Stan Lee (Nova York, 28 de desembre de 1922 – Los Angeles, 12 de novembre de 2018) fou un escriptor, guionista (com a mínim dialoguista), actor ocasional, editor i productor estatunidenc, cocreador de superherois clàssics de Marvel Comics en la dècada del 1960, quasi tots amb Jack Kirby, com els 4 Fantàstics, Hulk, els X-Men originals, Thor i els Venjadors; amb Steve Ditko, Spiderman; i, amb Bill Everett, Daredevil. Stan Lee introduí així la complexitat de caràcter i personalitat en el món del gènere superheroic. A més a més va ser durant anys el cap de Marvel Comics.
Orígens Nascut el 28 de desembre de 1922 en un pis llogat prop de Central Park, Stanley Martin Lieber era el primogènit d'un matrimoni d'immigrants jueus romanesos; poc després, la família es veié obligada a mudar-se més al nord de Manhattan durant la gran depressió de 1929. Sa mare, Celia Solomon, fon la primera en aplaudir les dots artístiques del jove Stanley: aficionat a la literatura i a les pel·lícules d'Errol Flynn, el jove Stanley rebé la influència d'escriptors clàssics com William Shakespeare, Charles Dickens, Mark Twain, Edgar Allan Poe i Franklin W. Dixon o els polítics Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill, però també la del seu mestre d'escola, del qual recorda com interrompia la classe per a contar històries d'un jugador de beisbol fictici. Per això, Lee va decidir que «d'escriure alguna cosa, la faria divertida per als lectors.»
Quan Lee tenia vuit anys va néixer el seu únic germà, Larry Lieber. Les mudances van continuar, portant-los a viure al Bronx, on Lee va cursar la secundària. Ja en aquesta època era un lector voraç i un escriptor aficionat, i fins i tot va arribar a treballar escrivint necrològiques per a una agència de notícies i ressenyes de premsa per al National Tuberculosis Center, entre moltes altres feines.
El 1939, amb 16 anys, es va graduar. El seu oncle Robbie Solomon era el cunyat de l'editor de revistes pulp i còmics Martin Goodman, gràcies a la qual cosa Lee va entrar d'assistent a la nova divisió de la companyia de Goodman: Timely Comics (anys després, a la dècada dels 60, Timely va esdevenir Marvel Comics). L'editor, Joe Simon, el va contractar, tot i que no és clar com va anar: a la seva biografia Excelsior! The Amazing Life of Stan Lee diu que va ser pel seu oncle que va començar tot; però en algunes conferències ha dit que va veure un anunci al diari i que ni tan sols sabia que publicaven còmics.
El 1941 es va publicar el primer treball del jove Stanley Lieber: Captain America Foils the Traitor's Revenge, al número 3 de Captain America Comics. Ja utilitza el pseudònim de Stan Lee. Segons ha confessat en alguna ocasió, la seva intenció era mantenir el seu nom real per a propòsits més "literaris". Pel que fa al còmic en qüestió, Lee va introduir-hi el famós escut del Capità, tota una icona del personatge.
Aquest mateix any Lee ja va crear el seu primer personatge: Destroyer, al número 6 de Mystic Comics, corresponent a l'agost de 1941. El mateix mes van aparèixer Father Time a Captain America Comics i Jack Frost a USA Comics.
Pocs mesos després una baralla entre Goodman i Simon acaba amb la dimissió d'aquest i del seu segon, Jack Kirby, i Goodman nomena Lee, amb només 19 anys, nou editor. El seu talent pels negocis va resultar ser tan gran que es va mantenir al càrrec fins que el 1972 succeí Goodman.
El 1942 Lee va ingressar a l'exèrcit, on es dedicà a escriure manuals i eslògans i a dibuixar. Durant la Segona Guerra Mundial, Lee va servir en el Cos de Senyalització, on es dedicava a escriure manuals d'instrucció i a guionitzar pel·lícules d'entrenament: com a tal, fou un dels nou reclutes junt amb William Saroyan en ser classificat per l'exèrcit com a «dramaturg».
El 5 de desembre de 1947 es va casar amb Joan Clayton, amb qui el 1950 va tenir una filla, la Joan Celia, "J.C.". El 1953 van tenir una altra filla, Jan, que va morir al cap de tres dies.
Els anys 50, quan la companyia era coneguda com a Atlas Comics, Lee va editar històries de tots els gèneres, des de terror fins a western, passant pel romàntic i la ciència-ficció. Això el va portar a un desencant amb la seva trajectòria fins a plantejar-se, a la fi de la dècada, abandonar. Però aleshores va arribar el que s'anomena la «Revolució Marvel».
Revolució Marvel L'èxit de DC Comics a final dels anys 1950 amb els còmics de Flash i la Lliga de la Justícia van fer que Goodman encarregués a Lee de crear un altre "súper equip". Paral·lelament, la dona de Lee l'animava a escriure el que realment l'interessava. I Jack Kirby li proposava crear superherois amb problemes que no poguessin resoldre amb els seus poders, problemes com ara de diners o de relacions personals. El resultat van ser Els 4 Fantàstics.
L'èxit immediat i absolut del grup va fer que els seus creadors comencessin a treure tota una nova sèrie de personatges. Amb el mateix Kirby, Lee va crear Hulk, Iron Man, Thor i X-Men; amb Bill Everett el Daredevil; i amb Steve Ditko el personatge més famós de la Marvel: Spiderman.
miniatura|Foto autografiada a San Diego (1973). miniatura|En una convenció, cap a 1980. També se li sol atribuir la co-creació del Doctor Strange, juntament amb Ditko, però la participació de Lee és més dubtosa. El 1963 Lee reconeixia en una carta al gran aficionat Dr. Jerry Bails que era una idea de Ditko:
Però la revolució Marvel va anar més enllà dels personatges, tractant la mateixa relació entre els lectors (la comunitat de fans) i l'autor. Va ser Lee qui va introduir una pràctica avui molt habitual, com és la d'incloure en la splash page inicial un rètol amb els noms, no només del guionista i el dibuixant, sinó també de l'entintador i el retolista. A més, cada publicació incloïa notícies sobre l'entorn Marvel en un estil amistós i senzill.
Durant aquesta dècada dels 60, Lee va estar implicat en la creació de la major part de les sèries de Marvel. A més a més, feia de moderador en la secció de cartes dels lectors, i va escriure una columna mensual anomenada Stan's Soapbox.
Lee va utilitzar un sistema de creació, no inventat per ell, però sí popularitzat, que degut al seu èxit va passar a anomenar-se el "sistema Marvel": consistia teóricament en la creació d'una idea original entre Lee i el dibuixant que, posteriorment, Lee redactava en una breu sinopsi (més que no pas un guió) pel seu compte; d'acord amb aquesta sinopsi, el dibuixant feia les pàgines que hagués de tenir la història; a continuació, Lee hi escrivia els globus; i, finalment, s'entintava i s'hi donava color, si era el cas. És a dir, que ambdós creadors eren co-guionistes. No obstant, hi ha dubtes de la participació de Lee fins i tot en la sinopsis i el seu veritable paper en la creació de molts dels personatges. Ningú discuteix que Lee era el director de les publicacions (en anglès editor) i que escrivia els diàlegs.
Una conseqüència d'aquesta forma de treballar és que el crèdit de molts dels còmics Marvel de l'època està força discutit, i que molts historiadors considerin que autors com Ditko o Kirby no van ser tan reconeguts com mereixien. Com a exemple, hi ha la disputa pel personatge de Spiderman entre Lee i Ditko, que de moment sembla haver acabat amb el reconeixement de la co-creació del personatge als crèdits de les pel·lícules de Sam Raimi.
L'ambició i la propensió de Lee a l'autopromoció mentre feia girar la seva llegenda personal, però, sovint veia disminuir o esborrar els esforços dels seus col·laboradors creatius. Molts dels col·laboradors artístics de Lee van ser efectivament coescriptors de totes les seves històries gràcies al "mètode Marvel". Això s'ha convertit en una abreviatura de la indústria del còmic com una manera de descriure la pressió per publicar el màxim nombre de còmics possible; els artistes que dibuixaven els títols sovint treballaven a partir de trames vagues en lloc de guions complets, decidint per ells mateixos què i quant es veia a cada pàgina. Malgrat les seves contribucions, poques vegades es va reconèixer a aquests artistes que feien els arguemtns als crèdits dels còmics. A mesura que els personatges van créixer en popularitat, va esdevenir un problema per a aquells artistes que no eren reconeguts per les seves contribucions.
Stan, en virtut de ser editor i escriptor de la línia, a més de ser un carismàtic company, va esdevenir la cara de Marvel. Va difondre les novetats sobre Marvel a tots els diaris, programes de ràdio i campus universitaris que podia trobar. El problema és que gairebé sempre semblava reclamar la major part del mèrit per l'èxit de Marvel per ell mateix. Durant anys, fora de la indústria del còmic, les afirmacions de Stan eren acceptades.
Per exemple, una vegada i una altra, quan els entrevistadors els demanaven que expliquessin per què Steve Ditko havia deixat inexplicablement The Amazing Spider-Man i Marvel al més alt de la màgica carrera de Ditko-Lee, o per què la seva relació amb Jack Kirby es va trencar, Lee va alterar la realitat per adaptar-la les seves propis interessos. Era com si no pogués afrontar la seva pròpia culpabilitat, de manera que va inventar els seus propis escenaris. "Ditko mai no em va dir per què estava molest", va dir Lee. "Fins avui no tinc ni idea del que he fet perquè se n'anès", va dir Lee.
Amb Kirby, Lee va ser més magnànim i va reconèixer les contribucions de Jack a títols com Fantastic Four i The Mighty Thor. A True Believer, l'autor fins i tot fa referència a una entrevista de 1965 (a les pàgines 100-101) increïblement reveladora en què Stan admet que Kirby va contribuir almenys tant com ell a les històries:
A banda de polèmiques, el baby boom de la segona postguerra mundial va proveir els còmics de Lee d'un massiu públic adolescent que va connectar amb els seus personatges.
El 1971 molts historiadors consideren que Lee va canviar el Comics Code de facto. El departament de Salut, Educació i Benestar del Govern dels EUA li va demanar que fes una història sobre els perills de les drogues, i Lee va fer una història en tres parts on el millor amic de Peter Parker, l'àlter ego de Spiderman, es feia addicte a les pastilles. La història havia de sortir als números 96 a 98 de la revista Amazing Spider-Man, però l'autoritat responsable del Comics Code (la Comics Code Authority, CCA) la va refusar perquè hi sortia el consum de drogues, considerant irrellevant el context de la història. Lee, amb el consentiment del seu cap, va publicar el còmic sense el segell de la CCA. Els còmics es van vendre bé i van guanyar premis per la seva tasca de conscienciació social, i la CCA va acabar per relaxar el Comics Code per permetre, entre altres coses, l'aparició de les drogues en contexts en què se les presentés com a negatives.
A més, Lee va defensar l'ús del còmic com a eina de denúncia social, apareixent en les seves obres sovint denúncies del racisme i l'homofòbia. I, a diferència d'altres editorials adreçades al públic juvenil, Lee va incorporar un lèxic més sofisticat als seus diàlegs. En referència a això, el mateix Lee ha arribat a dir: "If a kid has to go to a dictionary, that's not the worst thing that could happen" ("Si un noi ha d'utilitzar el diccionari, no és el pitjor que podria passar").
Després de la revolució Als anys 70 Stan Lee va esdevenir la cara visible de la Marvel i, de mica en mica, tota una icona popular. Va participar en convencions de còmic per tota la geografia dels EUA i va donar conferències en diferents universitats. El 1981 va mudar-se a Califòrnia per desenvolupar les adaptacions a cinema i televisió dels personatges Marvel. Allà va conèixer l'advocat Peter Paul, que va aconseguir un contracte de no exclusivitat amb la Marvel per primera vegada en la vida de Lee, gràcies a la qual cosa ha pogut desenvolupar des del 1998 un nou projecte de superherois, ara a Internet, sota el nom de Stan Lee Media.