L'Ashtiname de Mahoma, també conegut com el Pacte o Testament de Mahoma, és una carta o escrit que dona protecció i altres privilegis als cristians, concedida als monjos del Monestir de Santa Catarina, a la península del Sinaí. És segellat amb una impressió que representa la mà de Mahoma.Brandie Ratliff, "The monastery of Saint Catherine at Mount Sinai and the Christian communities of the Caliphate"; Sinaiticus. The Bulletin of the Saint Catherine Foundation, 2008.
Āshtīnāmeh (persa: آشتی نامه) és una expressió persa que significa 'carta de reconciliació', mot emprat per a designar un tractat o pacte.
Història Segons la tradició dels monjos, Mahoma freqüentava el monestir i mantenia bones relacions i enraonaments amb els monjos del Sinaí.
Algunes còpies històriques s'exposen en la biblioteca de Santa Caterina, algunes testimoniades per jutges islàmics. Els monjos afirmen que, durant la conquesta otomana d'Egipte en la Guerra otomano-mameluca de 1516–1517, el document original fou retirat del monestir per soldats otomans i dut al palau del soldà Selim I, a Istanbul, per a preservar-lo.Jacqueline Lafontaine-Dosogne, "Le Monastère du Sinaï: creuset de culture chrétiene (Xe-XIIIe siècle)", in East and West in the Crusader States. Context – Contacts – Confrontations. Acta of the Congress Held at Hernen Castle in May 1993, ed. Krijnie Ciggaar, Adelbert Davids e Herman Teule, vol. 1, Louvain, Peeters, 1996, pàg. 105. Se'n faria llavors una còpia per al monestir. També sembla que el document es va renovar sota els nous governants, com suggereixen altres documents del fitxer.Aziz Suryal Atiya, "The Monastery of St. Catherine and the Mount Sinai Expedition", Proceedings of the American Philosophical Society, vol. 96, núm. 5, 1952, p. 578. Algunes tradicions sobre la tolerància demostrada envers el monestir es van registrar en documents governamentals emesos al Caire i, durant el període del domini otomà a Egipte (1517–1798), el paixà d'Egipte reafirmava anualment les seues proteccions.
En 1916, Na'um Shuqayr publicà el text àrab dAshtiname en la seua obra Tarikh Sina al-qadim, o History of Ancient Sinai. El text àrab, amb la seua traducció a l'alemany, es publicà per segona vegada el 1918 en Beiträge zur Geschichte des Sinai-Klosters, de Bernhard Moritz.
El Testamentum et pactiones inter Mohammedem et Christianae fidei cultores, publicat en àrab i llatí per Gabriel Sionita al 1630, representa un pacte entre Mahoma i els cristians del món. No és pas una còpia de lAshtiname.
Els orígens de l'''Ashtiname han estat objecte de diferents tradicions, més conegudes per relats de viatgers europeus que visitaren el monestir. Entre aquests autors, hi ha el cavaller francés Greffin Affagart (m. c. 1557), el viatger francés Jean de Thévenot (m. 1667) i el prelat anglés Richard Pococke, que feu una traducció anglesa del text.
Document Traducció de l'Ashtiname per Anton F. Haddad Autenticitat Molts estudiosos de l'inici de l'era moderna acceptaren l'autenticitat de l'obra, com ara Franciscus Quaresmius, Balthasar de Monconys i Kara Mustafa Paixà. L'estudiós musulmà contemporani John Andrew Morrow també defensava l'autenticitat del document, i observava que es reprodueix verbatim en moltes fonts islàmiques, incloent-hi més de mil anys de califes i sultans.John Andrew Morrow, The Covenants of the Prophet Muhammad with the Christians of the World, Nova York, Angelico Press, 2013, ISBN 978-1597314657. Des del segle XIX, però, alguns aspectes de lAshtiname, sobretot la llista de testimonis, foren qüestionats per alguns estudiosos, i alguns autors van notar l'absència de qualsevol referència a tals documents en els textos islàmics clàssics.Brandie Ratliff, "The monastery of Saint Catherine at Mount Sinai and the Christian communities of the Caliphate", nota 9; cita Jean-Michel Mouton, "Les musulmans à Sainte-Catherine au Moyen Âge", p. 177.Amidu Olalekan Sanni, "The Covenants of the Prophet Muḥammad with the Christians of the World", Journal of Muslim Minority Affairs, vol. 35, n.º 4, 2015, pp. 589–592. doi:10.1080/13602004.2015.1112122. Hi ha semblances amb altres documents concedits a altres comunitats religioses de l'Orient Mitjà. Un exemple n'és la suposada carta de Mahoma als cristians de Najran, que es va conéixer per primera vegada el 878 en un monestir de l'Iraq i el text de la qual es va preservar en la Crònica de Seert.
Influència moderna Alguns autors sostenen que lAshtiname és un recurs per a construir ponts entre musulmans i cristians. Per exemple, el 2009, en el The Washington Post, Muqtedar Khan va traduir el document sencer i va argumentar:Muqtedar Khan, "Muhammad's Promise to Christians", The Washington Post, 30 de desembre de 2009.
El 2018, en el judici final en el cas pakistanés de blasfèmia d'Asia Bibi se'n va citar el pacte. Segons la decisió, un dels acusadors de Noreen havia violat l'''Ashtiname de Mahoma, un "pacte fet per Mahoma amb els cristians al segle VII, però encara vàlid hui".Asif Aqeel, "Pakistan Frees Asia Bibi from Blasphemy Death Sentence", Christianity Today, 31 d'octubre de 2018. El 2019, Imran Khan, primer ministre del Pakistan, va citar el pacte en un discurs."PM Imran Khan Speech at 100 Days Performance of Punjab government", Insaf.pk, 22 de desembre de 2018, accés al 23 de desembre de 2018.
Referències
Categoria:Llibres Categoria:Mahoma