fou un editor, traductor i activista polític català. Destacà pel seu paper fonamental en l'edició progressista i antifranquista a Catalunya durant la dictadura, així com pel seu posterior compromís institucional amb la normalització de la llengua catalana.Vilar, Sergio. Protagonistas de la España democrática. La oposición a la dictadura 1939-1969, París, 1968, pàg. 320-323.
Biografia Orígens i formació Provinent d'una família treballadora humil, era fill de José i de Dolores (portera de fàbrica). Va viure la repressió de la postguerra de prop, ja que el seu pare, un obrer d'ideologia anarquista, va ser empresonat després de la Guerra Civil i va patir marginació laboral per la seva condició de represaliat.Galeano, Eduardo. «El trabajo y la dignidad humana», El País, Madrid, 13 d'abril de 2015.
De formació acadèmica autodidacta a base de lectures, només va poder cursar l'escola primària. Va començar a treballar als catorze anys a les oficines de l'Institut Nacional de Previsió (INP) i posteriorment a Montepíos, d'on va ser acomiadat arran de la seva detenció política l'any 1962.
L'escriptor uruguaià Eduardo Galeano va immortalitzar un record d'infantesa de Verdura al relat «El origen del mundo» (dins de El libro de los abrazos), on narra com, en preguntar-li al seu pare qui havia creat el món si Déu no existia, aquest li va respondre: «Al món el vam fer nosaltres, els paletes».Galeano, Eduardo. El libro de los abrazos, 1989.
Activitat editorial i cultural Verdura va ser una figura clau de l'edició crítica a Catalunya, prioritzant sempre el treball en equip. Entre 1964 i 1969 va ser el director literari de l'Editorial Nova Terra, on va treballar estretament amb Alfons Carles Comín. Sota la seva direcció, aquesta editorial —fundada originalment sota l'empara de moviments obrers cristians— va fer un gir cap a publicacions de fort contingut social, obrer i marxista.Arxiu del Govern Civil de Barcelona, caixa 508. Citat a: Lidwina M. van den Hout-Huijben, El rojo crítico, Groninga, 2015, pàg. 37. L'any 1969, amb la declaració de l'estat d'excepció, pressions del Ministeri d'Informació i Turisme van forçar la sortida de Verdura i Comín de l'editorial.
Després de ser apartat de Nova Terra, es va integrar a l'Editorial Estela (fins al seu tancament governamental el 1971) i, un any més tard, va participar en la posada en marxa de la històrica Editorial Laia (1972-1989), referent de la resistència antifranquista cultural. L'any 1970 va ser un dels membres fundadors de Distribuciones de Enlace, creada per unir forces entre vuit editorials independents i esquivar la censura.«Un acto celebra el 'milagro' de los 30 años de Enlace», El País, 22 de desembre de 2000.
Durant dècades, va compaginar la feina d'editor amb la traducció i adaptació d'obres al català i al castellà, treballant amb textos d'autors com Ramón Tamames, Howard Fast, Emil Cioran, Henri Godin i Jacqueline Kahn-Nathan.
Repressió franquista Vinculat al moviment clandestí Frente de Liberación Popular (FLP), conegut a Catalunya com a Front Obrer de Catalunya (FOC), va patir diversos episodis de repressió. Va ser detingut el maig de 1962 en vigílies d'una manifestació de solidaritat amb les vagues mineres d'Astúries. Sotmès a un consell de guerra sumaríssim sota l'acusació de "rebel·lió militar per assimilació", va ser condemnat a tres anys de presó. Va complir condemna a la presó Model de Barcelona, a Carabanchel i a la presó de Soria, on va coincidir amb altres destacats presos polítics, fins a ser indultat l'octubre de 1963.
El desembre de 1966 va tornar a ser detingut per intentar participar en una manifestació prohibida, passant a disposició del Tribunal d'Ordre Públic (TOP).«Ocho detenidos durante la manifestación del miércoles», La Vanguardia Española, 9 de desembre de 1966, pàg. 29. Els informes de la Brigada Político-Social el catalogaven com un opositor de tendència comunista perillós per al règim.
Compromís institucional i amb la llengua Amb l'arribada de la democràcia, va ser funcionari de l'administració pública espanyola i va dedicar la seva darrera etapa professional a la recuperació de la llengua catalana. Va ocupar el càrrec de director del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. El 1997 va ser designat representant de l'Ajuntament de Barcelona al Consorci per a la Normalització Lingüística.Gaseta municipal de Barcelona, 30 de desembre de 1997, número 35, pàg. 1681.
L'any 1998, com a reconeixement institucional a la seva trajectòria cívica i antifranquista, va ser un dels guardonats amb la Medalla d'Honor de Barcelona de l'edició de 1997.«Necrológicas / Consorci per a la normalització lingüística: Josep Verdura i Tenas», La Vanguardia, 24 de novembre de 1999, pàg. 30.
Vida personal Es va casar amb Pilar Milian Pastor, a qui va conèixer al barri de Port (Zona Franca). El matrimoni es va establir al barri de la Bordeta (Sants), on van formar la seva família i on ell va residir fins a la seva mort. Junts van tenir quatre fills: la Montserrat, el Xavier, la Mercè i l'Ernest Verdura i Milian.
La seva dona, Pilar Milian, administrativa de professió, va treballar inicialment a Montepíos i, posteriorment, va formar part de l'equip de la històrica revista infantil Cavall Fort fins a la seva jubilació.
Referències
Bibliografia Vilar, Sergio. Protagonistas de la España democrática. La oposición a la dictadura 1939-1969, París, 1968.
Categoria:Malgratencs Categoria:Editors catalans del sud contemporanis Categoria:Activistes polítics catalans Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Empresaris maresmencs Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis