va ser un militar espanyol.

Fill d'un advocat de l'estat, en produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 es va unir a l'aviació dels sollevats a l'aeròdrom de Gamonal. Va fer el curs de pilot a Sevilla i va passar destinat al Grup 1-G-2 de Heinkel 51 fins a incorporar-se a la 3a Esquadrilla de Caça Fiat, on roman fins a gener de 1938 que causa alta a la Regió Aèria del Centre, amb destinació en el Grup 3-G-3. Fou ascendit a tinent l'agost de 1937 i va lluitar en el front d'Aragó i a la batalla de Terol.

El desembre de 1941 va romandre a l'Acadèmia de l'Arma de l'Aviació com a professor ajudant. El 1945 es va incorporar a l'Escola Superior de l'Aire i es va diplomar el Servei d'Estat Major. En 1947 ascendeix a comandant de l'Estat Major. Hi va romandre com a professor fins el 1951, quan va compaginar amb la docència a l'Escola de Guerra Naval. El 1953 és ascendit a tinent coronel i el 1955 és enviat a la base militar estatunidenca de Rammstein, on és nomenat professor de l'Escola de Cooperació Aeroterrestre.

El juny de 1960 s'incorpora a l'Escola Superior de l'Exèrcit com a professor i a l'agost de 1961 ascendeix a coronel. El 1962 és nomenat director de l'Escola Bàsica i del Sector Aeri de Salamanca (Matacan) fins gener de 1965, quan és noment professor principal de l'Escola d'Estats Majors Conjunts.Ignacio Algaro Arregui a Historia Hispánica

L'octubre de 1970 és ascendit a general de brigada i nomenat director d'ensenyament a l'Estat Major de l'Aire. El gener de 1972 és designat conseller nacional d'Educació en representació del Ministeri de l'Aire.

El juny de 1974 és ascendit a general de divisió i nomenat director de Serveis del Ministeri de l'Aire, càrrec que deixa el maig de 1976 quan és nomenat segon cap de l'Estat Major de l'Aire. El juliol de 1977 és ascendit a tinent general i nomenat Cap de l'Estat Major de l'Aire.El teniente general Alfaro, nuevo presidente de la Junta de Jefes de Estado Mayor, El País, 12 de setembre de 1978 Entre 1978 i 1982 va presidir la Junta de Caps d'Estat Major (JUJEM). Des d'aquest màxim lloc en l'escalafó de les Forces Armades Espanyoles va exercir un paper molt important per a impedir el triomf del cop d'estat a Espanya de 1981, també conegut com el «23-F». Va estar en contacte permanent amb el rei Joan Carles I.Ignacio Alfaro Arregui, ex jefe de la Junta de Jefes de Estado Mayor, El País, 26 de juliol de 2000

Distincions 40px Gran Creu del Mèrit Militar. distintivo blanco (1977) 40px Gran Creu del Mèrit Aeronàutic. distintivo blanco 40px Gran Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild. 40px Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil. (1971) 40px Creu del Mèrit Aeronàutic. distintiu blanc 40px Placa de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild. 40px Encomana de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild. 40px Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Notícies sobre Ignacio Alfaro Arregui a El País

Categoria:Persones de Burgos Categoria:Generals espanyols Categoria:Militars castellanolleonesos