La rendició de Caserta () del 29 d'abril de 1945 va ser l'acord escrit que va formalitzar la rendició de les forces nazis alemanyes i dels feixistes italians (RSI) a Itàlia, posant fi a la Campanya d'Itàlia de la Segona Guerra Mundial.
Context
Operació Sunrise El febrer de 1945, Karl Wolf, Obergruppenführer de les SS i comandant de les forces d'ocupació alemanyes a Itàlia, va iniciar negociacions amb els Estats Units d'Amèrica a Suïssa (país neutral) per a la rendició de les forces de l'Eix a Itàlia. Wolff era conscient de la derrota imminent alemanya i, per una banda, volia aconseguir la seva immunitat pels crims que havia comès en relació a l'Holocaust i contra els partisans italians i, per l'altra, creia que un acord de pau separat amb els americans podria trencar l'aliança entre els Estats Units, el Regne Unit i la Unió Soviètica, ja que els aliats havien acordat a la Conferència de Casablanca que només acceptarien la rendició incondicional de les forces de l'Eix. El principal negociador estatunidenc era l'agent de l'Oficina de Serveis Estratègics (OSS) Allen Dulles, que volia una rendició ordenada a Itàlia que garantís que els aliats, enlloc dels partisans, pertanyents al Partit Comunista Italià en la seva majoria, controlessin el nord d'Itàlia. En sentir parlar de les negociacions, la Unió Soviètica també hi va voler enviar un representant; però els altres aliats s'hi van negar.Halbrook, Stephen P. (2006). "Operation Sunrise: America's OSS, Swiss Intelligence, and the German Surrender 1945" (PDF).
Durant les negociacions, Dulles va rebutjar la petició de Wolff de permetre que el Grup d'Exèrcits C passés a Àustria per continuar la guerra i va insistir que els seus efectius es rendissin als Aliats. No obstant això, va acceptar que es rendissin als exèrcits aliats —i no pas a les guerrilles del Comitè d'Alliberament Nacional— i que poguessin conservar les armes durant un període transitori després de la rendició. Els líders de la Wehrmacht només tenien interès en l'Operació Sunrise si permetia el moviment de les seves tropes cap a Àustria i, quan van saber que no seria possible, van desistir-hi.
Situació al front A causa, en part, dels atacs aeris aliats, les forces alemanyes a Itàlia no havien rebut subministraments des d'Alemanya des de la primera setmana d'abril. Com que l'aviació aliada havia destruït tots els ponts sobre el riu Po, els alemanys van abandonar les seves armes pesades i vehicles de motor al sud del riu durant l'ofensiva de primavera aliada. Així mateix, la infanteria alemanya i les forces de l'RSI havien estat pràcticament aniquilades durant els combats. Les tropes restants s'havien retirat a través del Po utilitzant transports improvisats i es van reorganitzar en destacaments de bloqueig per ocupar la línia del front i continuar lluitant; però sense armes la seva situació era desesperada.
Rendició El 26 d'abril, Wolff va convèncer el mariscal Rodolfo Graziani, ministre de Defensa de la República Social Italiana i comandant en cap del Grup d'Exèrcits Ligúria, perquè signés un document de rendició de les forces alemanyes i de l'RSI sota el seu comandament equivalent al document de rendició alemany. Graziani va signar el document de rendició i el va lliurar a Wolff i, més tard, el va endossar al major Wenner. El 29 d'abril, Graziani es va entregar al IV Cos dels Estats Units del general Crittenberger.
Prèviament, el comandant en cap alemany del Grup d'Exèrcits C, Heinrich von Vietinghoff, havia assenyalat el 28 d'abril que els combats cessarien en un o dos dies independentment de les negociacions ja que les tropes alemanyes no tenien ni armes ni municions.Frieser, Karl-Heinz; Schmider, Klaus; Schönherr, Klaus; Schreiber, Gerhard; Ungváry, Kristián; Wegner, Bernd (2007). Die Ostfront 1943/44 – Der Krieg im Osten und an den Nebenfronten (in alemany). Vol. VIII. München: Deutsche Verlags-Anstalt. ISBN 978-3-421-06235-2. Per tant, era improbable que es produís més destrucció, ja que, a més, el Grup d'Exèrcits C havia decidit l'11 d'abril no dur a terme la política de terra cremada ordenada per Adolf Hitler.
La cerimònia de rendició es va celebrar el 29 d'abril de 1945 a Caserta. Les delegacions alemanyes van ser rebudes pels representants aliats i, després, els representants aliats van demanar als dos oficials que presentessin les seves credencials. El tinent coronel Schweinitz va declarar que actuava en nom de Vietinghoff, mentre que el major Wenner va declarar que actuava en nom de Wolff. Wenner també afegí que actuava en nom de Graziani. Aleshores se'ls va lliurar el document de rendició que van acceptar tots dos.
A les 14:00, el tinent coronel Schweinitz va signar el document de rendició en nom del general Vietinghoff i el major Wenner ho feu en nom de l'Obergruppenführer de les SS Wolff i el mariscal Graziani. Pels aliats, el tinent general Morgan va signar en nom del mariscal de camp Alexander. L'1 de maig, Graziani va ordenar la rendició del Grup d'Exèrcits Ligúria, mentre que totes les forces alemanyes i de la RSI a Itàlia es van rendir l'endemà.
Els soviètics van ser presents a l'acte de signatura. El Comandament Militar Soviètic va enviar el general Aleksei Kislenko a Caserta per presenciar la cerimònia de signatura. Així mateix ho feu el tinent polonès Wrajewski.
Signants Eix: El tinent coronel Victor von Schweinitz - en nom del general Heinrich von Vietinghoff, com a comandant del grup d'exèrcits C Major Eugen Wenner - en nom de l'SS Obergruppenführer Karl Wolff, com a comandant de les SS i Líder de la Policia a Itàlia, i el Mariscal Rodolfo Graziani, com a Ministre de Defensa de la República Social Italiana Aliats: Tinent general William Duthie Morgan - en nom del mariscal de camp Harold Alexander, com a comandant del 15è Grup d'Exèrcits
Galeria
Referències
Categoria:Campanya d'Itàlia Categoria:Tractats del segle XX Categoria:Tractats d'Alemanya Categoria:Esdeveniments del 1945 Categoria:Caserta