per tant, sembla que el casc es va fer en un taller grec. Però, alhora, la tècnica maldestra d'execució que contrasta amb la tècnica perfecta d'un artesà grec apunta cap a una tècnica indígena.
En la cultura popular Una rèplica del casc aparegué en la pel·lícula històrica Dacii (Els dacis) de Sergiu Nicolaescu, estrenada el 1967, tot i que l'acció tenia lloc si més no 500 anys després del període en què es data el casc. Portat pel rei daci Decèbal, el casc del cinema tenia una part superior plana, una inexactitud que ha entrat en la llengua vernacla de la cultura popular.
La tira còmica Din zori de istorie, publicada a finals dels anys 1970 en la revista Cutezătorii, escrita per Vasile Manuceanu i dibuixada per Albin Stanescu, també representa el casc de capçalera plana. El duia el rei geta Odrix durant el conflicte amb el rei persa Darios el Gran, l'any 513 abans de la nostra era, quan estava fent campanya contra els escites. L'acció té lloc en l'època en què es va produir el casc original.
Una tira còmica semblant escrita per Mănuceanu i dibuixada per Sandu Florea també representa el rei Burebista amb el casc.
Referències
Categoria:Antics tracis Categoria:Cascs