La Cort de Girona de 1241 fou una convocatòria de la Cort General de Catalunya celebrada a Girona durant el regnat de Jaume I el Conqueridor. La documentació medieval esmenta com a data l'any 1240, però la conversió al còmput actual situa les principals disposicions el dia 24 de febrer de 1241. La historiografia ha mantingut indistintament les denominacions de cort de 1240 i de 1241.
Context La reunió s'emmarca en el procés de consolidació de les corts catalanes durant el regnat de Jaume I. Girona, ciutat de domini reial, participà en aquest procés institucional i fou una de les ciutats on el monarca convocà corts durant el segle XIII. La documentació conservada de la convocatòria gironina se centra especialment en la regulació dels préstecs entre jueus i cristians, una qüestió sobre la qual Jaume I ja havia legislat en convocatòries anteriors.
Contingut Entre les disposicions aprovades es ratificaren les limitacions imposades anteriorment al préstec amb interès practicat pels prestadors jueus. Els contractes havien d'indicar clarament el capital prestat i l'interès que havia de percebre el creditor, o bé fer constar que el préstec era gratuït; els notaris que incomplissin aquestes normes podien ser inhabilitats. Aquestes mesures donaven continuïtat a la regulació iniciada a la Cort de Barcelona de 1228 i reiterada posteriorment a Tarragona.
La Cort també estengué a tot Catalunya la fórmula de jurament que havien d'emprar els jueus en determinats procediments judicials, basada en la pràctica seguida fins aleshores a Barcelona. La disposició ordenava que aquesta fórmula fos enviada per escrit a les ciutats perquè fos aplicada de manera uniforme. Les disposicions gironines formen així part de l'activitat legislativa de les primeres corts del regnat de Jaume I i de la progressiva sistematització del dret català al segle XIII.
Referències
Girona (1241) Categoria:Història de Girona Categoria:Esdeveniments del segle XIII